Agroecologia i crisi alimentària

L'agricultura orgànica pot contribuir a resoldre la crisi alimentària i a mitigar el canvi climàtic global "L'agroecología apunta a assolir la sobirania alimentària, afavorir l'ocupació rural i l'ús de tecnologies apropiades que millorin la productivitat; enfortir el teixit social promovent relacions equitatives entre el camp i la ciutat, fonamentalment des de l'intercanvi i en l'accés al coneixement; fomenta la participació de les organitzacions de camperoles, petits i mitjans productors, en la formulació de polítiques i en la presa de decisions que tinguin a veure amb la nostra sobirania productiva i alimentària, l'accés, ús i conservació dels recursos naturals; apunta a recrear el coneixement ancestral i les tradicions alimentaries dels nostres pobles; i, com a proposta ambiental, es fonamenta en la conservació dels recursos naturals i el manteniment de les funcions dels ecosistemes."

Declaració de L'Havana (Cuba), 16 de maig del 2008

L'agricultura orgànica pot contribuir a resoldre la crisi alimentària i a mitigar el canvi climàtic global, sempre que estigui basada en els principis de la Agroecología. A aquesta conclusió van arribar més de 400 cubans, 132 delegats estrangers de 26 països, pertanyents a organitzacions d'agricultors, indígenes, investigadors, tècnics, docents, estudiants i membres de ONGS de Llatinoamèrica i Europa, a la VII Trobada Internacional d'Agricultura Orgànica i Sostenible, organitzada per l'Associació Cubana de Tècnics Agrícoles i Forestals de Cuba (ACTAF), celebrat a L'Havana entre el 13 i 16 de maig del 2008.

A la Trobada es van tractar temes relacionats amb l'agricultura urbana, les tecnologies agroecològiques i l'experimentació i innovació feta per camperols, els indicadors de sostenibilitat, la comunicació, educació i extensió en una agricultura sostenible, les respostes de la Agroecologia al canvi climàtic, la certificació participativa i comercialització d'aliments orgànics i la conservació i maneig de recursos naturals.

AL final de la Trobada, a la qual va estar present SEAE es va signar un Conveni de Col·laboració entre ACTAF i SEAE per a l'intercanvi de coneixements i informació i el recolzament en el desenvolupament de l'agricultura orgànica i la sobirania alimentària a Cuba i Espanya.

A pesar de l'accelerada urbanització que experimenta Amèrica Llatina, en el camp llatinoamericà viuen uns 125 milions de persones, sobretot petits productors, que abasteixen gran part de la producció d'aliments per al consum local. Practiquen una agricultura tradicional de baix ús de matèries i molts d'ells amb base agroecológica, sense ser reconeguts com productors ecològics, encara que amb estratègies més sustentables que els models agroquímics de la revolució verda.

Per altra banda, va quedar demostrat que els sistemes agroecològics de producció poden ser més productius, resistir millor els fenòmens climàtics i pel seu baix ús de recursos energètics no renovables, són més sustentables econòmica, ecològica i socialment.

Les iniciatives productives agroecològiques en tots els nostres països, mantingudes per les comunitats i petits i mitjans productors, des de sempre han demostrat la seva viabilitat econòmica, social i ambiental. Aquestes iniciatives que assenyalen rutes de desenvolupament rural i agrícola, requereixen del suport polític de l'Estat i de la societat per a la seva consolidació i generalització en els territoris avui amenaçats de desaparèixer pels monopolis depredadors.

No obstant això, a pesar del seu creixement, fins al moment, la producció agroecològica a Amèrica Llatina no compta amb el respatller de polítiques públiques favorables i de llarg termini per a consolidar-se com alternativa per als petits productors i per a enfrontar-se a les pressions de la agroindustria monopolista que destrueix aliments, ecosistemes, recursos genètics i pobles (G. Kastler, Planet Diversity, maig 2008, Bonn).

