Gràcies a la pàgina de Biodiversidad en Amèrica Latina, he trobat aquest document que m’ha impactat. I ho dic així, perquè he intentat de manera cautelosa acostar-me a la problemàtica dels combustibles vegetals (que per cert venen molt de la mà del que s’ha fet en poc temps el molt famós “escalfament climàtic”), quan de sobte m’he topat amb aquest escrit. És breu per la magnitud del problema, però potser el trobareu llarg a l’hora de llegir-ho. Personalment el recomanaria com a lectura i anàlisi a les escoles, de fills a pares i de pares a fills. La seva lectura, a la pantalla o millor impresa, podria ser una bona manera de començar a enfrontar la nostra vida quotidiana en un cara a cara amb l’àmbit planetari, malgrat sigui tan sòls per mirar d’entendre millor el perquè de tot plegat.
Poseu sang al vostre motor!
Campanyes d'intoxicació
A la mostra d’Agricultura de 2007, una part del saló d’exposicions es transformà en el saló de l’automòbil. Tothom era allà, Peugeot, Ford, Renault, etc. Adornats amb grans planetes que penjaven del sòtil i floretes pintades a les portes. Emocionant: criden clar i fort que amb l’etanol i l’oli de colza salvaran el planeta.
Han llançat enormes eslògans: biodiesel, biocarburants, or verd, carburants verds, “el combustible que veu la vida en verd”... L’edició especial de Ford als Quaderns de l’Automòbil titula: Bio – combustibles, Bio amb lletres de
Les 40 preguntes abans mencionades es refereixen als agro-combustibles i allà aprendrem que l’etanol no es beu (no existeixen riscs de fer créixer l’alcoholisme), que la utilització de pesticides es redueix als 10 anys (por per l’acceleració de l’augment del càncer) i que el preu del pa no augmentarà. Certament si el preu del pa augmentés un 100% com a Mèxic, els francesos posarien el crit al cel. És millor no tocar el pa!
Aprendrem igualment que els combustibles vegetals no es desenvoluparen amb anterioritat perquè “fins ara no havia estat favorable el context econòmic, polític, energètic. En síntesi perquè els petrolers no ho havien decidit encara!
Però el context polític ha evolucionat. Un candidat presidencial proposa així mateix a França posar un “adhesiu circular blau”, blau com la terra (vista des de molta altura, sinó no és tan blava) perquè els vehicles que usen biocombustibles siguin premiats amb un petit retorn als peatges i disposin d’estacionaments gratuïts. Què simpàtic és tot això!
La assignació del terme “bio” per els necro-combustibles, guanya terreny ràpidament, cosa que ens recorda el síndrome dels iogurts de Danone. Trobam a Internet tota classe de publicitats per Volvo: “Volvo es dedicarà als sport Bio” i per a Ford: “Ford i Europcar roden amb el bio” o per Saab: “300 cavalls ecològics”. Alguns automòbils que funcionen amb combustibles vegetals han pintat la menció BIO a la carrosseria.
És el cop de gràcia per a la bio agricultura, tant que la pressió dels lobbys a Brussel·les, intenta imposar una agricultura biològica de “segona generació” amb una pinzellada de pesticides per aquí i una pinzellada de quimeres genètiques per allà!
La industria de l’automòbil s’aureola, ad nauseam, d’una pugna d’eslògans verdejants. Saab es vana en un dels seus cotxes amb el següent logo: “Les forces de la naturalesa tendran sempre necessitat d’expressar-se” Alliberem-les. Koenigsegg presenta un automòbil com “la seva flor de poderosa tija” Les competències tornen “bios”. Els autos i els neumàtics “ecolo”. Els autos esdevenen “nets”. És la “passió verda”!
Inversió de valors. Pèrdua de criteri. Doble discurs. Desviaments semàntics.
I si proposéssim una moratòria per els combustibles vegetals?
Els combustibles vegetals no són “bios”, deriven de plantes cultivades amb tota la pesada artilleria de productes agroquímics i pesticides. Els termes “biodiesel”, “bioetanol” i “biocombustibles” han arribat al llenguatge comú en temps rècord, a causa d’un enorme martelleig publicitari i de mediatització. Els combustibles vegetals s’obtenen gràcies a processos d’extracció industrial molt complexes. El terme “bio” significa “vida”. Resulta molt difícil descobrir què fa que aquests combustibles vegetals mereixin el prefixa “bio”. Parlam potser de bioblat, o biotomàtigues o bioblat de les índies?
