dimarts, 17 de novembre del 2026

Arreplegant fulles seques

Fulles de tardor, fulles de color de mel
Les fulles tremolen, el vent les fa caure

Fulles seques
 
-Fes-nos ballar una sardana!
-diuen les fulles al vent.
-Ho faré de bona gana;
espero que aneu caient.
Elles cauen engrescades
a dotzenes, a grapats,
i el vent, amb quatre bufades
ja té els rotllos endegats.
Les ajunta, les separa
i les fa giravoltar.
Quina gresca! Que gatzara!
Quin tip de saltar i ballar!

L'únic que fa mala cara
és l´home que ha d'escombrar.


Joana Raspall i Juanola
(Barcelona, 1 juliol 1913 - Sant Feliu de Llobregat,  4 desembre 2013)
 
La tardor 

Els arbres es muden 
de roig i de groc, 
les fulles tremolen
sota un sol de foc. 
El vent les fa caure, 
les duu fins al port.
Quan surtis de casa, 
trepitja-les fort!
Les mosques s'amaguen, 
l'hivern és a prop.
Les flors, espantades,
es tanquen de cop.


F. Bofill; A. Puig; F. Serrat
 
Tardor

Bufa el vent
despullant els arbres
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat

Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror

Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor


Jordi Pinyol i Mercadé
 
El vent

Bufa, bufa, vent!

Treu la polseguera 
i les fulles seques 
de la carretera. 

I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà demà!


Joana Raspall i Juanola
(Barcelona,  1 juliol 1913 - Sant Feliu de Llobregat,  4 desembre 2013) 
 
Després de l'escola. Leonid Afremov
Mantells de foc 

Us esperava feia hores
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit.


Alba Panisello
 
La tardor 

A l'arbre hi ha una fulla
que ja està a punt de caure
i l'últim raig del dia, 
que ho sap encar la daura.


Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel·les, 4 juny 1970)
 
Cançoneta per anar a caçar fulles

Fulla
de color de mel,
puja, puja
cap al cel.

Vola, vola,
mai vas sola,
i si a terra et vols quedar,
jo et podré trepitjar !


Lola Casas
(Mataró, 30 juny 1951)
 
Les fulles de tardor
esquitxen l'asfalt
com les pigues
la teva cara.

Daniel Ruiz Trillo
(Barcelona, 1973)
 
Contemplo els arbres:
del dret, o del revés?
Al bosc hi ha màgia.

La Fageda d'en Jordà, octubre 2023
Núria Llorente
 
Chiunque pensi che le foglie cadute
siano morte 
non le ha mai viste danzare in una
giornata di vento.


Shira Tamir
 
Qualcun que pensi que les fulles caigudes
 són mortes
no les ha vistes mai ballar en un
 dia de vent.


Shira Tamir
 

Tardor al parc King's Hintock

Aquí, al costat de la branca pelada
    Arreplegant fulles,
Sovint penso com
    La primavera enganya-
Jo, ara una vella,
    Arreplegant fulles.

Aquí a l'avinguda
    Arreplegant fulles,
Les dames dels senyors es passegen,
    Fins que algú sospira
Davant la tonalitat vermellosa de la vida,
    Arreplegant fulles!

Així com veieu la meva forma
    Arreplegant fulles,
Jo hi veia, quan era jove i lliure,
    Aquells que la memòria teixeix
Com grisos fantasmes al meu costat,
    Arreplegant fulles.

Tot i que, Estimat, algú pugui sospirar,
    Arreplegant fulles,
Noves fulles ballaran a dalt-
    La Terra no s'afligeix mai!-
  Jo no ho faré, quan se'm trobi a faltar,
    Arreplegant fulles.


Thomas Hardy
(Dorchester, Anglaterra, 2 juny 1840 - 11 gener 1928)

Autumn in King's Hintock Park

Here by the baring bough
   Raking up leaves,
Often I ponder how
   Springtime deceives,--
I, an old woman now,
   Raking up leaves.

Here in the avenue
   Raking up leaves,
Lords' ladies pass in view,
   Until one heaves
Sighs at life's russet hue,
   Raking up leaves!

Just as my shape you see
   Raking up leaves,
I saw, when fresh and free,
   Those memory weaves
Into grey ghosts by me,
   Raking up leaves.

Yet, Dear, though one may sigh,
   Raking up leaves,
New leaves will dance on high--
   Earth never grieves!--
Will not, when missed am I
   Raking up leaves.


Thomas Hardy
(Dorchester, Anglaterra, 2 juny 1840 - 11 gener 1928)
 
A la tardor
record de fulles seques
endutes pel vent

arbre impassible
vent de tardor et despulla
sense recança

Pepa Torres
 
Mosaic de fulles de tardor,
perfecte en cada lloc cada color,
no posades així per cap autor
sinó per l'atzar, de vegades colpidor.
 
Com papallones,
encara volen fulles
per l'arbre nu.

 
M. Dolors Pellicer
(Oliva, València, 1956)
 
La Tempesta de Tardor. Maja Lindberg
~