Les Illes Balears tenen 173.000 hectàrees amb un alt risc d’incendi forestal
El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, ha presidit avui la constitució de la Comissió de Prevenció d’Incendis Forestals de les Illes Balears
La Conselleria de Medi Ambient ha impulsat la creació de la Comissió de Prevenció d’Incendis Forestals de les Illes Balears, que integra representants de l’Administració local, autonòmica i estatal (inclosa la Guàrdia Civil i la Fiscalia de Medi Ambient) amb l’objectiu de coordinar els diferents mitjans de prevenció i extinció d’incendis forestals per a una millor eficàcia en la lluita contra el foc. La comissió serà plenament operativa de cara al proper període de perill d’incendis forestals.
La creació de la comissió està prevista en el decret, aprovat aquesta legislatura, que dicta les normes sobre l’ús del foc, regula les activitats susceptibles d’incrementar-ne el risc i disposa les mesures normatives necessàries per a prevenir els incendis forestals.
El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, ha presidit avui la constitució de la comissió i ha explicat la situació actual de les Illes Balears respecte dels incendis forestals. Grimalt, tant a la comissió com a la roda de premsa prèvia, ha explicat que el nombre anual d’incendis forestals a les Illes Balears no ha patit grans variacions, però les hectàrees afectades han experimentat una importantíssima reducció en els darrers 20 anys. Així, la mitjana anual d’hectàrees forestals cremades entre els anys 1987 i 1996 era de 1.134. L’any 2007, tan sols es cremaren 123 hectàrees.
Malgrat tot, el conseller ha recordat que, en qualsevol moment, i si hi conflueixen un seguit de factors i condicions, sempre hi ha risc de què es produeixi un incendi forestal de grans dimensions, i és per això que la Conselleria de Medi Ambient potencia els mitjans de prevenció i extinció. De fet, Miquel Àngel Grimalt ha indicat que, si en els propers dies es manté la manca de pluges, es podria avançar la data d’inici de la temporada de perill d’incendi forestal, prevista, en principi, per l'1 de maig.
Pel que fa a als mitjans de prevenció i lluita de la Conselleria de Medi Ambient contra els incendis forestals, s’ha perllongat en 15 dies el període del servei de vigilància durant la temporada de perill (de l’1 de maig al 15 d’octubre), s’ha augmentat la capacitat operativa i s’han modernitzat els mitjans aeris (no podran tenir més de 15 anys d’antiguitat) i s’han millorat els sistemes de comunicació i els equipaments. En total, durant l’època d’alt risc, les Illes Balears disposaran de 9 unitats aèries d’extinció, 7 brigades terrestres, 2 brigades helitransportades i 8 autobombes, a més del personal tècnic i de suport. En el conjunt de les Illes, seran operatius 26 llocs de vigilància fixa, 8 unitats de vigilància mòbil i un avió de vigilància aèria. En total, unes 400 persones composen els recursos humans de la Conselleria de Medi Ambient en prevenció i extinció d’incendis forestals. Els mitjans aeris i terrestres compten amb un pressupost de 7,1 milions d’euros, mentre que les actuacions de prevenció disposen de 2,3 milions d’euros.
Una de les eines de prevenció dels incendis forestals, i especialment eficaces en l’extinció, és la creació de tallafocs, franges de terreny que són "netejades" de vegetació per tal d’impedir l’expansió del foc. A més, els tallafocs faciliten l’accés de mitjans humans i motoritzats en cas d’incendi forestal. Durant l’any 2007, s’han creat a les Illes Balears 181 hectàrees de tallafocs. Per enguany, està prevista la creació de 262 hectàrees de tallafocs.
La Conselleria de Medi Ambient ha delimitat, segons l’orografia, l’orientació i la vegetació, entre d’altres factors, les superfícies d’alt risc d’incendi forestal de les Illes Balears, és a dir, les superfícies que reuneixen unes condicions propícies per a la ignició i l’expansió ràpida del foc. En total, són 173.067 hectàrees les que presenten un alt risc d’incendi forestal, distribuïdes de la següent manera: Mallorca, 120.397 hectàrees; Menorca, 29.494; i Pitiüses, 23.176.
De:
Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar
Entrades
6 comentaris:
sembla una tonteria però no són netejades sinó estessades.
Penso que estessar no és netejar el bosc.
