dimarts, 26 de gener de 2010

Un Maragder de la Xina a Barcelona

Una petita aportació al coneixement
de la biodiversitat barcelonina:
菜豆树 Cài Dòu Shù o Maragder de la Xina

L’arbre té un aspecte vegetatiu immillorable i és
de gran valor ornamental. Les seves mides el fan
ideal per a emplaçaments de dimensions reduïdes.
N’hi ha prou amb agafar el metro per a veure que la modernitat ha arribat a Roquetes. Allà hi ha un tros de barri que tot just ara s’acaba d’endreçar. Entre les seves cases – petites i acolorides – s’hi amaguen un munt de racons verds. D’un cop d’ull distretament observo errors de plantació que potser són disculpables: vull pensar que els veïns s’autogestionaven la distribució dels arbres i les palmeres ( o van ser els paletes de la “Obra Sindical” ? ).
Parlem d’un temps en el qual ser obrer i viure a la perifèria no era cap ganga. Sigui com sigui, algú, amb una sensibilitat exquisida per a les plantes, va tenir l’encert de plantar un arbre de misteriosa bellesa. La suficient per a cridar l’atenció d’un arbreferit com jo.
Tot deuria començar - o potser no - per una innocent planteta que, de tan ben aclimatada que estava, va haver de ser desentestada i plantada al carrer… i ara tenim un arbre fenomenal !
Després d’uns dies de mullena, reflectint la darrera llum dels capvespre, l’arbre tenia un aspecte resplendent. Encomanava alegria, semblava content de la nostra trobada i tot indicava el començament d’una bona amistat. Ell somrient i jo més content que un gínjol ! Això d’estar enrolat en una brigada d’arbrat té les seves compensacions !
Va ésser en aquest escenari més oníric que no pas real, que vaig intuir que estava davant d’una bignoniàcia: el tipus de fulla, les lenticel·les, els fruits…i no m’ho acabava de creure.
La fulla és una filigrana “recontraimparpininnaticomposta”
de foliols acuminats, com una safata de maragdes…
Una joia verda propera al mig metre de llargada.
Fulles i Fruits. És tot un luxe poder contemplar un arbre així en ple hivern. Els fruits són càpsules dehiscents plens de diminutes llavors.
Aquell dia vaig anar a dormir tard. Em vaig dedicar a assaborir cada pas que feia fins arribar a identificar l’arbre en qüestió. Com aquell qui no vol la cosa, tot repassant els llibres de flora tropical vaig arribar al gènere: Radermachera !
Al “Catàleg” del Pañella m’esperava una sorpresa. Hi consta un arbre persistent originari de la Xina: Radermachera sinica !! ( Olé pel Pañella, que investigava a l’era paleodigital )
Finalment connecto amb Sant Google. Sabia que sense la flor no podia afinar l’espècie, però allà estava, provant d’acotar el terreny de recerca, mirant les fotos de les pàgines en xinès …(1)
Em va entrar la fal·lera de voler saber tot allò relacionat amb el nou amic…
Certament no té papers però sí un parell de sinònims per acabar d’ acreditar la seva identitat: Radermachera tonkinensis i Stereospermum sinicum
De fet aquesta identificació no deixa de ésser una suposició, doncs haurem d’esperar a que floreixi per a saber amb prou exactitud de qui estem parlant doncs el gènere Radermaschera “només “ té 57 “presentacions” entre espècies, subspècies, varietats, formes i cultivars…(2)
Detall de l’escorça, prou gruixuda en relació a l’amplada
del tronc. Aquesta característica li proporciona una
relativa protecció, ni que sigui a les esgarrapades dels gats…
Pel que fa al seu hàbitat i característiques ecopaisatgístiques he trobat que és un arbre propi del “rain forest” la selva de les zones subtropicals i tropicals temperades d’Àsia. Es pot dir que és originari de Xina ( es localitza a les regions de Guangdong, Guangxi, Guizhou i Yunnan ), Japó ( Illes Ryuku ) i Taiwan. Es troba també al Bhutan, i a la Índia, a l’Assam i a la part occidental de Bengala. A Indo-Xina es troba a Myanmar i a Vietnam. (3)
A la Xina meridional és usat com a material d’ecoenginyeria per a l’estabilització de talussos juntament amb vetiver (Vetiveria zizanioides).
A Austràlia és molt valorat com una de les millors plantes d’ombra en contenidor.
Mentre que a la Índia es considera una espècie en perill d’extinció en el seu hàbitat natural (4), a Califòrnia es valora el seu ús com a arbre d’alineació als carrers (5).
La llavor, alada per tal de poder ésser dispersa pel vent,
fa aproximadament un centímetre de llargada. Serà viable ?
Els aspectes etnobotànics de la meva recerca m’han dut a terrenys insòlits. D’entrada constatar que a la gent d’aquell barri els hi agraden els arbres, sí, però lluny de les cases ! I tenen raó, tothom hauria de poder tenir el seu espai. De moment però, ens ha tocat conviure amb les conseqüències heretades d’una ignorància del passat. Vist des d’una perspectiva sostenibilista és tracta d’una lliçó impagable per a no repetir els mateixos errors. Optimitzar els recursos és vital en els temps que corren !
D’altra banda he pogut comprovar que la comunitat xinesa té una marcada tendència a l’hermetisme. També que se’n foten molt quan dic “shu” amb accent d’exiliat del Pirineu …i hores d’ara, xinesos que parlin en català, encara els estic buscant. O serà que no em volen explicar el secret de les naftoquinones (6) que amaga el maragder ?
菜豆树 Rumiar el pictograma arbre, els ideogrames que se’n deriven i els seus significats diversos seria un exercici interessant però ja ho deixo pel retiro…
L’enforcadura i l’interior de la capçada,
amb l’estructura original intacta. Que duri…
A mitjans del segle XIX Zollinger i Moritzi i van descriure per primera vegada l’espècie (7). Aquests botànics suïssos van batejar l’arbre amb el nom de Radermachera en honor d’en Radermarcher. Aquest personatge del colonialisme, treballava per a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals ( una multinacional amb exèrcit propi ! ) i va ser fundador de la Gran Lògia Maçònica d’Àsia. Naturalista de vocació, a Java i a Sumatra va catalogar nombroses espècies de fauna i flora. Dissortadament va morir assassinat en l’amotinament del Batàvia, el més brutal de tota la història de la navegació (8).
Penso que aquest any 2010, amb la Biodiversitat com a pretext, és una bona oportunitat per a divulgar el patrimoni arbori de Barcelona i de les poblacions en general. Aquí teniu la meva petita aportació.
Segur que molts de vosaltres coneixeu arbres peculiars, exòtics o no, que formen part del vostre paisatge quotidià. Animeu-vos a compartir amb tothom el vostre arbre preferit !
Un racó amb el seu encant i una experiència indescriptible:
tenir el privilegi de contemplar un arbre únic en un
lloc inesperat, es tracta d’una descoberta excepcional.

