divendres, 21 de maig de 2010

Surera sobre alzina

Empelt de surera (Q. suber L.) sobre alzina (Q. ilex L.)

Es presenten els resultats obtinguts com a conseqüència de la realització del Treball Fi de Carrera d’Enginyeria de Forests a la Universitat Politècnica de València, titulat Desenvolupament d’una tècnica d’empelt de surera sobre alzina.
En aquest article es tracta d’explicar la tècnica que millors resultats ofereix per a empeltar surera sobre alzina.

Les principals aplicacions de l’empelt de surera sobre alzina són:
- La propagació vegetativa mitjançant l’empelt pot permetre establir un parc de clons de surera a partir d’individus seleccionats entre els millors per la qualitat del suro.
- Pot acurtar el temps per a obtenir suro si utilitzem per a empeltar surera adulta.
- Permet regenerar ràpidament una plantació de sureres. L’establiment de boscos de sureres empeltades es pot fer en tal sols 5 anys si utilitzem plàntules de glans. La copa dels arbres empeltats es forma en menys temps.
- Es pot aconseguir la producció de suro en terrenys calcaris i no limitar la producció als sòls àcids. Es pot obtenir suro en llocs on no existeixen sureres però sí altres quercínies com l’alzina.
- El ràpid creixement de la surera empeltada produeix suro de més uniformitat estructural.
- És una tècnica útil per a la conservació de recursos genètics: possibilitat de clonar individus que es troben en poblacions amenaçades, amb dificultats de reproducció sexual o en risc d’extinció, amb la finalitat d’iniciar-ne la conservació, tant in situ com ex situ.
- Si utilitzem alzines inoculades de Tuber melanosporum i sobre aquestes empeltem surera podríem obtenir suro i tòfones d’un mateix arbre.
- Obtenir els beneficis de determinats patrons, com per exemple resistència o tolerància a l’assecament de la surera. Sembla que el roure valencià, Quercus faginea Lam., és tolerant a l’assecament de la surera. Si es confirma aquest fet, es podria empeltar tant surera com alzina sobre roure valencià com a estratègia enfront de l’assecament de les quercínies.

Empeltar és l’art d'ajuntar entre si dues porcions de teixit vegetal viu de tal manera que creixquen i es desenvolupen com una sola planta. Qualsevol tècnica que aconseguisca aquesta finalitat pot considerar-se com un mètode d’empelt.

Esdeveniments succeïts durant la cicatrització de la unió entre teixits empeltats:
1. El teixit acabat de tallar de la varietat, amb capacitat meristemàtica, es col·loca en contacte íntim amb el teixit acabat de tallar del patró, de manera que les dues regions cambials romanguen en contacte íntim. Les condicions de temperatura i humitat han d’estimular l’activitat de creixement en les cèl·lules en contacte.
2. Les capes externes de cèl·lules de la regió cambial de la varietat i del patró produeixen cèl·lules de parènquima que s’entremesclen i entrellacen formant el callus d’unió.
3. Algunes cèl·lules del callus de nova formació es diferencien en cèl·lules cambials.
4. Les noves cèl·lules cambials produeixen nou teixit vascular, xilema cap al interior i floema cap al exterior, establint així la connexió vascular entre varietat i patró.

Durant la realització del treball s’han realitzat més de 200 empelts en diferents èpoques de l’any durant 3 anys consecutius (2007, 2008 i 2009) i en diferents condicions ecològiques (hivernacle i exterior), i s’han obtingut més de 40 plantes empeltades moltes de les quals ja estan plantades a la Serra d’Espadà i altres esperen la plantació a la Serra Calderona.

Conclussions principals:
- El patró que millors resultats ofereix és el provinent de glans d’alzina sembrades i empeltades entre els 10 i 16 mesos d’edat
- La millor època per a la realització dels empelts en exterior és març
- La tècnica d’empelt que ofereix millors resultats és l’empelt de pua embossat amb una o dues fulles.
- El material a empeltar ha d’estar rejovenit i vigorós

Reportatge gràfic:
Detall d’empelt de pua de fenedura plena simple embossat i amb una fulla.
Detall d’empelt de pua de cadira amb fulles.
Empelt lateral subcortical de vareta semiendurida unflant la gemma.
Detall de la zona d’unió de la surera amb l’alzina en un empelt de pua en cadira.
Planta sencera d’empelt de gemma de xip.
Detall de l’empelt de pua en cadira.
Detall d’empelt de material semiendurit d’estaca lateral subcortical sense fulles i amb patró tallat.

J.E.Peris.

5 comentaris:

DAVIDACHO ha dit...

muy interesante. tanto para plantaciones forestales como ornamentales. a veces nos empecinamos en plantar alcornoques en jardines con suelos calcáreos, lógicamente en estos casos, los árboles malviven hasta morir, con el injerto se abre una nueva especie para la xerojardineria mediterránea.

saludos.

Joan Bibiloni ha dit...

Interessantissim reportatge d´aquest experiment que pot ser tan util per a la repoblació forestal d´alzines, reures i surers. Tant el Quercus ilex com el Quercus faginea viuen molt bé a terres calcàries i podríen ser uns bons patróns per a surers i reures acidòfils. ¡Enhorabona per l´èxit dels empelts, que en aquestes espècies son tan dificils!

Joan

Joan Vicenç ha dit...

Coincidesc amb les valoracions anteriors, gràcies. Penso posar personalment en pràctica alguns d'aquests sistemes, encara que amb alzines d'aglà dolç. Per cert a casa, a Alaró el meu germà te una surera, la vaig sembrar jo d'aglà, de la zona d'Arbucies. Si qualcú en vol qualque muda que m'ho faci saber. Salut.

Anònim ha dit...

Felicitats pel projecte. El trobo molt interessant

Peptorro ha dit...

D'això d'empeltar, n'hauria d'aprendre jo.