Un arbre llegendari de Sicília

El "Castagnu dê Centu Cavaddi" 

El "Castagnu dê Centu Cavaddi" és el castanyer més gran i antic del món. Aquest arbre mil·lenari es troba al municipi de Sant'Alfio, a la província de Catània, a la falda oriental de l'Etna (Sicília), en el bosc de Carpineto, a prop de la carretera de Linguaglossa. Està situat a només 8 quilòmetres del cràter principal de l'Etna. Té una edat estimada d'entre 2.000 i 4.000 anys (4000 segons el botànic Bruno Peyronel de Torí) i està registrat com el del perímetre de tronc més gran del mon i de la història, amb prop de 58 metres mesurats l'any 1780. 

 

Actualment, l'arbre està dividit en tres grans troncs interconnectats per la mateixa soca subterrània. A la superfície l'arbre s'ha anat dividint en múltiples troncs grans, però sota terra aquests troncs continuen compartint les mateixes arrels. Un grup de tècnics i agrònoms especialitzats en aquest arbre ornamental treballen pel restabliment del seu port. La primera referència històrica data de 1636, quan és citat en l'obra ‘Il Mongibello’ de Pietro Carrera.

Fotografia d'un banquet sota el Castanyer dels Cent Cavalls 

Castagnu Centu Cavaddi. Giovanni Crupi.1895

Aquest gran castanyer al llarg dels anys ha generat nombrosa literatura i també ha estat dibuixat, pintat i fotografiat nombroses vegades, n’han escrit poesies i cançons i també ha generat algunes llegendes.
Una creença local atribueix poders màgics a aquest arbre, segons els quals una parella casada, per estar segura de tenir fills, ha de fer l'amor sota les seves branques, independentment de si és de dia o de nit. 

La llegenda del Castagnu di Centu Cavaddi

El castanyer de cent cavalls rep el seu nom d’una famosa llegenda. Aquesta llegenda diu que la reina de Nàpols viatjava per la zona amb una comitiva de 100 cavallers i mentre caçaven al bosc del Mont Etna, la reina i els seus homes van quedar atrapats de sobte en una forta i violenta tempesta amb llamps i trons. Es diu que tota la comitiva amb els cavalls, es va refugiar sota l’arbre.

Alguns autors diuen que va ser al segle XIII, la reina Joana d’Aragó, reina consort de Nàpols de 1476 a 1494, nascuda a Barcelona el 16 de juny de 1455 i morta a Nàpols el 9 de gener de 1517, d’altres diuen que va ser Joana I d'Anjou, (1325 – 1382), també coneguda com a Joana I de Nàpols, reina de Nàpols i comtessa de Provença des de 1343 fins a 1382.

 

Però d’altres diuen que això només es una llegenda i que probablement va sorgir per indicar que l'arbre era tan monstruosament gran que s'associava amb la disbauxa d'una reina, considerada monstruosament dissoluta, tant que necessitava cent cavallers que la seguissin!

Puja a l'arbre

Un castanyer
era tan gran
que les seves branques formaven un paraigua
sota el qual la reina Joana
i un centenar de cavallers
buscaven aixopluc de la pluja,
dels llamps i dels llampecs,
quan, de camí cap a l'Etna,
els va sorprendre una tempesta ferotge.
Des d'aleshores, aquest arbre
- situat en una vall i els seus paratges -
va rebre el nom de
Gran Castanyer dels Cent Cavalls.

Giuseppe Borrello
Poeta catanese  (1820-1894) 

Sùpira l'àrvulu

Un pedi di castagna
tantu grossu
ca ccu li rami so' forma un paracqua
sutta di cui si riparò di l'acqua,
di fùrmini, e saitti
la riggina Giuvanna
ccu centu cavaleri,
quannu ppi visitari Mungibeddu
vinni surprisa di lu timpurali.
D'allura si chiamò
st'àrvulu situatu 'ntra 'na valli
lu gran castagnu d'i centu cavalli.