J.D. Fernàndez i Brusi
Dedico aquesta anotació a la Marta
- la meva mare- que em va transmetre
l'estimació que ella tenia pel món vegetal.


(1) smes.tyc.edu.tw 山菜豆
(2) Zipcodezoo.com: Radermachera sinica (Crystal Doll)
(3) Taxon: Radermachera sinica (Hance) Hemsl.
(4) Cuadro de expertos de la FAO en recursos geneticos forestales
(5) Street Tree Seminar, Inc. Monthly Newsletter. XXII.2001 [arxiu pdf 738kb]
(6) Una mena de compostos integrants de la vitamina K.
(7) Wu Zheng-yi & P. H. Raven et al., eds. 1994–. Flora of China (English edition)(8) Jacob Cornelis Matthieu Radermacher
· Les llavors del Maragder de la Xina
· Misteris misteriosos del Maragder
· Més noticies del Maragder de la Xina

9 comentaris:

iberia ha dit...

No ho digui que no té papers !!!
a veure si encara el repatriaran !!!
Salut !
Moltes gràcies.

Anònim ha dit...

Bona feina. Segur que en totes les barriades populars de Barcelona hi ha d’altres tresors com ara aquest.

joa.net ha dit...

Bona feina, sí senyor!
Ara haurem de pregar perquè algun bèstia no el malmeti.

malesherbes ha dit...

molt bo company. lo publiquem al nostre bloc

miquel64 ha dit...

Molt complert,
espero que publiquis molts articles i que siguin tan profitosos com aquet.
Records desde Girona del teu germanet Miquel.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Molt bé. Bonica troballa i bona descripció. Tal com diu en J.D. Fernàndez i Brusi, segur que hi ha molts d’altres arbres peculiars encara per descobrir, a veure si hi ha més gent que en coneix algun i ho vol compartir amb tots nosaltres.

jd ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris: és encoratjador trobar ressó a les inquietuts que hom té. Tot just ara acabava de contestar un per un però s'ha perdut el que escrivia i he hagut de recomençar... ufff!!
Quelet !!
Ara començo el quatrimestre de primavera i ja se m'ha acabat el bròquil d'escriure. Sort que puc combinar feina i vocació i això em permet tenir els ulls ben oberts.
Aviam si baixeu i us ensenyo els arbres curiosos de la ciutat.
Petonets per les bessonetes !!!

Joan Vicenç ha dit...

Molt be bon al·lot, a la fi he tengut temps de llegir-ho com cal. Miraré si en trobo algun exemplar per a l'illa. Salut.

jd ha dit...

JV:
Aquí la qüestió environamental si no és kafkiana és metakafkiana.
Si no fós per aquestes sorpreses que ens depara la vida penso que no ho soportaria amb la mateixa elegància.
Ja m'explicaràs un dia d'aquests com t'ho fas per a ser tan resistent i no cremar-te amb aquesta qüotidianitat tan triturada per la falta de seny.
Salut !