dimecres, 16 d’abril de 2008

De cabres politicomallorquines.15


De Lo pi de Formentor
al corral de cabres


Fa uns dies el senyor Miquel Àngel Escanelles ens explicava l’aventura que suposa visitar els castells emblemàtics de la nostra història que, pel que parlam aquí, són tots en un escenari paisatgístic inigualable. No record si va poder arribar a consumar l’aventura, d’entrar dins els castells, o si a pesar de tot encara es va quedar ante portas. Potser val més així, perquè pel Castell del Rei, si falla tot, hi ha un pla B: declarar-ne la protecció integral amb el PORN del “paratge artificial”.

La qüestió d’avui, però, és que fa anys i més anys que ens estam lamentant que calen obres de restauració per als nostres monuments històrics més importants i no hi ha manera de posar una palada de ciment: tot són excuses de mal pagador. Sembla que totes les institucions esperin que no hi hagi remei mentre, diuen, estan preocupadíssimes per desestacionalitzar i augmentar la qualitat del turisme. I del castell del Rei per avall, podeu fer comptes com està el nostre patrimoni... De pena.

Amb aquest panorama, quan surt alguna iniciativa d’aquestes que, presumptament, ens ha de reactivar l’economia, sempre ha d’esser a costa de rosegar encara més la natura, recursos limitats (o ja insuficients) l’espai públic o el que sigui insostenible i a costa del que és de tots, el nostre paisatge: camps de golf, parcs temàtics, camp de Polo... el darrer invent, tot i que prou més groller, és la caça de cabres que, diuen, també serà un al·licient turístic de primera. El problema és bastant més complex, però bé, de moment ja tenim més excuses per posar més portes al camp i patent de cors per continuar degradant la natura, privatitzar camins, cales i cims. Doncs a mi, francament, em sembla que no es pot caure més avall.

“Lo pi de Formentor”, “Cala Gentil”... són els símbols de la Mallorca idíl·lica. És possible que mai no hagi existit, però necessitam creure-hi; en qualsevol cas és la millor presentació que tenim i turísticament encara funciona, a pesar de les dificultats creixents per fotografiar una postal d’aquestes. El corral de cabres és el símbol de la degradació: la darrera cosa que hom veu al llindar del desert absolut és un ramat de cabres, als caps cimals on la balearització sensu stricto no pot arribar, hi afuam les cabres.

Pareix esser que part de les maniobres estranyes que s’han fet darrerament per Formentor van en aquesta direcció. Precisament Formentor, que és un dels principals llocs amb “denominació d’origen”. Mallorca, el turisme illenc, deu molt a Formentor. Massa, per fer-lo malbé.

Fins i tot el mateix hotel, ben al contrari de quasi tots els seus congèneres, des dels seus inicis èpics i fins ahir mateix, ha estat tot un referent i ratificat amb la millor desfilada de personatges il·lustres. Precisament a un d’ells, Winston Churchill, se li atribueix aquesta sentència: Formentor és massa important per deixar-lo en mans dels hotelers.

Pere Llofriu in Diari de Balears

1 comentari:

Miquel Costa ha dit...

Mai dones a Formentor
llavors anaven,
sols los valents s'arriscaven
a córrer i viure
per aquella terra lliure
que mar endins
aixeca penayals i pins
tan solitaris...