dilluns, 21 d’abril de 2008

Paysandisia archon

Una desagradable sorpresa

Avui treballant en un jardí de Malgrat de Mar m'he trobat amb una desagradable sorpresa. Una palmera de l'espècie Trachicarpus fortunei, que en aparença no presentava cap símptoma que fes sospitar res, estava completament atacada per la larva d'aquest lepidòpter.
Quan m'hi he enfilat per treure les fulles seques que pengen he observat que aquestes es desprenien amb massa facilitat, hom habitualment ha de tallar amb tisora el peciol dur. Després he observat que a la base d'aquestes fulles hi havia molta matèria orgànica com en descomposició i humida. En un primer moment he pensat en l'activitat d'altra insecte, el carlet, que menja exclusivament matèria morta, però en un principi no he vist cap cuc ni res. Però malgrat tot, aquella matèria orgànica i aquell despreniment de fulles em tenien preocupat, també he notat olor de ferment, molt similar al de les Phoenix atacades per morrut, aleshores no he tingut dubte. Així que m'hi he enfilat un xic més i he començat a burxar i llavors n'han començat a sortir a cabassos i en veure l'abast real de la infecció no ha quedat més remei que talar la palmera.
No suposava jo que aquesta plaga ja la tinguéssim tan a sobre. I el que em temo és que la resposta institucional serà la mateixa que la que tenim amb el morrut roig, és a dir, milers de palmeres mortes i en definitiva totes les palmeres de la costa amb l'espassa de Damocles a sobre penjant, ja que una serie d'empreses s'estan lucrant amb l'extracció de palmeres a compte de l'erari públic quan actualment es coneix que hi ha d'altres opcions més barates i que salven palmeres. I d'això en puc donar fe, que n'he salvat unes quantes. Però mentre tant, no sols he de batallar contra el morrut i els que es dediquen a l'extracció sense gaire control de palmeres si no que ara se m'obre un nou front.
Per altra banda sempre m'havia imaginat que l'atac de Paysandisia era menys furibund que el de morrut. Havia llegit en documents i havia escoltat en cursos que la Paysandisia en estat larvari era caníbal i per tant no podien coincidir massa nombre de larves en un mateix peu, doncs unes es menjaven les altres. La meva sorpresa avui ha estat que en un tronc de Trachicarpus de menys de 20cm de diàmetre hi convivien desenes d'aquests animalons i de grandàries diverses.

Guillem Nicolàs i Larruy
Jardiner, arboricultor.

2 comentaris:

Joan ha dit...

Veig que el teu article es una mica antic, però no trobo mes informaciò en català.
Tinc un jardí i m'he trobat aquests cucs a les palmeres.
Ja he tingut problemes amb el morrut i ara aixó.
Em pot servir el IMIDACLOPRID?
(L'he trobat per 20 Euros a fertitienda.com)
Creieu que també li haig de posar feromones?

Vaig plantar les palmeres fa anys pensant que era un arbre bonic i que no donava problemes, però darrerament penso que vaig fer una mala elecciò.

Quan vaig amb el cotxe veig que totes les palmeres tenen les fulles caigudes per l'escarbat i ara aquesta plaga :(.

Si amb l'imidacloprid n'hi ha prou, a quina dosis em recomanes?

Merci!

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Actualment estic posant 4cc/L d'imidalcoprid i alhora 4cc/L de dimetoato i 1cc/L de mullant. Si pots fes abans una neteja manual de la palmera, i després impregnar-la bé.

No et puc dir que fessis una mala compra en les palmeres, fa 15 anys ningú no s'imaginava el que ens cauria a sobre. Jo segueixo pensant que el problema ha sigut la mala gestió política d'aquesta plaga.