dimarts, 16 de juliol de 2013

De com es féia una bosseta amb una fulla de figuera


Un record entranyable des meu padrí al cel sia

Quan era petit, fa devers cinquanta anys, no hi havia sa barbaritat de bosses de plàstic que hi ha ara. A jo m'agradaven molt ses mores de romaguer i per a dur-les es meu padrí al cel sia, que nomia com jo, o millor dit, jo com ell, me va ensenyar a fer una bosseta amb una fulla grossa de figuera. 


Fulla de figuera de sa varietat mallorquina Blava que fa dues collites cada any: una de figues flors que maduren dins es juny i una altra de figues agostenquines.


Vinclava per amunt sa punta de sa fulla  i després doblegava es lòbuls laterals damunt sa punta, ho fixava amb un bastonet com si fos una agulla engafatadora i quedava com una bossa. 


Hi cabien moltes mores que jo me menjava després una a una com si fossin flobietes de blat de les Índies de tornada cap a canostra, qualcant dins es carro estirat per na Margarita, una somereta petitona molt peluda de raça mallorquina, dolça i molt ximple, que jo estimava amb del.liri. 

 
 Es seu record entranyable restarà sempre dins lo més sagrat de sa meva memòria. Es meu padrí ja no hi és, sa somereta tampoc, hi ha més bosses de plàstic que fulles de figuera i anar a collir mores de romaguer ja no és un joc de nins.

 
 Es meu padrí patern i jo fa 55 anys en es corral de sa casa on vaig néixer i em vaig criar.


Es seu ofici era fuster que va aprendre com a mosso fent molins de vent en es poble veinat de Sant Jordi. Quan complí 23 anys cregué que ja estava preparat per a obrir sa seva pròpia fusteria, es va despedir des seu mestre a qui apreciava com un pare i tornà an es seu poble natal. Era tan habilidós que ell mateix féia ses seves propies eines.

 

Recordar aquestes coses de sa meva infantesa em fa mal an es cor. M'agradava tant anar a foravila amb so meu padrí. Me va ensenyar tantes coses.... Jo li féia preguntes i més preguntes: "I aquest arbre que se diu, padrí?, Això és una prunera de frare roig. La va empeltar es meu padrí al cel sia quan jo era un nin com tu. Nomia Tomeu i era molt pobre. Son pare era oller, vivien an es llogaret d'Olleries que està aferrat a Santa Eugènia. 


 Cada any per sa fira venien a Algaida pare i fill amb dos carros llargs ben carregats a vendre olles, greixoneres, pitxers, gerros, tassons, tasses, xíqueres, copes, plats plans, plats fondos per menjar sopes de col i de matances i arròç brut, palanganes rostidores rodones i llargueres per rostir mens, indiots i porcelles, salerets, setrills d'oli, alfàbies per salar olives, alfàbies per guardar ets ossos des porc, alfàbies de coll ample pes saïm blanc i es vermell, alfàbies foradades per guardar caragols bovers, caragols de paret i caragoles de garriga de boca negra, cossiols, cossiolets, cossis, ribells i ribelles, gavatlins per fer segó a ses gallines i beguedores i menjadores pes coloms.

 

Un any sa meva padrina Margalida (parla es meu padrí Joan de sa seva padrina que va néixer a devers l'any 1830) que era pubila i hereva de sa possessió de Son Fullana va anar amb sa mare a firar a sa plaça des poble. Na Margalida volia comprar un cossiol gros per sembrar-hi un fasser. "Mumare, deixau fer ses olives de Sóller que noltros ja en tenim per regalar i per vendre, veniu a triar amb jo es cossiol an aquella parada dets ollers de Santa Eugènia". 

Ai quan na Margalida va veure en Tomeu i en Tomeu va veure na Margalida, ja ho crec que s'agradaren, ella tota curra vestida amb so vestit des diumenges amb un vel blanc de fadrina brodat amb flors vermelles i sa cara enllimonada i enfarinoada per pareixer més blanca i fina i ell, en Tomeu, alt, currot, d´ossada grossa, ulls espolsats i un somriure tan encisador que na Margalida en va romandre enamorada de cop. Varen haver d'esperar tot un any a que tornàs ésser sa fira per tornar-se veure. Na Margalida ho tenia clar: "O me cas amb aquest oller o me faig monja tancada". 

Es dia de sa fira se va mudar i enllimonar lo millor que va sabre, se va tornar posar es vel blanc de fadrina i cap a sa parada dets ollers a bracet amb sa mare. "Mumare, m'heu d'ajudar. S'oller jove ha de venir amb noltros dues a Son Fullana avui mateix i hi ha de quedar com a missatge, surti de llevant, surti de ponent.".


