dissabte, 16 octubre de 2010

La gírgola de carboner

Gírgola de pinar i també d’alzinar

Avui he anat a trescar una mica a la recerca de Picornells (Cantharellus cibarius). No n’he trobat però en canvi si que he trobat Gírgoles de carboner (Hohenbuehelia geogenia), també dites Gírgoles de pi. El nom de Gírgola de pi dóna lloc a confusió ja que aquesta gírgola també la podem trobar a dins l’alzinar. Anomenant-la així també es pot confondre amb la Gírgola de pi (Paxillus panuoides) que creix sobre branques mortes de pi, de color groguenc, consistència surenca i no comestible. De fet avui he trobat dues colònies, una ran i baix de la soca d’un pi mort i una altra a una rabassa d’alzina morta fa molt de temps.

M’agrada molt aquest bolet per el seu peu que és lateral o molt excèntric (semblen orelles) i pel contrast que fan la part superior del seu capell i les làmines i peu. El tacte i aspecte del capell són avellutats i el seu aroma és fantàstic, tot i que no veig que els experts culinaris la qualifiquin d’excel·lent comestible.

Rafel Mas, 16 d’octubre de 2010, a algun lloc de la Serra de Tramuntana

2 comentaris:

Joan Bibiloni ha dit...

Com tu bé dius, Rafel, aquest bolet té forma d´orella i, de fet, al meu poble natal del centre de l´illa li deim ORELLANA. És un bolet molt cercat i valorat per la seva excel.lent qualitat culinària. És molt bò amb arròs o fideus, però tradicionalment, almanco quan jo era un nin, les orellanes se solíen menjar torrades damunt un bon caliu i després salades amb un polsí de sal i regades amb un rajolí d´oli verjo.

Joan

Rafel Mas ha dit...

Hola Joan Bibiloni, gràcies per completar la informació. Jo me les vaig menjar un poc sofregides amb sal i pebre bo, acompanyant una truita i un pa amb oli. Vaig trobar que amarguejaven una micoia.

Un apunt de darrera hora, en Joan Carles Salom, entès micòleg me fa l'observació que ara Hohenbuehelia geogenia s'ha de dir Hohenbuehelia petaloides.


Salut!