Postdata: Ah, la traducció al castellà (rara en aquest blog), la hi afegim perquè ja sabeu que la justícia espanyola té prou dificultats per entendre la nostra llengua.
Jordi Lluís de Prada, titular del jutjat d?instrucció núm. 29 de Barcelona
JUTJAT D'INSTRUCCIÓ Nº 29
Pg. Lluís Companys, 1-5
8018 BARCELONA
Telf: 935673029 | Fax: 935569929
A l'atenció de Jordi Lluís de Prada, titular del jutjat d'instrucció núm. 29 de Barcelona
Li escric aquestes línies per demanar-li que reconsideri la seva decisió de dictar presó preventiva per a l'Enric Duran. L'Enric és una persona àmpliament coneguda i estimada per la societat civil de Barcelona, en especial entre els moviments socials que actuen i treballen a la ciutat i també arreu de Catalunya. L'Enric és una persona implicada, ja des d'inicis de l'any 2000, en campanyes per un altre món possible, la Xarxa Catalana per l'Abolició del Deute Extern, i el promotor de projectes com l'agència de notícies liberinfo.net, l'Infoespai del barri de Gràcia, l'Entesa pel Decreixement i Temps de re-voltes, amb qui va recórrer Catalunya en bicicleta durant dos mesos l'any passat, difonent idees per transformar la societat al llarg de més de 30 poblacions catalanes, fet que li va permetre tenir contacte amb un gran nombre de persones i col?lectius del territori. Actualment també és el responsable del butlletí setmanal moviments.cat, que arriba a més de 20.000 persones de tot el territori català.
L'Enric és, doncs, una persona molt reconeguda per la seva tasca incansable de proposar alternatives i el seu impuls a tirar-les endavant, és una persona arrelada i implicada a la ciutat de Barcelona, una persona que desitja canviar les coses al seu país i al món en general. Si bé va decidir sortir del país durant un cert temps, per poder seguir treballant en l'organització i elaboració de propostes per fer front a la crisi sistèmica actual, en cap moment va pensar en fugir de la justícia, ja que sempre ha dit que si havia d'afrontar les acusacions de la justícia ho faria, amb els arguments legals necessaris per defensar la seva acció. El llibre que ha sortit al carrer fa ben pocs dies, del qual ell n'és l'autor, resulta molt clarificador en aquest sentit. L'Enric ha tornat a Catalunya precisament per seguir participant en les mobilitzacions ciutadanes, al costat de la seva gent.
Fins al moment actual, no sembla haver-hi constància que aquesta persona, l'Enric Duran, hagi intentat defugir en cap moment l'acció de la justícia. No hi ha cap constància que hagi incomplert cap requeriment de cap mena d'instància per presentar-se voluntàriament davant de cap autoritat reconeguda. No sembla que hagi arribat en cap moment a ser objecte de cap mena d'ordre de recerca i captura.
Som moltes les persones que pensem que la presó preventiva no és una mesura justificada per aplicar al cas de l'Enric, ja que s'enfrontarà a la justícia en el moment que hi hagi un judici, però no hi ha motius suficients per tenir-lo empresonat abans que arribi aquest dia. Si l'Enric volgués fugir de la justícia no hauria tornat a Catalunya, o bé s'hauria amagat, cosa que no feia precisament quan va ser detingut a la Universitat de Barcelona.
Entenem, també, que l'operatiu designat per detenir-lo va ser completament desproporcionat en el seu moment. Ens costa d'imaginar un operatiu similar per a cada un dels ?morosos? existents al nostre país. També constatem com en el cas de persones acusades de corrupció o d'apropiació indeguda de diners públics -i blanqueig de capital, suborn, associació il?lícita, etc. -no se'ls aplica mai la mesura de presó preventiva, per posar un exemple citarem casos tan actuals com el de Ginés López o Jesús Sepúlveda, aquests sí imputats per delictes molt greus. En casos d'estafa autoreconeguda de diners
públics amb xifres molt superiors a les de l'Enric els jutges solen decretar lliberat
sense fiança, com és el cas per exemple, de l?empresari Manuel Ramón Martín Peña, en la trama de corrupció urbanística de Ciempozuelos. Creiem que aquest ?fet diferencial? amb el cas de l?Enric, per si mateix, contribueix a que la ciutadania en general tingui una percepció dels poders de l'estat, dels quals la justícia és un del pilars fonamentals, com a un ens que treballa, potser massa sovint, contra el poble i sense el poble.
