dilluns, 7 d’abril del 2008

De cabres politicomallorquines.11.DM

Diario de Mallorca – EFE

(se han enterado)

Avui, al Diario de Mallorca, apareix un reportatge sobre les cabres que ja va directament al gra: “són el principal motiu de desforestació”. La traducció completa segurament ens la ferà el Joan Vicenç (com si ho ves) Els arguments són els mateixos que hem exposat aquí no fa gaire i que també ha fet seus, o coincidim en quasi tot, amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals, que són exposats pel seu degà, Francesc Grimalt. La notícia és en què, per primera vegada, un periodista, d’ofici, agafa la cabra per les banyes. Fins ara, el que feien els periodistes era marejar amb els comunicats esquizofrènics de la Conselleria: “Com que ja no podem tapar que les cabres ens roseguen pels peus, inventam la raça politicomallorquina i donarem un trofeu que serà la pera”, és a dir “embullam la troca per a què no s’entengui res, necessitam els vots dels caçadors, i quan la cosa peti, ja ho veurem”.

Un punt que, crec, fins i tot nosaltres mateixos no acabam d’explicar bé, és en col·locar al caçador com a predador de la cabra. Estem parlant d’un animal domèstic, que vergonyosament està a lloure i, per a més inri, pels sancta santorum dels endemismes. Això no té res a veure amb un ecosistema natural ja que tot és sobrepressió antròpica. A part que es multipliquen independentment de trons i trofeus.

El tema de les cabres politicomallorquines és tant insostenible que, tart o prest caurà pel seu pes, aleshores sortiran salvapàtries que ara encara estan amagats. Arribats a aquest punt bo seria recordar que fa 4 anys un tal Joan Vicenç Lillo, a una importantíssima revista d’Alaró, va fer sonar el corn d’alarma quan això era un tema tabú (L'alzinar del Castell d’Alaró. L’Alzina III. 8.2.06).

En una altra ocasió deia Francesc Mas que “ja hi som també al món real... som del món digital, però no del virtual”. Podríem afegir que parlem tan clar de temes tel·lúrics que, de vegades, alguna llavor germina.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Al mateix diari, dissabte, p. 12, J. Vidal Valicourt “vuelve” irònic: […] Alguns obliden que algú, del Consell, del Govern o de l’Icona, va tenir la idea brillant d’amollar milers de cabres a la muntanya. Ara es desesperen davant el creixement demogràfic [de les cabres] que no paren de rosegar soques i reduir la massa forestal […] Som així. Creem el problema i acte seguin aplicam una solució. Entreteniment pur […] Munar i el seu equip varen proposar l’eliminació de les cabres que no complissin amb els requisits establerts de mallorquinitat […] Apunteu-les com a reclam turístic: “visiteu una de les zones més encabronades a tan sols 20 minuts de Palma”.
Aquest darrer punt jo el corregiria. El cabrum no és a 20 minuts de Palma, sinó dins Palma mateix. Del monument (quin altre!) de na Burguesa fins a Costa d’en Blanes no costaria gaire esforç arreplegar una dotzena de trofeus d’aquests i, si no estès molt prohibit, sense sortir de l’autopista i sense baixar de l’autobús.