Posta de sol gomòtica
Rafel Mas, Búger 16 de febrer de 2011
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
.. .. Mort l’últim arbre, mort l’últim home. Sentència Maia. .. ..
7 comentaris:
quines fotos més boniques!!
Unes fotos espectaculars, Rafel. Enhorabona!!!
Joan
Gràcies Trònika i Joan Bibiloni,
com sempre la bellesa la posa la natura i la tècnica la càmera, jo som un simple observador embadalit.
salut!
Hola Rafel, aixó m'ha recordat que quan erem més petits, el meu germá i jo recolliem tota aquesta goma dels arbres del hort dels avis i ho posavem amb pots amb aigua, previa una curta cocció, per fer una mena de adhesiu. El que pasava es que els pots quedaven oblidats a un racó dins el soterrani, i acabaven fent una pudor de mil dimonis. Crec que mai ho varem fer servir per aferrar res pero la seva elaboració ens divertia i ens entretenia molt de temps.
A vegades la meva mare ho localitzava abans i els pots desaparaixien sense deixar rastre.
Salut
Alex
Xe Rafel, t'has superat, unes fotos espectaculars! Enhorabona.
Gràcies Marcos, tens la cervessa pagada al forn de campos ;))
Àlex; curiosament noltros també arreplegàvem la goma per fer-ne cola i també em va venir a la memòria la olor després de que m'ho recordassis. Amb la meva germana comentàvem la poca efectivitat de la cola aquesta, però tens raó amb això de que era un gran entreteniment. Explica-li això a un nin dels d'avui...t'envia a filar estopa :)
Salut a tots!
Espectaculars fotos, sí. Sembla que és el que a ca meva en dèiem "pega" que regalimava dels ametllers i dels presseguers. Jo, de petit petit, n'havia arribat a mastegar i m'agradava; mai, però, l'havia usat com a cola: per a aquest menester fèiem una pasta amb farina i aigua.
Publica un comentari a l'entrada