Jo Reforeste

Reforesteu, per passió

Vinga, anem! Anem a contar-nos una història, la nostra i la vostra, la d'una associació que es diu Jo Reforeste i la de cadascú de vosaltres, perquè qui encara creu que no forma part de la Natura?
Podríem dir que fa 17 anys un grup d'inquiets, somiadors, habitants de les vores i lluitadors ens decidírem a sembrar bellotes. És a dir, cinc amics amb una il·lusió comuna. Alguns érem amics de tota la vida i altres unírem les nostres amistats per sempre més al voltant del fet de reforestar. I com pot ser això? Que un gest tan simple com el de fer un clot i soterrar tres llavors ens connectara fins un punt que les paraules no expliquen? Doncs, perquè venia de més lluny. I prompte en vam ser molts més.
Tots comptàvem amb moltes coses en comú. Teníem els ulls oberts al que ens envoltava; confiàvem en la força simple de les nostres mans; no estàvem disposats a recular davant les dificultats; no necessitàvem notorietat ni buscàvem protagonisme; tots teníem la il·lusió de millorar i millorar-nos, però sobretot, estàvem inoculats de passió. La passió de la vida i del fet de sentir com germina una llavor. Aquest sentiment era antic, ningú recordava quan ni com li havia crescut, però sempre l'havíem tingut i ara el compartíem i l'expressàvem. Eixa estima ens unia i encara ens uneix per damunt del pas del temps.

Un moment abans de menjar la "gatxamiga" postplantà de bellotes
de 1992, al Campello de Vallada (la Costera). Al fons es veu el Penyó,
que es va cremar en un incendi a l'estiu del 1994.

I és així que en contacte amb la terra del nostre terme, que coneixíem pam a pam, començàrem a doblar el llom. Ens haguérem d'enfrontar a no poques traves administratives, burocràtiques i polítiques i a la fi ens vam constituir en associació. Mai no vam voler demanar una subvenció, total, l'entrepà cadascú se'l podia pagar, i el vi el pagàvem entre tots.
Ens ocupàvem apassionadament de saber quines espècies autòctones havíem de triar per segons quin lloc. Decidíem l'època de plantació, llavors o plantes?...La festa començava a la tardor amb la collita i tractament de les llavors, generalment bellotes. "Passem de l'administració o demanem permís? Quin repel·lent usem per rosegadors i senglars?" Tot amb molt de treball però sense esforç, només passió!
I com que la suma d'energies fa xispa, vau unir-vos molts en eixa alegria. Començàrem l'any 90 amb 83 plançons de roure valencià. El 92 ja vam collir 48 kg. de bellotes. El 94 ens juntàvem una mitjana de 40 repobladors i el 95 en una diada gloriosa ens en reunírem 60. El 96 ens cediren 2500 carrasquetes que anaven a morir per falta de pressupost al viver d'una escola taller, aquell any ens allargàrem fins el 10 de març repoblant i rebent les oportunes pluges primaverals.
Després el destí ens allunyà geogràficament i d'aquella empenta queda una repoblació anual, espontània, dels qui podem acudir. Hem minvat en poder operatiu, molts d'aquells amics seguixen el camí de la il·lusió. I qui signem aquest article continuem apassionats per la vida.

Jesús Calatayud

·

Ho ha escrit Jesús Calatayud en nom de Jo Reforeste, compost en origen per unes 5 ó 6 persones de Vallada (la Costera).
A aquell grup inicial van anar sumant-se molts amics, que acudien i gaudien cada any amb les resforestacions que ells organitzaven.
Ells van transmetre eixa passió pels arbres i per la natura que transmeten aquestes paraules.

El logo de l'Associació, el va fer Rolando Esteve Blasco, un dels membres de la colla, que ja no està entre nosaltres.

·