Cent anys de la Flora de Catalunya

La primera gran obra de síntesi sobre les
espècies botàniques de Catalunya

L’Institut d’Estudis Catalans va començar a publicar, ara fa cent anys, la Flora de Catalunya, en forma de fascicles. Enguany és, també, el setanta-cinquè aniversari de la publicació del sisè i darrer volum de l’obra. La Flora de Catalunya és la primera gran obra de síntesi sobre les espècies botàniques de Catalunya, i, tal com explica el botànic i membre de l’IEC Josep Vigo, «va servir de base per a l’elaboració de la flora europea». Per a commemorar-ho, el 22 de novembre es va celebrar, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, la sessió «L’obra de Joan Cadevall, en el centenari de la Flora de Catalunya». En la sessió, organitzada pel Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la UB (CeDocBiv), la Institució Catalana d’Història Natural i l’Institut Botànic de Barcelona, hi van participar J. M. Camarasa, Àngel M. Hernàndez, Neus Ibàñez, Joan Vallès i Josep Vigo.

La Flora de Catalunya és una obra iniciada pel botànic i geògraf Joan Cadevall, que, en morir, el 1921, va continuar ―per encàrrec de l’IEC― Pius Font i Quer, deixeble de Cadevall. Els nous fascicles, però, no es van poder reprendre fins al 1932, a causa de la dictadura de Primo de Rivera. L’obra Flora de Catalunya conté claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una il·lustració i de dades diverses referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica i als noms vulgars, entre d’altres. Amb motiu del centenari de la publicació, s’ha preparat una exposició sobre l’obra que es podrà veure, fins a Nadal, al vestíbul principal de l’edifici Ramon Margalef de la Facultat de Biologia de la UB.

· Article publicat a El Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans del 12.2012