Ens trobam en el cor d’una gegantina estafa semàntica. Hauríem de parlar més bé de “necro-combustibles”, “necroetanol” i “necrodiesel”. Necro significa mort i només aquest prefixa pot qualificar els aspectes tècnics, ecològics i humans d’aquesta farsa sinistra.
Els combustibles vegetals no són verds, sinó més bé rojos, color sang. Faran créixer la immensa tragèdia de la desnutrició, de les morts per fam, de la misèria social, dels desplaçaments poblacionals, de la desforestació, de l’erosió dels sòls, de la desertificació, de les penúries per l’aigua, etc.
Els grans grups petrolers aliats als grans grups agroalimentaris, als grans grups agroquímics i als grans grups productors de llavors, tracten de tranquil·litzar als ciutadans, pretenent que aquesta farsa grotesca, no constitueix cap “competència per a les xarxes alimentaries”.
Com a part d’aquest show soporífer AFICAR (Agència Francesa de Informacions i Comunicacions Agrícoles i Rurals) va llançar el passat febrer el “Tren de la terra” amb un ineludible vagó dedicat als combustibles verds. AFICAR, segons el ministre Bussereau ha de “promoure una imatge de l’agricultura positiva, dinàmica i innovadora” i ha de portar seguretat als ciutadans sobre la qualitat dels productes agrícoles que consumeixen. No resulta una tasca senzilla, quan els ciutadans descobreixen l’obra apassionant de Nicolina i Veillerette titulada “Pesticides, revelacions sobre un escàndol francès”.
Quí seran els valents periodistes que es llancin a redactar un llibre que es tituli: “Combustibles vegetals: revelacions sobre un escàndol mundial”?
Desertificació i erosió
No existeix “competència amb les xarxes alimentàries” i tan mateix, sabeu vosaltres què...?
- L’any 2006 fou declarat per
- Que les activitats agrícoles generen tal erosió que 2420 tones de sòl per segon es perden a la mar o portades per el vent.?
- Què es desertitzen per sempre 1370 hectàrees per hora?
- Què tots els dies moren de fam 36 mil persones.?
- Què segons
- Què segons certs experts independents, les projeccions anteriors són massa optimistes i que la superfície de terra llaurable per habitant seran de només 0’09 ha. per habitant en els països pobres.?
- Què aquests experts no han tengut en compta tan mateix, en els seus càlculs, el boom dels agrocombustibles i els canvis climàtics?
- Què segons
- Què en el transcurs dels darrers 20 anys han estat destruïdes al voltant de 300 milions d’hectàrees (Sis vegades la superfície de França) de forests tropicals amb l’objecte d’establir cultius i pastures o explotacions a gran escada d’oli de palma, de cautxú, de soja, de canya de sucre i altres cultius.?
- Què a Iowa, el cor de l’imperi transgènic del blat de les índies i de la soja, les esglésies de les zones rurals han crescut 1’50 cm. sobre el terreny perquè aquest ha perdut 1’50m. de sòl fèrtil en tan sols un poc més d’un segle.?
El negatiu balanç de l’etanol
Fou a Iowa (Goldfiels i Nevada), on anàrem a filmar les fàbriques de producció d’etanol, on varem obtenir xifres precises referent al balanç energètic d’aquest combustible vegetal. Conegueu amb nosaltres aquest desastre.
La fàbrica de Goldfield transforma anualment 450 mil Tm. de blat de les índies per a produir 190 milions de litres d’etanol, però per a assolir-ho crema diàriament 300 Tm. de carbó (que arriba en camions des de molt lluny) i amolla per tant CO2 a l’atmosfera, fent tossir als ecologistes. Sobre tot si consideram l’establiment de 200 centrals d’aquest tipus com es perfila als EUA (Estats Units d’Amèrica). El carbó no és molt net però el gas és massa car, per tant alguns pensen fer funcionar aquestes centrals de producció d’etanol amb llenya. A més de cremar-se per la sequera els boscos dels EUA, es cremaran a les fàbriques d’etanol, encara que el problema que es manté és que els boscos que es cremen es troben ubicats a milers de quilòmetres.
