dissabte, 4 de febrer del 2006

Vella Olivera

Olivera Vella

Plena d'arrugues, lo cos i hasta les branques,
muntanya i tu pintareu lo paisatge.
Vas inventar el viard des de les fulles
eternes.

Diossa de fruts,
pont d'història i futur.
De tu naixen los gusts,
de tu naixen les llums
dels candils de les nits interminables
i les calors dels focs de cuines olvidais.
Lo fred te done vida hasta el teu límit.
No ha pogut la gelera, en nit obscura,
amb la teua plenitud de cinc-cents anys.

I vui la carretera,
en primavera,
t'ha matat.

José Miguel Gràcia Zapater
La Codonyera, 1941
(Matarranya, La Franja)
~
~
· Imatges:
· Poesia del llibre :
Davall d'una olivera” de José Miguel Gràcia Zapater,
~

1 comentari:

amaia ha dit...

me ha hecho mucha ilusión que utilices una de mis fotos para ilustrar la poesia, eskerrik asko...