Netejar el bosc és agafar la merda que tiren els guiris i no tant guiris i cap a l'abocador.
Estessar és adelantar en el temps els processos naturals de reducció d'espessor, en el cas de masses molt denses ja sigui per un canvi en l'ús del sòl o també, per exemple, regeneració post-incendi de pi blanc.
Alguns també diuen que estessar és reduïr la competència que vegetació oportunista exerceix a una massa principal del bosc o exerceix a les masses principals de bosc (tant pot ser matoll com arbres).
Estessant no netejes la brutícia que fa el bosc. Aquesta "brutícia" que fa el bosc acabaria sent eliminada al llarg dels anys, gràcies a les eines que té el bosc (insectes plaga, perturbacions meteorològiques etc...), la diferència està en que el bosc ho acabaria fent en força més anys que no pas estessant.
Un altre detall també interessant és que estessant et pots assegurar que es pot arribar a la successió cap un nivell més madur els pròxims anys, mentre que amb les eines que té el bosc, això pot ser així o tot al contrari.
Per exemple, la competència que es pugui fer en un bosc regenerat de pi blanc després d'un incendi, pot comprometre l'estabilitat futura de la massa. Donat que aquestes masses sempre han crescut amb alts nivells de competència, acaben desenvolupant nivells radiculars pobres, petites capçades, troncs ridículs etc..., cosa que pot acabar comprometent tota la massa sencera (les eines del bosc han actuat tard per evitar-ho) i, per exemple, pot passar que tota la massa no sigui capaç de soportar un episodi petit de sequera. Aquest mateix bosc però estessat té major capacitat de fer créixer les arrels (més capacitat per combatre fenòmens climàtics extraordinàris i major resistència al vent, i a patògens), la capçada (major creixement i fotosíntesis), el diàmetre (més estable davant del vent i fins i tot patògens)...
A Mallorca deim “eixermar”, en principi “llevar l’erm” és a dir, el que ens és antropocèntricament inútil: herbotes... noses, deu esser sinònim de “desbrossar” (estic improvisant, podeu corregir). Això seria l’etimologia, després ve l’ambigüitat (sensu lato), que pot arribar a sinònim local de “exsecallar” (llevar el sec, poda de sec). Després hi ha l’emoció, que quan tot es feia amb aixada i falç, era la justa i necessària, però ara amb moto-serres i maquinària pesant, amb un atac emocional es poden fer unes estassades que fan por.
Aquí el que ens agrada és “fer net”, ens agrada tant, sobretot l’ambigüitat que l’embolica, i l’emoció de què “faries net” tantes coses, que “fer net” vol dir tantes coses, que pràcticament ho vol dir tot: robar, prendre el pèl, escombrar, perdre-ho tot jugant a cartes, eixermar, exsecallar, desbrossar, estassar, talar, tallar, coronar, arrasar, desertitzar, desertificar, anar a la botiga i tornar amb les butxaques buides, no arribar a final de mes, cremar, estafar, arruïnar l’empresa, desinfectar, desinsectar, desratitzar, tirar sotal a la soll, esquitxar els camins i zones verdes amb herbicida, exterminar... fins i tot “netejar” amb totes les seves accepcions etimològiques i metafòriques.
I és clar, quan algun polític et diu que “farà net”, no saps de què parla, però ja pots començar a córrer.
osti, antropocèntricament inútil, també és bona definició...
Segurament per aquest motiu quan alguns fan "neteja" al bosc, poden dir que han complert l'objectiu, és a dir, que han fet net. Es clar que amb una paraula tant ambigua...
Ben pensat, per tal i com està la cosa avui dia, millor que en diguin "neteja", no fos cas que en diguéssin resar el rosari i ens féssim tots musulmans...
No és que sigui dels anti-estessades (per varis motius), és que avui dia, com que costa fer una estessada com déu mana, les fan a lo bestia i el bosc ja ho arreglarà.
Estassar, estassar, estassar.
gràcies anònim,
és que els de Vic fem anar molt la "ee", a vegades envejo els pixa-pins en aquest aspecte.
sembl"e" un"e" bojeri"e"...
"e"nònim...
per cert, Pere, el teus consells per escriure així no em funcionen. Jo crec que a més d'un polític el deixaries en boles
Així... així?
Publica un comentari a l'entrada