Intentarem realitzar un balanç (provisori) de la central de Goldfiels a Iowa. Per a produir un litre d’etanol és necessari transformar 2’37 quilos de blat de moro, cremar 500 gr. de carbó i utilitzar
El professor Pimentel, de
I el compte ocult? Ni vista ni considerada.
- Els agrocombustibles acceleraran la destrucció dels ecosistemes en escampar encara major quantitat d’insecticides i de pesticides als sòls, a l’atmosfera i a l’aigua.
- Un litre d’etanol genera una erosió de entre 15 i 25 quilos de sòl: significant, s’ha d’entendre bé, la seva pura i simple desaparició.
- I què passa amb l’aigua? És el ramet final. Són necessaris, segons les regions, entre 500 i
Fou només despús-ahir que
“Encarar la penúria de l’aigua” Aquest dia mundial de l’aigua resulta anualment propici perquè les grans nacions occidentals (que exploten sense vergonya als països pobres als que a més venen armes), vessin algunes llàgrimes de cocodril. Només algunes llàgrimes, no és potser necessari enfrontar la penúria de l’aigua?
Existeixen 2’6 milions de éssers humans sense clavegueram, 1’3 milions sense accés a l’aigua potable i 3.800 nins que moren diàriament per malalties vinculades a la manca d’aigua potable. Els inveterats optimistes ens retrucaran segurament que aquests nins ja estan comptabilitzats entre les 36 mil persones que moren de fam diàriament.
Recordem igualment que l’agricultura consumeix el 90% de l’aigua dolça del món.
L’etanol a França i les seves noves colònies etanòliques.
Si creiem en la recent actualitat, TOTAL (la primera empresa francesa) intentarà segurament canviar les botelles de vi en botelles d’etanol. La gran avantatge de l’etanol és que els petrolers (o etanolers) podran encallar a les costes bretones sense arruïnar el turisme. Una platja banyada en etanol, és més “modern”. Els peixets (si encara en queden) estaran contents de participar en la lluita contra l’escalfament climàtic. Qui podria en tals condicions reclamar el principi d’indemnitzacions per danys i perjudicis?
TOTAL afirma ser el líder europeu de la producció d’etanol. Visca
El líder francès de l’etanol seria el fabricant de sucre TEREOS, segon productor mundial que es fusionà l’any passat amb un altre industrial del sucre francès SDHF. TEREOS hauria aconseguit a França el 31% dels contractes francesos per a la producció d’etanol de remolatxa i de blat de les índies i seria actualment el cinquè productor mundial d’etanol.
TEREOS inaugurà a Aisne, el 2006 una destil·leria que produeix 3 milions d’hectolitres; s’invertiren 90 milions d’euros per a processar 3 milions de tones de remolatxa procedents de 40 mil hectàrees cultivades per 10 mil agricultors.
TEREOS també participa en empreses sucreres africanes, essent la primera vegada que una fàbrica sucrera europea s’instal·la a Àfrica continental. Etanol obliga.
Al Brasil, TEREOS, ha de processar 7 milions de tones de sucre el 2007. El 2006 es va convertir allà en el tercer productor de sucre i es proposa processar 18 milions de tones de sucre en el 2012.
Dit sigui de pas, les accions de sucre estan que cremen. A causa de l’etanol. Recordin: “no hi haurà competència amb les xarxes alimentàries”. A més TEREOS esta anunciant un augment en els seus guanys del 84 % per el 2006 i ha dit el tempta
A
Segons notícies recents, aquesta mateixa empresa acaba d’invertir 130 milions d’euros en una altra etanoleria en el Marne (inaugurada a l’abril de 2007) que funciona amb blat i transformarà 840 mil tones de blat en 3 milions d’hectolitres d’etanol.
Això significa que en el sortidor es vendran 3 quilos de blat per cada litre d’etanol. Quin és el vertader balanç? Quina és la factura amagada? Destrucció dels sòls per els químics, l’erosió i la difusió d’herbicides, etc. L’etanol de blat, es produeix a partir de blat amb reg o sense? Es necessiten entre 1000 i
L’etanol i les crisis alimentàries
Avui mateix hem rebut un correu electrònic dels nostres amics de Guatemala. El preu de la “tortilla” (aliment tradicional a base de blat de les índies) ha augmentat un 80%. Igual passa a Mèxic. L’augment de entre un 40 i un 100% en el preu de les “tortilles” està generant revoltes a tot el país. Fa alguns anys els pagesos deixaren de produir el seu tradicional “maíz” a Guatemala i a Mèxic perquè resultava més barat comprar les “tortilles” industrials que cultivar-les a la “milpa” a causa del “dumping” del blat de les índies (ogm) procedent dels EUA.
