De la lluita contra el morrut

Reportatge

Una llum per a frenar el 'morrut'

La Generalitat evitarà la tala massiva de palmeres malaltes després d'haver-ne tallat més de 1.600

Té més de 100 anys i els dies comptats. A Can Tolrà, una esplèndida finca de Cabrils, s'alça una palmera de més de 10 metres condemnada a desaparèixer. La seva copa té els trets malalts: està aixafada i les seves fulles, caigudes com les d'un salze. "L'anomenem l'efecte piano: és com si en li hagués caigut un a sobre", diu Jesús Altabella, enginyer agrònom del Departament d'Agricultura de la Generalitat. En aquesta finca, els tècnics experimenten per trobar la fórmula que freni la violenta plaga de l'escarabat roig o morrut. La Generalitat, que ha talat 1.600 palmeres des de 2005, modificarà ara la normativa per no tallar-les d'entrada i donar-les hi una oportunitat. Barcelona ha aconseguit èxits: de 28 afectades, només ha tallat 6.
"No canviem la norma per això. Brussel·les obliga a la tala per evitar que la plaga s'estengui, però hi ha casos, com el de Barcelona, que sota el nostre control, han intentat salvar les palmeres més emblemàtiques", explica Jordi Giné, cap de Sanitat Vegetal de la Generalitat. "Portem dos anys combatent la plaga i cal conviure amb ella. Volem aplicar mesures de contenció. Ara sabem més coses del morrut i donarem l'oportunitat als particulars que vulguin tractar-les". Se saben més coses, però encara no suficients com per aniquilar aquest insecte d'entre dos i cinc centímetres, vermell i marró, procedent d'Indonèsia, estès per tota la Mediterrània a través d'exemplars procedents d'Egipte i que degusten gourmets de París com una exquisitat. El morrut s'ha convertit en un malson per a biòlegs, jardiners i enginyers agrònoms, que maleeixen amb la boca petita la passió dels arquitectes per decorar-ho tot amb palmeres. Resistent, amb gran capacitat reproductiva i capaç de volar com un reactor durant 10 quilòmetres, l'escarabat s'instal·la al niu de les palmeres i els va xuclant la saba fins a convertir la planta en una pasta fermentada amb forta olor de vinagre i matar-la.
El procés pot durar mesos fins que la palmera presenta els símptomes. Després de descobrir-se el primer focus el 2006 a El Vendrell, la plaga s'ha encebat al Maresme, on s'ha estès sense control en finques particulars buides durant l'hivern. Més d'un miler de palmeres han estat talades. La Generalitat ha instal·lat un camp de proves a Cabrils on aplica cinc mètodes: l'endoterapia (injectar insecticida en la base del tronc); amb nematodes, uns cucs que ataquen l'escarabat; amb la injecció d'una matèria activa amb cànules; amarant part del tronc amb cola natural i llançant insecticida sobre la copa. Mentre, en un laboratori a Bellaterra s'experimenta amb una vintena de palmeres sanes de vivers. "No hi ha encara garantia d'èxit", diu escèptic Altabella.
No tot el món és tan pessimista. Sebastià Tirado, jardiner municipal de Cabrils, va demanar de frenar la tala després de veure com una palmera malalta tornava a brotar. Ha aconseguit que cap d'un espai públic no hagi estat sacrificada després de ser tractades amb productes fitosanitaris. Barcelona és l'exemple: de 5.000 palmeres, 28 han estat atacades pel morrut. Tècnics de Parcs i Jardins n’han salvat 21. Per exemple, de 15 afectades en la Ciutadella, només dues van ser tallades. I al zoo, de set, una. "Les palmeres són centenàries i tenen un valor patrimonial i econòmic: costen entre 12.000 i 18.000 euros. Això no és una petúnia. Abans de talar-la, cal pensar-s’ho", defensa Antonio Peláez, cap de plagues de Barcelona. El seu mètode ha funcionat: després de sanejar la copa, l'embolicaven amb plàstic xop d'insecticida. El morrut va morir per efecte dels gasos. Ara s'afronta una tasca colossal: vacunar amb un insecticida a unes 330 palmeres, situades en un radi de dos quilòmetres dels focus descoberts. Cada vacuna costa 200 euros. El cost total serà de 66.000 euros.
No tots els ajuntaments, sobretot al Maresme, s'han abocat a la lluita perquè el tractament és car, i molts particulars no ho han volgut assumir. Tot é qüestió de mitjans? Giné ho dubta: "No només és això: cal comptar amb gent experta que detecti la plaga a temps. I les palmeres recuperades, cal tractar-les com a criatures". "No és segur que estiguin salvades: poden caure. No se sap què hauria passat a Barcelona amb una plaga virulenta", afegeix Altabella.
La Generalitat només inverteix 100.000 euros al mes a investigar i a talar palmeres que acaben en cementiris de troncs a Argentona, La Roca i Tarragona en espera de ser triturades. Un decret ajudava els particulars a finançar el talat però, segons Giné, ningú no s’hi va acollir. L'Administració se n'ha fet càrrec a través de l'empresa pública Forestal Catalana, que al seu torn la subcontracta. L'interrogant és si aquesta suma no hauria estat més útil per intentar salvar els arbres. Altabella i Giné diuen que no és tan fàcil i que havien de frenar la plaga: "Andalusia va talar 7.000 palmeres el 2007. En 10 anys no ha pogut amb ella".

Àngels Piñol. Barcelona. 28/04/2008.

· Reportage publicat a El País del 28.04.2008

·