dimecres, 1 agost de 2007

Bolets, avançant-me a la temporada

Els bolets, el regne a part que conviu i viu gràcies als ecosistemes forestals, són un dels múltiples recursos que el bosc ens presenta.
A plena tardor la afluència de persones al bosc s'incrementa notablement (per l'estiu cap a la platja, per la tardor cap al bosc...) i s'ha incrementat notablement als pròxims anys; s'arriben a organitzar autobusos per anar a caçar-los (Serà per Caçadors de bolets?)!, inclús els aparcaments improvitzats dels borals de carretera es queden sobint molt petits per a engolir la quantitat de boletaires.

La tradició boletaire està força arrelada a Catalunya però també està agafant empenta la generalització d'aquestes activitats boletaires a mans de persones poc qualificades i amb manca d'experiència, tot plegat és afavorit per la manca de regularització del sector i per la inexistència de controls, que a més, permet omplir butxaques als que millor han sabut aprofitar la ocasió.

Tot i la retiscència d'alguns a donar detalls del que es guanya amb els bolets, diversos estudis mostren el gran potencial que té Catalunya amb el tema boletaire, deixant força clar que Catalunya és un païs de bolets.
S'han fet ja càlculs aproximats amb conclusions més que esperançadores; Els bolets podrien superar a la fusta en valors econòmics. La reflexió següent és si els bolets serien capaços de dinamitzar un sector que sembla que penja d'un fil;
El meu punt de vista és realment optimista i crec que si hi hagués una taxa o mena de regulació del sector hi hauria la possibilitat d'oferir al "boletaire" una reinversió d'aquesta taxa en el manteniment dels nostres ecosistemes i de l'aplicació de tècniques silvícoles el màxim de sostenibles combinades amb les tècniques silvícoles encarades a la producció de bolets.

Hi ha una tesi doctoral en que es poden veure dades molt clares. Es pot trobar a la revista Catalunya forestal que publica el Consorci forestal;

"...A Catalunya, s'ha realitzat una tesis doctoral, presentada el mes d'octubre al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, sobre la realitat social que mou el consum de bolets a la comarca del Solsonès. L'estudi ens revela que només a la comarca del Solsonès es produeixen anualment 654,5 tones d'espècies comestibles que, si es transportessin en camions de 400 CV, se n'omplirien fins a 44. La investigació, que ha portat a terme durant nou anys l'enginyer de forests Juan Martínez de Aragón, ha comportat l'anàlisi continuada d'un total de 23 parcel·les de 400 metres quadrats. Els seus resultats indiquen que la producció mitjana per hectàrea és de 29 Kg, dels quals 6,1 Kg corresponen a espècies que es comercialitzen i 5,8 Kg, a varietats que tot i ser comestibles no se solen recollir. Els restants 17,1 Kg. són bolets verinosos (no comestibles)..."
"...En la mateixa tesi doctoral també s'ha estudiat els boletaires que es mouen pel nord del Solsonès i el seu perfil. En total, per cada temporada, de setembre a desembre, passen per aquests boscos 18.000 persones, un 73% de les quals són homes. La mitjana d'edat és de 41 anys, un 70% procedeixen de la província de Barcelona i un 30% de les comarques de Lleida. El desplaçament mitjà (anada i tornada) del boletaire és de 180 quilòmetres i un 34% manifesta que estaria disposat a pagar una taxa si sabés que els diners reverteixen en una bona gestió forestal..."

Aquestes últimes tardors hi ha hagut força veus que han reclamat la regulació del sector per mitjà del pagament de taxes al propietari o administració, les reaccions però no van tardar a sortir i ho reflexa (Segons el meu punt de vista) el fet que només el "...34% manifesta que estaria disposat a pagar una taxa si sabés que els diners reverteixen en una bona gestió forestal...".
L'any passat vaig poguer contrastar idees sobre aquest tema sobretot amb persones que s'oposaven a aquesta regulació, en general es contempla el bosc com un recurs per a tots i tothom i hom creu que és injust pagar per una cosa que no és de ningú.
Cal recordar que molts boscos tenen propietat i els que no en tenen l'administració també s'hi deixa calers, a més, si els 6.000.000 de Catalans es proposessin anar a caçar bolets segurament tindriem una catàstrofe ecològica. Cal pensar també que si serveix per a millorar la gestió i conservació dels boscos segurament val la pena, alhora que aquesta gestió pot facilitar i augmentar l'aparició de bolets.
Som modificadors del medi natural i n'hem de pagar les conseqüències, ens agradi o no, caçar bolets també és un impacte al bosc i per tant cal retornar al bosc allò que l'hi hem pres.