Les tecnologies que promou la agroindustria com els transgènics, la producció de agrocombustibles amb plantes per alimentació i altres, solament agreugen els problemes i aprofundeixen la crisi d’aliments.

A l'última Conferència de la de la FAO (Roma, 2007) els participants van manifestar que existeix suficient evidència científica que l'agricultura orgànica pot contribuir de forma decisiva a alimentar a la població mundial i garantir la sobirania alimentària dels pobles. Mentre que la Conferència Regional Llatinoamericana de la FAO (Brasília, 2008) va recomanar que s'inclogui el tema de la Agroecología i els sistemes de producció orgànica en la pròxima agenda regional. En aquesta mateixa conferència, organitzacions indígenes i socials de Llatinoamèrica, van declarar la importància de valorar i promoure els principis de la Agroecología com estratègia per a produir aliments d'alta qualitat, respectant els ecosistemes i reconeixent els coneixements dels camperols, indígenes i agricultors familiars.

La agroecología apunta a assolir la sobirania alimentària, a afavorir l'ocupació rural i l'ús de tecnologies apropiades que millorin la productivitat; enfortir el teixit social promovent relacions equitatives entre el camp i la ciutat, fonamentalment des de l'intercanvi i en l'accés al coneixement; fomenta la participació de les organitzacions de camperoles, petits i mitjans productors, en la formulació de polítiques i en la presa de decisions que tinguin a veure amb la nostra sobirania productiva i alimentària, l'accés, ús i conservació dels recursos naturals; apunta a recrear el coneixement ancestral i les tradicions alimentàries dels nostres pobles; i, com a proposta ambiental, es fonamenta en la conservació dels recursos naturals i el manteniment de les funcions dels ecosistemes.

Per tot això:

1. Recomanem a les societats i els governs el suport a les estratègies de producció d'aliments sobre la base dels principis agroecològics.

2. Reafirmem que la imminent epidèmia de fam que aguaita al món, només pot ser enfrontada pels nostres països des d'una Sobirania Alimentària i aquesta sols és factible des d'una agricultura sostenible sobre bases agroecològiques;

3. Demandem una major participació dels agricultors en la investigació, i que el saber camperol sigui part dels processos de capacitació i de desenvolupament ;

4. Requerim un enfocament sistemàtic en la formació de tècnics i professionals en ciències agràries, ambientals i afins així com en la investigació, que contempli les dimensions socials i ambientals, on Agroecología i el desenvolupament sostenible siguin eixos transversals d'aquestes estratègies.

5. Rebutgem als transgènics com a solució al problema de la fam en el món;

6. Exigim el reconeixement de tots els Governs de la certificació participativa i un major suport al desenvolupament dels mercats locals d'Amèrica Llatina.

7. Demandem el reconeixement explícit del decisiu paper de la dona tant en els processos productius, com en la formació agroecològica, per a la seva major participació en la presa de decisions

8. Per últim, demanem l'enfortiment del paper dels sistemes agroecològics en la mitigació del canvi climàtic i el reconeixement de la seva aportació en serveis ambientals a la Societat.

Signants:

IFOAM GALCI, Grupo de América Latina y El Caribe

MAELA, como Movimiento Agroecológico de Latinoamérica y El Caribe,

RAPAL, Red de Acción contra los Plaguicidas de América Latina

SOCLA, Sociedad Científica Latinoamericana de Agroecologia

Vía Campesina

ABA, Associació Brasilera d’Agroecologia, Brasil

ACTAF, Asociación Cubana de Técnicos agrícolas y Forestales de Cuba

ACPA, asociación Cubana de Producción Animal de Cuba

ACSUR Las Segovias, España

Asociación Grupo Ecológica INEM-GREI, Colombia

Ecofondo Regional Orinoquia, Colombia

Fundación Sembradores de Esperanza, Colombia

Fundación AGRECOL Andes, Bolivia

SEAE, Sociedad Española de Agricultura Ecológica, España