dijous, 14 de febrer de 2008

La més important energia del món: el menjar!


Una resposta a la crisi global dels preus dels aliments:

l'agricultura familiar sostenible pot alimentar el món


Els consumidors de tot el món han vist que els preus dels aliments bàsics s'han incrementat dramàticament durant els passats mesos, creant unes extremadament difícils condicions de vida, especialment per a les comunitats més pobres. Durant l'any passat, el blat ha doblat el seu preu, el blat de moro ha pujat prop del 50% en un any. No obstant això, no hi ha crisi productiva. Les estadístiques mostren que la producció de cereals mai ha estat tan alta com en 2007 (1)... Els primers en beneficiar-se de l'augment dels preus agrícoles són la agroindustria i les grans distribuïdores, perquè incrementen els preus dels aliments molt més del que ho haurien de fer... Les grans companyies són capaces d'emmagatzemar grans quantitats d'aliments i alliberar-los quan els preus dels mercats estiguin alts.


La Via Camperola (Roma, 14 de febrer de 2008).

Els preus s'han incrementat perquè una part de la producció és ara derivada a agrocombustibles, les reserves globals de menjar estan en el seu moment més baix dels últims 25 anys a causa de la desregulació dels mercats marcada per l'OMC i el temps extrem que han patit alguns països exportadors com Austràlia. Però els preus també s'han incrementat perquè les companyies financeres especulen amb el menjar de les persones, ja que anticipen que els preus dels productes agrícoles seguiran pujant en el futur pròxim. La producció d'aliments, el seu procés i la seva distribució quedaran cada vegada més sota el control de les empreses transnacionals que monopolitzen els mercats.

La tragèdia dels agrocombustibles industrials: poden alimentar cotxes, però no persones.

Els agrocombustibles (combustibles produïts a partir de plantes, productes agrícoles i forestals) es presenten com una resposta a l'escassesa de combustibles fòssils i a l'escalfament global. No obstant això, molts científics i institucions reconeixen que la seva energia i el seu impacte mediambiental seran limitats o fins i tot negatius.

No obstant això, tot el món dels negocis està apressant-se a invertir en aquest nou mercat que està competint directament amb les necessitats alimentàries de les persones. El govern indi està parlant de plantar 14 milions d'hectàrees de jatropha, el Banc de Desenvolupament Interamericà diu que Brasil té 120 milions d'hectàrees que podrien ser conreades amb cultius d’ agrocombustibles, i un lobby d’agrocombustibles està parlant que 379 milions d'hectàrees estan disponibles a 15 països africans (2). L'actual demanda de blat de moro per a produir etanol gairebé representa el 10% del consum mundial, el que empeny els preus a l'alça. Els agrocombustibles industrials són un sense sentit econòmic, social i mediambiental. El seu desenvolupament ha d’aturar-se i la producció agrícola s’ha d'enfocar prioritàriament cap a l'alimentació.

Els camperols no es beneficien dels alts preus

Els preus rècord en tot el món dels aliments copegen als consumidors, però contràriament al que es podia esperar, no beneficien a tots els productors. Els ramaders estan en crisi a causa de l’augment del preu dels pinsos, els productors de cereal s'enfronten a aguts increments dels preus dels fertilitzants i els camperols sense terra i els treballadors agrícoles no es poden donar el luxe de comprar aliments. Els camperols venen els seus productes a un preu extremadament baix en comparació amb el que els consumidors paguen. La Coordinadora d'Organitzacions Agràries i Ramaderes espanyola (COAG) calcula que els consumidors a Espanya paguen fins a un 600% més del que els productors d'aliments obtenen per les seves produccions. Els primers en beneficiar-se de l'augment dels preus agrícoles són l’agroindustria i les grans distribuïdores, perquè incrementen els preus dels aliments molt més d’allò que haurien de fer.

Descendiran els preus quan pròximament els preus dels productes agrícoles baixin?

Les grans companyies són capaces d'emmagatzemar grans quantitats d'aliments i alliberar-los quan els preus dels mercats estiguin alts. Els petits camperols i els consumidors necessiten preus justs i estables, no l’alta volatilitat actual. Els petits camperols no poden produir si els preus són massa baixos, com ha estat el cas durant les últimes dècades. Per tant, necessiten la regulació dels mercats i l'oposició a les polítiques de l'OMC. La liberalització del mercat agrícola condueix a la crisi. Aquesta crisi revela que la liberalització del mercat agrícola condueix a la fam i a la pobresa. Els països s'han convertit en extremadament dependents dels mercats globals. El 1992, els camperols indonesis produïen suficient soia per abastir el seu mercat domèstic. El tofu basat en soia i el 'tempeh' són una part important de la dieta diària a tot l'arxipèlag. Seguint la doctrina neoliberal, el país va obrir les seves fronteres a les importacions, permetent que l'entrada de soia nord-americana barata inundés el mercat. Això va destruir la producció nacional. Avui, el 60% de la soia que es consumeix a Indonèsia és importada. Els preus rècord de la soia nord-americana del passat gener van conduir a una crisi nacional quan els preus del 'tempeh' i del tofu (la "carn dels pobres") es van doblegar en poques setmanes. El mateix escenari es pot aplicar a molts països, com amb la producció de blat de moro a Mèxic. La desregulació i la privatització dels mecanismes de salvaguarda estan contribuint també a l'actual crisi. Les reserves nacionals d'aliments han estat privatitzades i ara funcionen com les companyies transnacionals. Igualment, els mecanismes de preu garantit exposen als camperols i als productors a una extrema volatilitat dels preus.