Giuseppi Borrello (1820-1894)

 

Castanyer dels Cent Cavalls. Litografia.1840

 

Sonet

Des del tronc, enorme torre mil·lenària,
les branques verdes en ones boges,
sota el buf dels vents,
suen en l'alta amplitud de l'aire.
La limfa insta, en l'estatuària
perplexitat de les arrels,
sota les contorsions,
des del sòl que es teixeix amb ortigues.
I l'arbre - Briareu lignificat -
en l'espasme atroç que l'aferra
amb cadenes invisibles a terra,
estén els múltiples braços de l'esfinx
enfilant-se contra el cel i contra el fet
una muda amenaça de guerra.

Giuseppe Villaroel 
(Catània, 26 octubre 1889 - Roma, 10 juliol 1965) 

Sunettu

Dal tronco, enorme torre millenaria,
i verdi rami in folli ondeggiamenti,
sotto l'amplesso quèrulo dei venti,
svettano ne l'ampiezza alta de l'aria.
Urge la linfa, ne la statuaria
perplessità de le radici ergenti,
sotto i lacoontei contorcimenti,
dal suolo che s'intesse d'orticaria.
E l'albero - Briareo lignificato -
ne lo spasimo atroce che lo stringe
con catene invisibili alla terra,
tende le braccia multiple di sfinge
scagliando contro il cielo e contro il fato
una muta minaccia ebbra di guerra.

 

Giuseppe Villaroel 
(Catània, 26 octubre 1889 - Roma, 10 juliol 1965)

 

Castanyer dels Cent Cavalls. 1870 

Castanyer de l'Etna

Entre les muntanyes més altes, més meravellós que qualsevol cosa
, l'Etna va donar a llum un arbre meravellós.
Va donar a llum un castanyer l'escorça buida del qual
conté una tropa no petita de genets,
i ramats.
I si penseu que el que dic és el deliri d'un
somni, us equivoqueu: dic la veritat. Aneu a veure.
Als boscos de Carpineto, vet aquí, jeu tan gran
caigut gairebé mort entre Mascali i Milo [lit. ...
gairebé mort: podríeu celebrar això,
Mascali, i fins i tot Milo].
Tot i que l'arbre té les fulles i les branques
caigudes, la seva arrel profunda cobreix
moltes hectàrees.
Puc imaginar que va néixer amb el
món i viurà fins a la fi del món.
Quins fruits va treure Polifem del teu ventre,
i quants en va prendre Acis furtivament!
Una gran cohort de boscos, o pins, faigs o freixes, t'envolta, oh
gegant.
.................

Pietro Carrera
(Militello in Val di Catania, 12 juliol 1573 - Messina, 18 setembre 1647)

 

Castagno dei cento cavalli. Salvo Russo 

Castagno dell’Etna

Tra i monti più alti, più mirabile di qualunque
cosa, Etna fece nascere un albero meraviglioso.
Partorì un castagno la cui concava corteccia
contiene una non piccola schiera di cavalieri, e
greggi.
E se tu ritieni che ciò che dico sia un delirio di
sogno, ti sbagli: io affermo il vero. Vai e vedi.
Nel bosco di Carpineto, ecco, giace sì grande
caduto quasi morto tra Mascali e Milo [lett. ...
quasi morto: questo potresti celebrare tu,
Mascali, ed anche Milo].
Sebbene l’albero sia con le fronde ed i rami
abbassati, tuttavia la profonda radice occupa
molti ettari.
Potrei immaginare che sia nato assieme al
mondo e che vivrà sino alla fine del mondo.
Quali frutti trasse un tempo dal tuo grembo
Polifemo, e quanti ne prese furtivamente Aci!
Una numerosa coorte di boschi, o alberi di
pino, di faggio o di frassino (cinge) te, o
gigante.
.................

Pietro Carrera
(Militello in Val di Catania, 12 juliol 1573 - Messina, 18 setembre 1647) 

Il Castagno dei cento cavalli. Cristina Cassar Scalia 

~