Arbres postissos de plàstic

Fragment de Fake plastic trees 
(Arbres postissos de plàstic)
de Radiohead

Her green plastic watering can

For her fake chinese rubber plant

In fake plastic earth.

That she bought from a rubber man

In a town full of rubber plants

Just to get rid of itself.

And it wears her out, it wears her out

It wears her out, it wears her out.[…]

La seva regadora de plàstic verd

per la seva planta xinesa falsa de goma

En una falsa Terra de plàstic

Que ella li comprà a un home de goma

En un poble ple de plantes de goma

Just per desfer-se de si mateixa.

I això la desgasta, això la desgasta.

Això la desgasta, això la desgasta.[...]

·

·
Fake Plastic Trees és una cançó del grup britànic Radiohead, del seu segon album The Bends. També és el segon single d’aquest album.
Segons Thom Yorke, la cançó tracta d’una àrea de Londres anomenada Canary Wharf, construida sobre un abocador prop dels ports del Tàmesi. Aquesta àrea estava destinada a ser un gran districte comercial, però una caiguda de borsa en els anys noranta la va deixar penjada. El paisatge de la zona fou decorat amb vàries plantes artificials, orígen del títol.

Un carrer a Inca, Mallorca

I és que jo crec que el futur dels arbres a les ciutats passa per aquí. Millor serà posar-ne de plàstic que no haver-los de podar (mutilar) cada any –encara que això deu donar pasta gansa, sinó dubto que això es fes-, haver de retirar i compostar el brancam perdrà el sentit; haver de granar les fulles és un martiri que s’haurà acabat; haver de regar, mai més!; les arrels que abans aixecaven el paviment, ara estaran perfectament controlades i ancorades baix terra, lluny de les capes d’asfalt i rajolí del carrer.
Anem a dissenyar uns fantàstics arbres de fulles de plàstic, retràctils a l’hivern, que deixin passar la llum del sol, i que es tornin a desplegar a l’estiu per fer ombra.
Aquestes fulles, no s’hauran de granar, perque no cauran. L’ombra que donaran estarà dissenyada per ordinador. Un complex programa informàtic capaç de dibuixar fractals aleatoris farà que els tronc i els brancams siguin tots diferents per que agafin aspecte salvatge i natural. L’escorça dels arbres sintètics serà elàstica anti-punxons i ganivets i no s’hi podrà escriure joshua(amor)jennifer. És el futur, crec que el millor futur pels nostres arbres. Deixem créixer lliurement els arbres als boscs i camps i a les voreres de camins, no els putegem més. I a les ciutats, si em de seguir com ara, jo votaré per arbres de plàstic.

foto: www.Flickr.com

Rafel Mas, Búger 11 d’abril de 2008