Les primeres Bordissot blanca rimades
Ahir vaig agafar les primeres figues de la casta Bordissot blanc rimada. Fa ja molts d’anys que vaig sembrar aquesta figuera, prop del dia de Sant Joan, potser farà uns 17 anys. Per l’edat que te, la figuera és bastant nana. Prové d’una estaca tallada a una figuera de la Universitat de les Illes Balears, que en construir el Campus va quedar inclosa dins d’un jardí de gespa (!).
Mon pare les anomenava de la carabasseta, per les vistoses retxes verdes sobre fons groc (o és a l’inrevés?). Es podria dir que són figues Virades i variegades. La seva forma abaldufada les fa semblar talment carabasses decoratives. La seva polpa és ben vermella i molt gustosa. Unes bones figues.
De les 6 primeres que ha madurat l'arbre, una la me vaig empasolar gairebé sense roegar-la, havia estat feinejant i estava de baixada de sucre, no ho vaig poder resistir. Les 5 restants les he duit avui migdia a mu mare, que ja feia dies que xerrava de figues. La cara de satisfacció que ha posat no te preu, ben contenta ha exclamat: “quina preciositat!...”
Entrades
8 comentaris:
Jo me menjaria la de més avall de tot. Gràcies.
Mmmm, sí que tenen bona pinta. Una fruita deliciosa.
nyammmm
17 años.... qué paciencia!!! ahora recompensada, eso sí
salut!
Bones,
a tots els que vos ha fet mengera...si viviu a Mallorca o hi sou ara, digau coses i n'anirem a menjar ;)
Tu si que en saps Joan V: Crivellada i secallona...
Sr. Syngamus, estic content de que passi de visita per aquest blog, jo de tant en tant pas pel seu. Segurament no em vaig explicar be, l'arbre ara te 17 anys i les figues són les primeres, però les primeres d'enguany!! no hem hagut d'esperar 17 anys per tastar-les! He, he, he, hagués estat bona aquesta! Una abraçada.
Mmmm, quina pinta que tenen. I quina olor més bona que deixen les figueres; és un arbre que m'entra per l'olfacte i em trasllada una pila d'anys enrera, quan al pati d'una de les cases on vaig viure en teniem una.
Com be dius Fàtima, les fulles de la figuera tenen una olor excepcional.
La bordissot blanca tot d'una que plou una mica, quatre gotes, s'agreja. Aquesta bordissot rimada, degut a la seva pell una mica més gruixada, aguanta aquestes primeres aigües d'agost que tuden tantes de figues.
Arbre humil, la figuera... I, a més, ens obsequia de franc amb aquestes esplendoroses figues: com ne són de llamineres!
Extraordinàries les imatges.
Publica un comentari a l'entrada