Però avui en dia la situació ha canviat: els EUA guarden el seu blat de les índies (el 20% de la collita d’aquest cereal és transformat en etanol) i els mexicans moren de fam!
Als EUA les cotitzacions del blat de les índies exploten. A principis de març de 2007 assoliren el nivell més alt dels darrers deu anys, alimentats per una creixent demanda d’etanol i la mediocritat de les collites. El bushel (
Entre març de 2004 i març de 2007, la producció anual de blat es va reduir en un 16 %, de
La producció mundial de blat va caure en el mateix lapsus un 6% i la de blat de les índies un 3%
Austràlia copejada per la sequera ha vist caure la seva producció de blat de 22’6 milions de tones a 10’5 milions. Una reducció del 55%.
Algunes veus comencen a denunciar que existeix una crisi alimentària als mateixos EUA, donat que l’augment del preu dels cereals provoca múltiples efectes a les cadenes alimentàries. Per exemple el cost d’un pollastre està conformat en un 40% per el preu del blat de les índies. Els preus augmenten perquè hi ha una menor oferta, perquè la demanda creix (degut a la producció d’etanol) i perquè certs imprevists climàtics han començat a sembrar el caos a l’agricultura.
I les multinacionals i els governs voldrien fer-nos creure que els biocombustibles no generen cap “competència amb les xarxes alimentàries”.
L’etanol de la vergonya
A Colòmbia el president Bush acaba de tornar confirmar la seva històrica aliança amb el president Uribe. Colòmbia és un país podrit per els traficants de cocaïna i els gravàmens quotidians de l’exèrcit, de les milícies i la guerrilla. Colòmbia produeix un milio de litres d’etanol per dia i encara vol construir 27 fàbriques més.
Fa poc varem descobrir un film que reflecteix els sofriments d’alguns pobles indígenes de Colòmbia. Hem vist bombardejar les seves poblacions amb avions o helicòpters. Quan els supervivents es desplacen a altres ciutats lis són confiscades les terres, desforestades i plantades amb palma oliera destinada a produir diesel vegetal per els rics. Brasil, el primer productor mundial d’etanol, acaba de firmar una aliança històrica amb Bush destinada a crear una “OPEP de l’etanol”. Els industrials es freguen les mans preveient un creixement del 55% de la superfície plantada amb canya de sucre en funció de la demanda europea i nord-americana. En dit país la producció d’etanol s’inicià el 1970, baix la dictadura militar. El president Lula Da Silva parla d’una “revolució energètica”. Algunes organitzacions en canvi parlen de catàstrofe humanitària i d’esclavització: al voltant de 200 mil immigrants tallen la canya de sucre amb matxets, durant 12 hores al dia en condicions tòrrides i per salaris miserables. A la nit dormen en sòrdides barraques morint permanentment de calor i esgotament. Aquests són els efectes col·laterals de la febre de l’or verd.
Quin preu té un esclau migrant en els monocultius de canya de sucre? No té preu ni figura a les taules d’amortització. És tan sols carn d’etanol. Sugar Blues!
La desforestació és un dels danys col·laterals i el llinatge del president Da Silva no coincideix amb la situació, ja que no és precisament molt “selvàtic”. Les selves continuaran essent destruïdes per a cultivar soja transgènica, canya de sucre o palma oliera per a produir diesel vegetal per als rics.
Hi està implicada l’empresa francesa TEREOS en la moderna esclavitud del monocultiu de canya de sucre a Brasil o en realitat produeix “etanol equitatiu”? Hi està involucrada en les desforestacions massives o s’ocupa de la reforestació amb espècies indígenes (quan els sòls han estat totalment destruïts)?
Terres verges etiquetades com terres dels “barrils dorments”
Amèrica llatina constitueix un enorme jaciment apte per a la especulació etanòlica. Olivier Combastet, un banquer francès que creà el fons d’inversions Pergam Finance, afirma que les “centenars d’hectàrees de blat de les índies i de soja disponibles, per exemple a Uruguai, són altres centenars de barrils dorments de combustible verd del tipus etanol, la demanda de la qual hauria d’explotar en els propers anys”
Tierras vírgenes etiquetadas como tierras de los “barriles durmientes”
Tots els grans principis de la petroquímica i de les finances “es mobilitzen cap” Amèrica Llatina cercant despertar a la “Bella dels barrils dorments”!
