Savines verdes, Savines fortes

Savina a Punta Grossa    

Aquesta divina aspror 
de la branca de savina 
el fons del cor m'endevina 
amb ganivetes d'amor 
i sagetes de cançó; 
que l'estimat és així, 
que té les mans de setí 
i quan cerca l'abraçada 
hi deixa l'escarrinxada 
regust de fonoll marí.

Celia Viñas Olivella 
(Lleida, 16 juny 1915 - Almeria, 21 juny 1954) 

Oda en blau de Formentera

Profunditat del blau, blau en el blau,
envoltada de blau tot Formentera,
plana i exigua i aspra, Formentera,
porta blava, finestra, sòcol blau.

Costa gratada, os que arrana el blau,
intrèpid blau amb nom de Formentera,
perquè neix i no mor a Formentera,
ombra del cel translúcida, mar blau.

Blau amb un toc de verd o el verd més blau,
brisa que s'espesseix dalt Formentera
i el pi gronxa vinclat al doble blau.

Aljub, molí, figuera, Formentera,
camins, parets, estanys de Formentera,
savina, farigola, elèctric blau.

Josep Marí
(Eivissa, 1948) 

Càntics

Canta, canta, verderol,
jo tocaré la guitarra;
cantarem fort a l’amor,
jo per terra i tu dalt l’arbre.

El vent ens ajudarà
aquesta pàl·lida tarda
i les ones de la mar,
que amb la remor ens acompanyen.

Pins, cepells i el savinar
ens ajuden en la tasca
i ametllers florits llunyans
pareix que rient s’abracen.

Obriré, amor, com que ets lluny,
més el meu cor i els meus llavis,
per fer volar per dalt tu
en ardades els meus càntics.

Francesc Escandell
(Sant Francesc de Formentera, 1948 - 2024)

Cisterna

Ni les clivelles de la pedra calcària
on tenen les sargantanes el seu secret imperi
i pugen per l'escorça del garrofer, sempre vibrants,
ni aquesta terra cansada, de camps abandonats
on la savina abraça la figuera feixuga
i els ametllers eteris posen el seu verd àcid
sobre el més immutable, tranquil, de l'olivera,
sinó aquest cor ombrívol,
aquesta entranya fèrtil que conserva
tots els plors de l'hivern i en sap fer vida
latent. Per ella
l'estiu angoixat de cigales
que es veu cremar la pell mentre impassible mira
com es fan vells els arbres, com s'assequen
branques i camps enyorosos d'arades, es torna tendre.
Per ella, també,
tota altra sequedat es veu reconfortada.

A sol batent, en la nit més obscura,
tresor de cristalls fresquíssims,
reserva de memòria,
cova d'amor, cisterna...

Narcís Comadira
(Girona, 22 de gener de 1942)

Memòria contra la mort

No oblidis la carn encesa, la figura
de vidre, aquell orgasme total.
No oblidis haver tingut
infantesa i pubertat,
ni la carícia blanca
devora savines d’un torrent.
No oblidis que ens deixàvem dur
per la riada, pels mots ocults.
No oblidis, tan sols això:
que hem estat i encara som.
De bell nou garfits a la proa
del ferm vaixell que avança,
tornem
a escriure la nostra història.
I si algú ens pregunta què som,
direm: memòria contra la mort.

Jean Serra
(El-Biar, Alger, Algèria, 1952- Eivissa 20 novembre 2024)

 

Llenç marí de l'Empordà

S'aquieten les ombres
dels dúctils tamarius
de pluja rosa...
S'adorm la tramuntana
al cau de la badia.
Una savina d'arrels remotes
recupera el perfil,
perduda entre llentiscles,
rocams i margallons.

Branques feréstegues
parlen del vent!

Josefina Peraire i Alcubierre
(Barcelona, 1947 - 30 de maig de 2016)

 

Les savines

Savines
atemorides:
vida a cops
de destraló.

José Miguel Gràcia Zapater
(La Codonyera, la Franja, Terol, 1941)

 

L’ombra de la savina

Verd verí de la llum, desembrolla cabelleres entre el brancatge
bru de les teves cames.

El ressol enlluerna la suor que llepen les savines d’ombra
migrada, captaires de desig a prop dels sorrals.

Clapoteig en l’aiguamoll salobre, els meus dits com puces de
platja, corren insadollables pels teus peus enfangats.

Paco Murall

 

Cala desperta

Acaba ací la terra, amb la fillada
de vegetal frondositat: els pins,
la savina. Ací moren valls, camins.
Cingles i arena entorn de llum emmirallada.
Enllà ja és l'amplària i la blavor
deserta, lliure, amb pes i pregonesa
damunt l'enfonsament del món suspesa,
oh, alts, al cel dels peixos, la vela i el timó!
Paratge per a semidéus, antigues
maus i una faula en límits oblidats.
Petjades de peus nus en soledats
ardents. Quilles eixutes en drt d'ones amigues.
Tot el foc de l'estiu, tot el seu pes,
callats sobre altes roques i pinedes.
Del mar ve un fregadís de fresques sedes,
i al pols com el record d'un somni jove, encès.

Marià Villangómez 
(Ciutat d'Eivissa, 10 gener 1913 - 12 maig 2002)

 

Als poetes catalans amicvs

Darrera de les naus, com una estela
que el temps no esborra, com un solc obert
a la sement més noble, fou complert
el destí d'una llengua amb llast i a vela.

Redossada entre roques, ara anhela
retornar al mateix port, no pas desert,
oh gallardets i pals on és despert
un neguit i on un flam es desentela!

El mot illenc duu salabror marina,
soledat, llum de feixes en saó,
aires on el pi vola amb la savina,

el goig amb rels d'esforç i de dolor.
Veureu un batec d'ales de gavina
i brins novells de l'íntima llavor.

Marià Villangómez
(Ciutat d'Eivissa, 10 gener 1913 - 12 maig  2002)

 

Savines verdes, Savines fortes, verdes,
guarda'm entre les teves arrels
quan tots els altres marxen.
*
Sabinas verdes, fuertes sabinas, verdes,
guardadme entre vuestras raíces
cuando todos se vayan.

Rafael Alberti
(El Puerto de Santa María, Cadis, 16 desembre 1902 - 28 octubre 1999)

Les Illes 

Les illes 
enramades de savines 
i de somnis de gavines 
engronxades per la mar. 
Qui us reveurà 
sense plorar? 

Les albes 
batejant l'alta muntanya 
i omplint la terra plana 
de remors i mitges llums. 
De la llar, fum 
de pau, perfum. 

I el blau sense fites... 
I els blancs farbalans 
que broden les ones 
les ones del mar 
i els pàmpols que escolten 
la cançó del blat. 

Les illes coronades com núvies 
de mil boires i falzies 
i de flors blanques i grins 
i cor endins, 
remor de pins. 
Els homes entrecavant l'esperança 
i portant ansa per ansa 
la somada de la Sort 
i a bé coll la mort i el sol. 
 
Guillem d’Efak

(Asobla, 23 març 1930 - Palma, 15 febrer 1995)

 

· Recull dedicat a la meva nebodeta Savina Jorba Mas ·