dissabte, 12 d’abril de 2008

Repoblacions amb alzines

Un dels temes estrella avui dia és el de les repoblacions d'arbres al bosc.

Al país veï (Esp.), les repoblacions s'han plantejat des de diferents punts de vista al llarg dels anys. En un principi, sembla ser que les repoblacions anaven més encarades a donar feina a la gent que havia sobreviscut a la post-guerra. Les feines de repoblació requerien ma d'obra i a la vegada es volia mirar de solucionar el problema etern de la pèrdua de sòl i avanç de desert, tot plegat originat per les recurrents perturbacions creades per l'home (desforestacions sobretot originades per la sobrepastura, els incendis i les tales generalitzades). En general, les zones que ja havien perdut gran quantitat de cobertura forestal i que havien de ser repoblades, corresponíen a llocs ja especialment delicats per les condicions climàtiques (o altres...) a les que estaven exposats. Tot i que les tales i el sobrepastoreig ha estat un fenòmen força general arreu, només les zones amb condicions més delicades són les que van impossibilitar la regeneració de l'arbrat.

Les repoblacions eren gairebé sempre de pi, pi blanc, pinassa... i l'alzina es plantava en comptades vegades. El sistema de plantació més utilitzat corresponia al de plantació a arrel nua, actualment substituït en algunes espècies per la plantació de la planta produïda en contenidor. Una de les peculiaritats de llavors era la instalació d'uns vivers al costat de les zones a repoblar (suposo per estalviar viatges i per una millor aclimatació), el que es coneix amb el nom de vivers volants, actualment desapareguts.
Un dels dubtes que tinc sobre el tema és el de la plantació de tants pins. Una de les raons de més bona fe que se'm acut podria ser pel fet que les zones a repoblar solien ser zones força degradades, normalment amb poc de sòl i exposades a inclemències i extrems climàtics. També podria ser pel fet que els pins es poden aclimatar millor en zones molt exposades al sol, pel seu temperament clarament heliòfil. És possible també que es plantéssin tants pins en zones amb baixes profunditats de sòl, com es pot observar en zones on s'han realitzat repoblacions (no pas a tot arreu). De totes maneres, possiblement es barregessin una sèrie de factors que provocaren la plantació de pins arreu, a diferència de les quercínies:
-major rentabilitat
-majors creixements
-?

De totes maneres, està clar que la majoria de repoblacions han finalitzat just al moment de la seva plantació. Un dels errors, segons el meu punt de vista, ha estat la falta de seguiment que se'n ha fet d'aquestes repoblacions, encara més tenint en compte que eren zones força exposades a incendis recurrents.
Crec que una repoblació de pins, en cas de ser necessària, ha de ser sotmesa a seguiment. En primer lloc no ha de ser un exercit d'arbres, com ha passat en alguns llocs. En segón lloc s'hauria d'assegurar que el bosc no només compleix la funció de protegir el sòl, sinó també la d'entrar a una dinàmica successiva dins l'ecosistema forestal.

L'ideal d'una repoblació és que aquesta dinàmica successiva es compleixi, de ser així la funció dels pins repoblats haurà estat la que l'hi pertoca; la de afavorir la facilitació, procés pel qual els pins "adoben" el terreny per a la instal·lació d'altres espècies (és a dir, augmenten el gruix del sòl, donen ombra per l'entrada d'espècies ombrívoles etc...).
La llàstima de moltes repoblacions és que aquesta dinàmica no s'ha arribat a cumplir del tot, ja sigui perquè el repoblat s'ha acabat cremant davant de la manca de seguiment o bé perquè no s'han donat les condicions per a la entrada d'espècies d'ombra. En aquests casos, segurament hagués estat necessària una segona repoblació, o si més no, un repartiment d'aglans (per posar un exemple) pels volts i entremitg de les repoblacions de pi, acompanyades, si voleu, d'actuacions d'aclarida del pi repoblat (sobretot en aquelles repoblacions que es van fer tant densificades), més que res, perquè entrés una mica de llum als estrats inferiors i afavorir tant el creixement i desenvolupament de les llavors plantades com també un estrat arbustiu ( absent en moltes plantacions de pi amb altes densitats).


El canvi de tendència amb el tema de les repoblacions es va començar a donar pels anys 90, quan mitjançant un programa es van començar a realitzar repoblacions d'alzina en zones de cultiu abandonades. En aquestes zones, la plantació d'alzines era la millor opció ja que eren antics cultius amb un sòl molt profund, molt apte per alzines. A més, semblar ser que a partir de llavors les plantacions prenen densitats més baixes. El programa més conegut és el de Forestació de Terres Agràries.

Les plantacions d'alzina en aquestes zones solien ser amb planta ja crescuda.
·La plantació també es pot realitzar directament amb glans, no obstant, alguns prefereixen plantar amb planta d'una o dues sàbies, sobretot els que volen unes densitats determinades, una cobertura vegetal regular o estalviar una segona intervenció (d'aclarida en cas de grans germinacions o de 2a plantació en cas de poques germinacions).