En efecte, els experts estimen que existeix entre 15 i 20 milions d’hectàrees de superfície agrícola disponibles per a la compra a Amèrica del Sud.
A Àsia, la cotització del petroli verd vira cap a la catàstrofe. Segons els Amics de
L’estudiosa Emmanuelle Grundman ha denunciat recentment l’escandalós cultiu de palmeres olieres a Indonèsia i acaba de publicar un llibre titulat “Aquestes forests que s’assassinen” editat per Calmann-Levy.
El totalitarisme etanòlic
Quines són les grans totalitàries humanistes que fan transpirar sang i aigua a la lluita contra l’escalfament climàtic? Sempre les mateixes! La resposta ens la dona clarament la senyora Dilma Roussef (cap del gabinet civil brasiler) quan afirma que els combustibles vegetals són l’expressió del “casament de la industria agrícola amb la industria petrolera” i no oblidem la industria tecnològica: es tracta d’un casament entre tres.
La societat petrolera BP acaba d’associar-se amb la societat química i biotecnològica Dupont de Nemours amb l’objecte de desenvolupar un nou tipus de combustible vegetal. Dupont va tornar a comprar el 1999 la societat Pioneer HiBred, la número u en llavors de blat de les índies híbrid. Dupont és ara la segona multinacional de les llavors i la quarta multinacional de l’agroquímica. Dupont comercialitza a més soja resistent al seu herbicida “Synchrony” Quin nom més maco per a un herbicida sistèmic!
Toyota acaba d’aliar-se amb BP per a produir etanol en el Canadà a partir de la cel·lulosa extreta de residus.
Volkswagen acaba de firmar un acord amb la multinacional de l’alimentació ADM (Archer Daniels Midland Company).
Cargill, la gran multinacional de l’agroalimentació s’ha llançat a produir diesen vegetal, etc. I els responsables governamentals encara gosen vanar-se de la “independència energètica” dels combustibles vegetals!!!
Ho podria ser amb algunes millores?
Se’ns retruca dient que segurament hi haurà que fer alguns reajustaments. Per exemple els agrocombustibles de segona generació que segons l’article “ A la vora de l’or verd”, “permetran evitar la competència entre les xarxes alimentàries i les energètiques” Quina competència si ens havien dit reiteradament que no n’hi hauria?
Ens trobam davant la mateixa dialèctica que per els OGM. Les empreses de segurs rebutjen assegurar les quimeres genètiques a l’agricultura malgrat, segons diuen “oficialment”, no generen ni riscos sanitaris, ni agrícoles, ni socials, ni de contaminació genètica, ni d’enverinament alimentari. És rar que en una societat liberal les asseguradores no vulguin assegurar qualque cosa “que no té riscos”, equivalent al diner fàcil de la seva professió!
Els agrocombustibles de segona generació serien “biomassa”: fusta, palla, residus agrícoles i alimentaris i altres plantes tropicals.
L’afer és simple: tota la biomassa que se cremi per a produir etanol per els rics serà biomassa que no tornarà a la terra. En ambients temperats l’ecosistema necessita 500 anys per a tornar a crear 2’5 cm. de sòl.
Repetim: cada segon 2420 tones de sòl van a parar als oceans. Durant el temps que es necessita per a llegir i digerir aquesta frase, 10 mil tones de sòl hauran ingressat per sempre a l’oceà. Per accentuar la presa de consciència els recordam que una tona són mil quilos!
I, les xarxes curtes? Llegint aquest article alguns amics ens mencionen les xarxes curtes de producció d’oli que tracten de posar en marxa per evitar els efectes devastadors del carbó de llenya i de la desforestació. Per exemple, què fer a Camboia, un estat que es troba en estat d’inseguretat alimentària absoluta? Què fer?