Per això li demano que reconsideri la seva decisió, i que tenint en compte el recurs que ha presentat el seu advocat, actuï en la direcció que li sembli més convenient.
Espero que l'Enric pugui sortir en llibertat ben aviat ja que som moltes les persones que l'esperen i els projectes que el necessiten.
Atentament,
Nom i llinatges
DI
Població
Direcció:
A la atención de Jordi Lluís de Prada, titular del juzgado de instrucción núm. 29 de Barcelona
Le escribo estas líneas para pedirle que reconsidere su decisión de dictar prisión preventiva para Enric Duran. Enric es una persona ampliamente conocida y querida por la sociedad civil de Barcelona, en especial entre los movimientos sociales que actúan y trabajan en la ciudad y también en Cataluña. Enric es una persona implicada, ya desde principios del año 2000, en campañas por otro mundo posible, la Red Catalana por la Abolición de la Deuda Externa, y es promotor de proyectos como la agencia de noticias Liberinfo.net, el Infoespai del barrio de Gracia, la Entesa pel Decreeixement y Temps de re-voltes, con quien recorrió Cataluña en bicicleta durante dos meses el año pasado, difundiendo ideas para transformar la sociedad a lo largo de más de 30 poblaciones catalanas, lo que le permitió tener contacto con un gran número de personas y colectivos del territorio. Actualmente, también es el responsable del boletín semanal moviments.cat, que llega a más de 20.000 personas de todo el territorio catalán.
Enric es, pues, una persona muy reconocida por su labor incansable de proponer alternativas y su ímpetu por llevarlas a cabo, es una persona arraigada y implicada en la ciudad de Barcelona, una persona que desea cambiar las cosas en su país y en el mundo en general. Si bien decidió salir del país durante un cierto tiempo, para poder seguir trabajando en la organización y elaboración de propuestas para hacer frente a la crisis sistémica actual, en ningún momento pensó en huir de la justicia, ya que siempre ha dicho que si había que afrontar las acusaciones de la justicia lo haría, con los argumentos legales necesarios para defender su acción. El libro que ha salido a la calle hace pocos días, del cual él es el autor, resulta muy clarificador en este sentido. Enric ha vuelto a Cataluña precisamente para seguir participando en las movilizaciones ciudadanas, junto a su gente.
Hasta el momento actual, no parece haber constancia de que esta persona, Enric Duran, haya intentado huir en ningún momento de la acción de la justicia. No hay ninguna constancia de que haya incumplido requisitos de ningún tipo de instancia para presentarse voluntariamente ante cualquier autoridad reconocida. No parece que haya llegado en ningún momento a ser objeto de ningún tipo de orden de búsqueda y captura.
Somos muchas las personas que pensamos que la prisión preventiva no es una medida justificada para aplicar al caso de Enric, ya que se enfrentará a la justicia en el momento que haya un juicio, pero no hay motivos suficientes para mantenerlo encarcelado antes de que llegue este día. Si Enric quisiera huir de la justicia no habría vuelto a Cataluña, o bien se habría escondido, lo que no hacía precisamente cuando fue detenido en la Universidad de Barcelona.
Entendemos, también, que el operativo designado para detenerlo fue completamente desproporcionado en su momento. Nos cuesta imaginar un operativo similar para cada uno de los «morosos» existentes en nuestro país. También, constatamos como en el caso de personas acusadas de corrupción o de apropiación indebida de dinero público —y blanqueo de capital, cohecho, asociación ilícita, etc.— no se les aplica nunca la medida de prisión preventiva; por poner un ejemplo, citaremos casos tan actuales como el de Ginés López o Jesús Sepúlveda, estos sí imputados por delitos muy graves. En casos de estafa autoreconocida de dinero
público con cifras muy superiores a las de Enric, los jueces suelen decretar libertad
sin fianza, como es el caso por ejemplo, del empresario Manuel Ramón Martín Peña, implicado en la trama de corrupción urbanística de Cienpozuelos. Creemos que este «hecho diferencial» con el caso de Enric, por sí mismo, contribuye a que la ciudadanía en general tenga una percepción de los poderes del estado, de los cuales la justicia es uno de los pilares fundamentales, como un ente que trabaja, quizás demasiado a menudo, contra el pueblo y sin el pueblo.