·En cas de fer una plantació amb aglans, pot ser interessant intentar de posar els glans en posició horitzontal, és a dir, que la part coberta per la cassanella no miri ni cap amunt ni cap avall. Això pot ser important o no, però a vegades se situen els glans de manera revertida i això pot quedar de manifest al llarg dels anys amb una alzina torçada de la base.

·Respecte la recolecció dels aglans, és interessant saber també quin pot ser l'any de bones collites. Una de les peculiaritats dels boscos d'alzina és que tenen anys d'elevada producció i d'altres en que no en produeixen tantes. Pot ser distret observar la diferència productiva entre els diferents anys i intentar predir quin pot ser el de més producció (l'interval entre bones collites pot ser entre 2 i 5 anys, depenent de les condicions edàfiques, espècie, condicions meteorològiques i mil etc... que al cap i a la fi significa que en la zona observada es podrà predir amb més o menys exactitud el bon any). Penseu també que és probable recollir aglans del setembre fins al febrer, pel fet de haver-n'hi de primerènques i d'altres més tardanes. No obstant, els glans solen estar madurs entre setembre i octubre i, per tant, aquests dos mesos són els millors per a recolectar aglans.

·Un cop recolectats els aglans, aquests es poden netejar per mitjà d'un cribat per eliminar impureses.

·Respecte a l'emmagatzament dels aglans, aquest no és un pas necessari ni molt menys, el que convé és plantar el més aviat possible. No obstant això, si es volen conservar els glans es pot fer en un lloc fresc, sec i ventilat. En el cas de conservar la majoria de quercínies es pot fer a temperatura inferior als 0 ºC sense sobrepassar els -4ºC, sempre i quant no s'excedeixi dels 3 anys, cosa que llavors perjudicaria la germinació, això si, haurà de tenir certa humitat. De totes maneres, la conservació d'aglans ha donat lloc a estudis amb resultats molt diversos.

·Una de les avantatges que tenen els aglans és que no precisen d'un tractament pregerminatiu com pot ser un secat o bé un desgranat. Si voleu assegurar aglans que germinin, primer de tot haureu de pressionar contra aquests i llençar els que s'enfonsen (això és degut a que s'han deshidratat), els que estan parasitats per insecte...). Cal anar en compte amb el temps que transcurreix fins que plantem ja que si esperem molt temps l'aglà perdrà el contingut en humitat i això no és beneficiós per l'espècie ja que si es desseca l'embrió, aquest és inviable (el contingut d'humitat òptim depen de la naturalesa de l'espècie, n'hi ha que necessiten un 50-30% com és el cas de les quercínies i n'hi ha que toleren fins a un 4%, com per exemple els pins), en general, les espècies que necessiten més humitat i toleren menys dessecació són les més delicades a l'hora de conservar-les.

·Respecte a la plantació dels aglans, s'ha observat que aquells aglans que tenen més probabilitat de sobreviure són els plantats al més de novembre, seguidament del desembre i ja amb resultats més pèssims, al gener. Caldrà tenir en compte que s'hauran de dipositar força quantitat d'aglans per forat i que, en cas de forta presència de depredadors d'aglans com per exempler senglar, és probable que gairebé tots acabin engollits. També és possible que, en cas de poca depredació, molts dels aglans germinin i no sé jo si serà molt bo això de tanta densitat o si en realitat no serà un problema per massa competició de cara a la futura planta.

·Cal tenir en compte que l'alzina es desenvolupa bé en substrats a partir d'uns 30 cm. (fins i tot crec que bastant més però ara no ho recordo bé), la qüestió és que l'alzina és una espècie que primerament desenvolupa una arrel primària molt potent, en pocs anys i que creix molt verticalment i, per tant, com més profund sigui el sòl, més afavorirem la bona formació d'aquesta important arrel primària. En general, a partir de substrats inferiors, el creixement de la planta minva de manera important ja que és molt important que l'arrel primària colonitzi sense impediment el substrat de manera vertical, de no ser així, aquesta es deforma i compromet el creixement de la planta que no mor però si es desenvolupa força més lentament.

·També pot ser un factor important el de controlar la quantitat de sol que l'hi pugui tocar als primers anys de vida. En cas de tractar-se de zones amb molta insolació i temperatures força elevades, pot comprometre la vida de l'alzina ja que no tolera molt bé el sol intens i directe (sobretot estiu) durant els primers anys de vida ja que es considera espècie de temperament mitja ombra/ombra. En cas de tractar-se d'una plantació a la muntanya, aquest factor no es podrà controlar però molt probablement es pot controlar mitjançant la orientació a la qual plantem, la densitat etc...

·En cas de volguer una certa varietat de planta que us ha cridat especialment l'atenció, com pot ser un arbre morfològicament més bonic, més gran o que hagueu observat una superioritat en comparació amb la resta d'arbres, també és possible, en alguns Quercus (suposo que en tots) de fer un estacat que, si algú està interessat, podrem explicar (de totes maneres, molt segur que els companys del bloc en saben molt més que jo d'estacats o empelts).


En fi, segur que em deixo coses però jo crec que ja he dit tot el que sé. Si algú pot aportar més ho reincorporaré a l'escrit. Bona nit!