A França algunes associacions han començat a administrar xarxes curtes de producció d’oli per aconseguir diesel vegetal. En síntesi per a produir biodiesel, bio. La nostra pregunta és: sobre quins fonaments? Hem conegut alguns articles que preconitzen procediments curts per a produir oli a partir de girasol que exigiria menys producte o matèria prima. Es posen en circulació grans paraules: “menys matèria prima”. En agricultura és necessari incorporar un producte perquè qualque cosa ha sortit. Amb la paraula producte o matèria prima es manté el mateix paradigma occidental: la obsessió per l’extracció. En aquest cas precís “s’extreu” biomassa “d’una altra part” no ubicada (preferentment en un país pobre, és menys car) que s’incorporarà a un altre camp per reemplaçar els que s’ha extret de la terra, en aquest cas el diesel vegetal.
Dues mil quatre-centes vint tones de sòl van a parar cada segon a l’oceà. La nostra obsessió hauria de ser la producció d’humus. Hauríem d’emprar la nostra intel·ligència en produir humus. Per aconseguir-lo hem de cultivar plantes amb pràctiques agroecològiques ben clares i, perquè no plantes olieres? Encara que sigui en un planeta famolenc?
Les qüestions d’ètica i de solidaritat planetària superen el contingut d’aquest article. I França no és la millor per impartir lliçons, ja que som el tercer exportador m
undial d’armes destinades a destruir a la població civil.
La civilització occidental destrueix els sòls i tuda anualment centenars de milions de dòlars en màquines (i homes) de matar. La civilització occidental és una civilització mortífera.
Les quimeres genètiques enforteixen els combustibles fòssils.
Les grans guanyadores de la trampa agrícola d’aquest segle són sens dubte les multinacionals dels “transgènics”.
Als EUA, el 70% del blat de les índies i de la soja són cultius genèticament modificats.
A Amèrica del Sud, Monsanto manté el control absolut amb la seva soja transgènica resistent al “round up” un dels herbicides més cancerígens i mutagènics del món.
Les multinacionals “transgèniques” estan provant varietats específicament creades per a produir agro-combustibles. De manera que Monsanto, per exemple, esta desenvolupant un blat de les índies destinat a la fabricació de combustibles en un laboratori de
El 2005 fou presentada als EUA una quimèrica canya de sucre que contenia un gen humà i permetria produir una proteïna “terapèutica”. Però no per l’etanol. Un gen humà a l’etanol podria fer tossir el motor.
A Brasil, la canya de sucre transgènica esta també d’actualitat (saturada de round up). La societat “Centre per a la tecnologia de la canya” (ubicada a Piracicaba) va obtenir el 20 de març passat autorització de
Però aquest Centre no esta sòl a la carrera. Una altra societat brasilera “Allelyx” també espera l’aprovació de la comissió per a altres varietats transgèniques i la societat EMBRAPA també ha declarat el seu interès en el tema.
Segons alguns rumors Monsanto s’hauria associat ja a dues empreses brasileres per a llançar al mercat la canya de sucre transgènica. El portaveu de Monsanto ha declarat que “existeixen estudis de desenvolupament perquè constitueix un mercat interessant, però per ara no hi ha res específic... ni res oficial”. Res d’il·lusions, ells van jugant en els seus laboratoris amb quimeres de canya de sucre al manco des de fa deu anys. Quan es comuniqui oficialment als consumidors, es trobaran com sempre davant un fet consumat.
A Europa,
A Malàisia els aprenents de bruixots no han oblidat la palma oliera. Als països tropicals aquest arbre és al diesel vegetal el que la canya de sucre és a l’etanol. Ja a l’any 2000 havia anunciat els seus primers èxits en matèria de transferències genètiques. Per sort aquesta palma no frisa de créixer, les primeres seran anunciades al voltant del 2020.
No hi ha cap necessitat de consultar l’oracle per a percebre el perill que constitueixen les quimeres genètiques que sorgeixen astutament en funció dels combustibles vegetals.
És cert que a França la major part dels presidenciables (llevat de qualcú molt notori) s’han pronunciat per una moratòria per els OGM. Esperem que es comprometin també a una moratòria contra els OGM etanòlics.
Esperem així mateix que el qui triï el poble compleixi les seves promeses. Recordem que el president del Brasil, Lula da Silva fou elegit per el seu primer mandat amb la promesa de que que no hi hauria OGMs en el seu país. Un bonic conte de fades o un film de terror?
Un Tsunami alimentari
No ens cansarem de repetir que el propòsit de les empreses capitalistes no és produir aliments, o combustibles vegetals, o informació: el seu objectiu és produir doblers, és a dir guanys. Punt.