Temps per a la Sobirania Alimentària!

A causa de les expectatives de creixement de la població mundial fins al 2050 i a la necessitat d'enfrontar-se al canvi climàtic, el món haurà de produir molts més aliments en els propers anys. Els camperols són capaços d'assumir aquest repte com ho han fet en el passat. De fet, la població mundial es va doblar els darrers 50 anys, però els camperols van incrementar la producció de cereals més ràpidament fins i tot. La Via Camperola creu que per a protegir les necessitats vitals, els llocs de treball, la salut de les persones i el medi ambient, l'alimentació ha de romandre a les mans dels petits camperols sostenibles, i no pot deixar-se sota el control de les grans companyies d’agronegocis o de cadenes de supermercats. Els OMG i l'agricultura industrial no proveiran de menjar saludable, i deterioraran amb més força el medi ambient. Per exemple, la nova "revolució verda" promoguda per AGRA a Africa (noves llavors, abonaments químics i grans programes de reg) no resoldrà la crisi alimentària, ans al contrari, l'aguditzarà.

Recents investigacions mostren que les petites explotacions camperoles ecològiques són al final tan productives com les explotacions camperoles convencionals, i fins i tot algunes estimacions suggereixen que la producció global d'aliments podria fins i tot incrementar-se més del 50% amb agricultura ecològica (3).

Per evitar una major crisi alimentària, els governs i les institucions públiques han d'adoptar objectius polítics específics que protegeixin la producció de la més important energia del món: el menjar! Els governs han de desenvolupar, promoure i protegir la producció local per a ser menys dependents dels preus mundials del menjar. Això significa que cada país o cada sindicat ha de tenir el dret de controlar els aliments importats i el deure d’aturar cada forma de dúmping dels preus del menjar. Els governs han d’establir també (o donar suport) a mecanismes de gerència de les provisions com uns buffer estocs (inventaris amortidors) i assegurar uns preus mínims per a crear unes condicions estables per als productors. Segons Henry Saragih, coordinador general de la Via Camperola i capdavantera del sindicat camperol indonesi (SPI) "els camperols necessiten la terra per a produir menjar per a la seva comunitat i el seu país. Ha arribat l'hora per a portar a terme autèntiques reformes agràries per a permetre que els petits camperols donin de menjar al món" Ibrahim Coulibaly, president de la Coordinació Nacional de l'Organització de Camperols va dir: "enfront de l'extrema pujada dels preus del menjar, el nostre govern ha estat d'acord amb la demanda de les organitzacions de camperols de desenvolupar i protegir els mercats alimentaris locals en comptes d'augmentar la importació. L'augment de la importació de menjar ens farà més dependents dels brutals alts i baixos del mercat mundial."

La Via Camperola creu que la solució a l'actual crisi dels preus del menjar es troba a la sobirania alimentària. La sobirania alimentària és el dret de la gent a menjar saludable, culturalment adequada produïda amb mètodes ecològicament responsables i sostenible, és el dret dels governs a definir el seu propi menjar i les polítiques agrícoles del país sense perjudicar l'agricultura d'altre països. La sobirania alimentària posa les aspiracions i les necessitats de la gent que produeix, distribueix i consumeix el menjar al centre del sistema de producció alimentària i de les seves polítiques més que les demandes dels mercats i de les empreses. La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies i als mercats locals i nacionals i enforteix als camperols i a l'agricultura de conducció familiar i la producció alimentària. Per a més informacions i per a entrevistar als lideris camperols internacionals a Roma:

Delegació de la Via Camperola a Roma: +393487276117
e-mail : viacampesina@viacampesina.org / www.viacampesina.org

(1) Les Chambres d'Agriculture - France
(2) Grain
(3) "Shattering Myths: Can sustainable agriculture feed the world?"

International Operational Secretariat
---------------------------
La Via Camperola - Internacional Secretariat:
Jln. Mampang Prapatan XIV No. 5 Jakarta Selatan, Jakarta 12790 Indonèsia
Telèfon : +62-21-7991890, Fax : +62-21-7993426
E-mail: viacampesina@viacampesina.org . Web: www.viacampesina.org