Por eso le pido que reconsidere su decisión, y que teniendo en cuenta el recurso que ha presentado su abogado, actúe en la dirección que le parezca más conveniente.
Espero que Enric pueda salir en libertad muy pronto ya que somos muchas las personas que lo esperamos y los proyectos que lo necesitan.
Atentamente,
Nombre y apellidos
DI
Población
Dirección:
Entrades
2 comentaris:
Gràcies!! Llibertat Enric -> http://www.youtube.com/watch?v=YMwNQGFQ_xw
CARTA PÚBLICA DE L'ENRIC DURAN DES DE LA PRESÓ
Defensar la meva llibertat és defensar el debat lliure i seriós sobre quin model de societat volem.
La fiscal, representant a 19 del 39 bancs i entitats financeres a les que vaig expropiar, m'ha portat a la presó preventiva argumentant que “els fets són greus” i que “existeix risc de fuga”.
Els bancs s'atreveixen a qualificar la meva acció com a greu quan és la seva creació de diners sense base real i la seva esbojarrada especulació financera la que ha comportat:
0.Que hagin necessitat préstecs amb diner públic per una quantitat 100.000 vegades més gran a la que se'm reclama.
0.Que, com a producte d'aquest sistema financer, els darrers anys hagin estat els de major destrucció d'ecosistemes i major esgotament de recursos fòssils i minerals. Una destrucció creixent a la que ens condemna un sistema que necessita créixer per funcionar, espoliar la natura cada cop més, per mantenir-se.
0.Que l'atur hagi arribat al 17% de la població i continua pujant.
0.Que milions de persones estiguin perdent propietats i tancant negocis en no poder afrontar els seus deutes, quedant condemnades a la morositat de per vida.
El que he fet jo conjuntament amb els milers de persones i grups que hem col·laborat en les publicacions CRISI del 17-S i PODEM VIURE SENSE CAPITALISME d'aquest 17-M ha estat generar el debat social necessari sobre el model de societat que volem, en un moment de crisi estructural que és la millor oportunitat que tenim per canviar el rumb abans que sigui massa tard.
Greu és doncs, la situació a la que ens ha portat la banca com a punta de llança d'un sistema caduc, que navega camí del barranc. La meva acció només ha estat una manera de posar-ho sobre la taula, una acció, recordem-ho, que els mateixos bancs que ara m'acusen li restaven importància o desmentien al setembre quan la vam fer pública i creien que era possible silenciar-nos.
D'altra banda en relació al suposat risc de fuga cal fer memòria:
Com es van assabentar de la meva acció? Perquè jo la vaig fer pública. Com m'han pogut detenir? Perquè jo he comparegut públicament en una roda de premsa a la UB, en el mateix lloc on el dia següent se'm van emportar, hores desprès d'aconseguir una ordre de detenció.
Per tant no em vaig evadir de la justícia, doncs entre l'ordre i al detenció efectuada hi van unes poques hores.
Risc de fuga? Els dels bancs que volen fugir d'estudi, per defugir el nostre dit que els assenyala com a problema.
La raó veritable del meu empresonament preventiu no és una altre que el perill que representa pel poder financer i polític, la meva presencia publica amb un discurs més fort, clar i contundent del que poden assumir. El mateix discurs que el de la publicació PODEM VIURE SENSE CAPITALISME que està generant un gran debat social aquest dies.
La meva és una veu de moltes, però és una veu que simbolitza ara mateix la insubmissió als bancs, al creixement i al conjunt del sistema actual en crisi. Una insubmissió que deixa en evidència l'actitud submisa de la classe política. Per això se'm ha empresonat, per això defensar la meva llibertat immediata és defensar la lliure expressió i el lliure debat en relació al model de societat que volem, que solucioni la crisi sistèmica actual.
Perquè cada vegada més persones i més diverses pensem que podem viure millor sense capitalisme, i que podem ser ara i aquí el canvi que volem!
ENRIC DURAN
Gràcies Enric. JV
LLIBERTAT ENRIC DURAN!
http://www.youtube.com/watch?v=YMwNQGFQ_xw
Publica un comentari a l'entrada