dissabte, 12 d’abril de 2008

Arbres postissos de plàstic


Fragment de Fake plastic trees 
(Arbres postissos de plàstic)
de Radiohead

Her green plastic watering can
For her fake chinese rubber plant
In fake plastic earth.
That she bought from a rubber man
In a town full of rubber plants
Just to get rid of itself.
And it wears her out, it wears her out
It wears her out, it wears her out.[…]

La seva regadora de plàstic verd
per la seva planta xinesa falsa de goma
En una falsa Terra de plàstic
Que ella li comprà a un home de goma
En un poble ple de plantes de goma
Just per desfer-se de si mateixa.
I això la desgasta, això la desgasta.
Això la desgasta, això la desgasta.[...]
·

·
Fake Plastic Trees és una cançó del grup britànic Radiohead, del seu segon album The Bends. També és el segon single d’aquest album.
Segons Thom Yorke, la cançó tracta d’una àrea de Londres anomenada Canary Wharf, construida sobre un abocador prop dels ports del Tàmesi. Aquesta àrea estava destinada a ser un gran districte comercial, però una caiguda de borsa en els anys noranta la va deixar penjada. El paisatge de la zona fou decorat amb vàries plantes artificials, orígen del títol.


Un carrer a Inca, Mallorca

I és que jo crec que el futur dels arbres a les ciutats passa per aquí. Millor serà posar-ne de plàstic que no haver-los de podar (mutilar) cada any –encara que això deu donar pasta gansa, sinó dubto que això es fes-, haver de retirar i compostar el brancam perdrà el sentit; haver de granar les fulles és un martiri que s’haurà acabat; haver de regar, mai més!; les arrels que abans aixecaven el paviment, ara estaran perfectament controlades i ancorades baix terra, lluny de les capes d’asfalt i rajolí del carrer.
Anem a dissenyar uns fantàstics arbres de fulles de plàstic, retràctils a l’hivern, que deixin passar la llum del sol, i que es tornin a desplegar a l’estiu per fer ombra.
Aquestes fulles, no s’hauran de granar, perque no cauran. L’ombra que donaran estarà dissenyada per ordinador. Un complex programa informàtic capaç de dibuixar fractals aleatoris farà que els tronc i els brancams siguin tots diferents per que agafin aspecte salvatge i natural. L’escorça dels arbres sintètics serà elàstica anti-punxons i ganivets i no s’hi podrà escriure joshua(amor)jennifer. És el futur, crec que el millor futur pels nostres arbres. Deixem créixer lliurement els arbres als boscs i camps i a les voreres de camins, no els putegem més. I a les ciutats, si em de seguir com ara, jo votaré per arbres de plàstic.

foto: www.Flickr.com

Rafel Mas, Búger 11 d’abril de 2008

4 comentaris:

Pere Llofriu ha dit...

Gràcies Rafel...

És un tema que tenia en embrió, i no m'atrevia a desenvolupar... d'equilibri molt difícil, que dic jo. En petit comité ja ho faig, adesiara algú em demana, encara... i aquí, que hi posaries? i jo els dic: un arbre de plàstic... i és que n'arribes a estar tip: el prebeboner, quasi l'únic arbustot pèndol, podat com si hagués de fer peres... arbres torturats davall el balcó que roba espai públic... Inca... patètica. Amb arbres de plàstic, almenys no veuries sofrir, però ja dic, no m'atrevia a plantejar-ho. Your words, Rafel.

Rafel Mas ha dit...

Uep Pere,
content de que t'agradi que hagi encetat el tema. Evidentment preferiria veure'ls de plàstic que veure tant de patiment en silenci de Mèlies al Passeig Colon, amb el cor podrit, o les Mèlies de l'Antony's que intenten rebrotar després de la coronada brutal. I ara fa 2 dies han rebut les espectaculars Moreres que hi ha prop de Menestralia (sortida Campanet-Búger)coronades sense explicació ni sentit.
Fake plastic trees please!
Salut company!
raf

Biel Perelló ha dit...

Hola Rafel !, com anem ?. Sempre m'ha sobtat veure l'afany d'alguns jardiners municipals en determinades podes, sembla que si no fan "matx" no es guanyen el sou. I pel que fa a arbres artificials hi ha per flipar amb els que camuflen antenes de telefonia mòbil. Aquí teniu un bon exemple,en forma de pi. Au, salut !.

Rafel Mas ha dit...

Uep Biel,
quin "fake" de pi!!
No sé qui ha afegit al meu texte l'enllaç mp3 de la cançó, supòs que és obra de'n Francesc.
Beníssim.
Gràcies!
Rafel