Quan fóren davant sa parada dets ollers, aquells dos cossets enamorats se miraren, se conegueren i en Tomeu els va enflocar: "Què volen qualque xíquera ses senyores de Son Fullana. En tenc de ben fines". "I tu com saps que som de Son Fullana?" - li contestà tota rabent sa mare de na Margalida. "M'ho ha dit una mel.lereta pes camí." A na Margalida li va fer tanta gràcia aquella sortida que va esclafir a riure. A sa mare no n'hi va fer gens de gràcia, però per fer contenta sa filla li va demanar: "Escolta, oller, que t'agradaria llogar-te de missatge a Son Fullana?". "Si m'ho demana sa vostra filla, sí". "Au, grosserando, no corris tant." 

Na Margalida estava encantada. Només faltava convèncer son pare, però estava segura que el podria ginyar a llogar aquell jovenot tan ben carat. Ningú sap com ho féren, però an en Tòfol de Son Fullana li va caure tan bé en Tomeu que el va llogar totduna sense posar-hi cap emperò. Només tenia aquella filla i sempre li havia fet il.lusió tenir un fill mascle. En Tomeu aviat va pujar de missatge rònic a caporal i un any després se va fer s'esclafit, se casaren a s'Ermita de la Mare de Déu de Castellitx  i s´oller d'Olleries va passar a ser En Tomeu de Son Fullana. Na Margalida ja tenia lo que volia. Fruit des matrimoni nasqueren vuit infants."

Bosseta plena de prunes de frare roig, d´una prunera sollerica empeltada amb una muda de sa vella prunera algaidina des meu requetepadrí al cel sia.

Bosseta plena de deliciosos albercocs de Porreres, regalats pes nostro amic Rafel Mas. 

Bosseta plena de mores de romaguer, feta amb una fulla de sa semicabrafiguera de sa varietat bereber anomenada Argelina. Com veis an aquesta bossa li he posat dos bastonets però amb un totsol sol bastar.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan! Quina entrada més guapa... i les paraules que utilitzes, tan importants!
Matilde.

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies, Matilde. Una abraçada.

Rafel Mas ha dit...

L'entrada és fantàstica, però no pens afegir res més fins que no torni a estar completa com la vares penjar en un principi. Hi havia una història preciosa i interessantíssima.
Joan, Joan!!!
salut!

Juan Bibiloni ha dit...

Rafel, ja he tornat posar el text complet. Ja pots fer el comentari. Gràcies.

Rafel Mas ha dit...

Ep Joan,
gràcies per regalar-nos aquesta història tan maca de la padrina del teu padrí. Tot està lligat als arbres, el fer la bosseta et va dur aquest record, fantàstic. L'història és tan guapa talment una rondalla.
Jo ahir vaig posar en pràctica lo de la bosseta...però vaig fer com un mini-moneder amb un garrotet i una fulla de Physalis i a dins i vaig posar 4 fraules del pirineu de les que tu em donares. Lis vaig dur a na Gemma i pareixia un regal dels Elfos del senyor dels anells.
Una entrada rodona!
Ses prunes de frare roig fan mengera, l'any que vé vendré per si em vols donar mudes. La foto de les mores, preciosa. Supòs que degué ser emocionant rememorar això després de 50 anys. Tenc la mateixa sensació haver perdut la oportunitat de demanar més coses als meus vells. Potser per això m'enganxa sentir parlar qualsevol major que entengui del camp.
Salut ,gràcies, gràcies!

Alexandre Forteza Pons ha dit...

Precios !

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies, Rafel i Alexandre.

Rafel, m'imagin lo xula que te va quedar sa bosseta de frauletes des Pirineu francès i es guster que degueres passar fent-la. Na Gemma degué quedar encantada amb un detall tan guapo.

Salut!

Manela Gracià ha dit...

Entranyable la història que narres. Jo, cada cop em sento més i més a prop de la natura.

Juan Bibiloni ha dit...

Gràcies, Manela. Jo també m'hi sent cada vegada més.

Daniel Erdy ha dit...

li agradaria intercanviar alguns esqueixos de figuera? Jo visc als EUA i tenen diversos grans varietats que puc compartir amb vostès i m'encantaria provar el teu. el meu correu és ediblelandscaping.sc @ gmail.com Gràcies Miro endavant a sentir darrere de vostè