Estam assistint amb aquesta bogeria dels combustibles vegetals a una terrorífica i tal vegada última concentració dels grans capitals entre l’agroquímica, les necrotecnologies, l’agroalimentació i les empreses petroleres baix la mirada complaent dels estats.
Si resulta més beneficiós produir combustibles vegetals que aliments, el gran capital s’orientarà a la producció de combustibles vegetals.
Pierre Rabí en un manifest que acaba de redactar per a un comitè de suport a Kokopeli, menciona un “Tsunami alimentari”. Amb 36 mil persones que moren diàriament de fam (és a dir de manca d’aliments). El planeta terra es troba afamagat tots els dies. Si se’ns permet una comparació, 36 mil persones és l’equivalent a dotze vegades la quantitat de persones que moriren a les torres bessones el setembre de 2001.
Els que moren de fam ho fan davant la indiferència general. No es parla de les víctimes de la malària, de la manca d’aigua potable, etc. Res d’avantatges a treure sobre la carn humana!.
Els agrocombustibles són una ignomínia més de la que és culpable la societat occidental. Els agrocombustibles intensificaran la fam al planeta.
El gran capital acaba de descobrir el problema de l’escalfament climàtic! Posa tant ardor en mediatitzar-lo que es creuria que quasi ho ha inventat. “l’Escalfament climàtic” una marca registrada del Gran Capital.
Després d’haver contribuït durant dotzenes d’anys a transformar aquest formós planeta en un bocí de fems agrícoles i industrials, el Capital mogut per una inspiració sobtada i quasi mística agita als quatre vents l’espectre dels canvis climàtics (sempre amb complicitat amb els estats i amb alguns medis complaents) i ens proposa, amb gran magnanimitat, una solució que salvarà el planeta: els combustibles verds.
Gràcies a una campanya de narcosi col·lectiva, el gran capital acumula dividends, s’adorna amb una imatge verda, es concentra un poc més i es diverteix.
24 de març de 2007.
Entrades
6 comentaris:
Buff! com que és un tema que cada vegada el trobo més interessant (en part en sou responsables) m'el llegiré i faré un petit resum al bloc si us sembla be. Salut espuma
Deu ni dor.... Amb el tema de la biomassa, segons em va comentar un gestor, el problema és que això extret representa un empobriment del sòl (evident) i realitzant estudis es van adonar que les pèrdues eren sobretot a través de les fulles. Llavors el que va fer va ser deixar descomposar un temps les fulles (encara que es va trobar amb certs problemes) i extreure llavors la fusta, els ingressos que obtenia amb la comercialització de la fusta li permetien pagar les despeses de la gestió forestal en quan a prevenció d'incendis i regeneració d'una zona que té especial interès paisatgístic.
S'enten que aquesta fusta era d'estella amb dimensions petites (branques mortes, estrat arbustiu) tot i que també destacava la importància de deixar zones sense actuar
eing?
Ho he llegit. Terrible.
Tu i jo, per que això no sigui així... que estem disposats a fer?
I encara més important (i difícil)com son les coses actualment... a que estem disposats a renunciar?
Bones preguntes, quina és més difícil de contestar? A casa nostra deu fer uns quinze anys, pel cap baix, que no hem estirat la cadena del water. I no està embossat!. L'aigua de l'escurada sobretot, l'aigua de la dutxa, l'aigua del ploure... van a parar a poals arrenglerats i en diferents mides i d'allà a l'excusat o a les plantes si és aigua neta. Aprendre a viure amb poca llum, amb poca tele, amb pocs aparells electrodomèstics. Si és possible conrar un petit bocí de terra, sobretot a l'hivern quan no hi ha consum d'aigua important. Si és possible recuperar un olivar, un hort. Establir contactes amb agricultors ecològics. Usar el cotxe per el que és important. Si és possible establir acords amb els veïnats més conscienciats o senzillament ben avinguts per compartir trasllats de cotxes o de gèneres... Establir el nostre territori com un lloc per a millorar la nostra qualitat de vida, la de l'entorn, la del planeta. No fer cap passa enrere. Ensenyar amb l'exemple. Denunciar tots els atemptats greus i menys greus contra la integritat del paisatge, de la biodiversitat, dels recursos naturals, del planeta... Viure moments de felicitat nua. I molts etcèteres més que cadascú pot aportar.
Publica un comentari a l'entrada