En Portulà sortia
a sa Pòrtula el primer
tradicional i feiner,
calçons amb bufes vestia.
Na Mata Saltarina
anava per ballarina,
però el bosc la va tapar
En Tres de Bastos, quin embull,
Té mala cara, en Tort,
perquè li diuen lleig, orb,
geperut com no n’hi ha.
Podeu posa` al foc la mà:
és bo, és un tros de pa.
També té un posat grollerot
en Quatre potes, que és més grossot,
doncs també és ximple i bon al·lot.
En Garroverics, el que té,
és relam que va i que ve.
Na Serp volta tant poc a poc
que sempre és al mateix lloc.
Saps que diu, na Ce Trencada?
Que val més ben torta que mal dreçada.
Saps que diu en Contrafort?
Que el roure tant li fa,
que ben a la vista està,
que és ell, qui és més fort.
un secret per als minyons
(xiquets, boixos, fillets, nins)
que juguen a conillons.
Al pi Gros, padrinet,
la ventada el va fer “net”.
I aquest és en Tros de Banc,
Si estas cansat de la volta,
aquí tens descans de franc.
En Quatre Coes va volar
amb aquell cap de fibló.
Idò... per afegitó
un responso. A resar:
Tant bo com eres... Pardal...
mira que ets inoportú...
deixa’ aquest parc sense tu.
Pobre parc de Sant Marçal!
·
Entrades
1 comentari:
Magnifiques aquestes oníriques imatges i molt ben trobats aquests versets.
No és gens estrany que pintors, escultors, arquitectes, ... copiïn les extraordinàries formes que ens dona la natura i que els arbres i els boscos acullin inspirin tantes llegendes i faules plenes d’éssers fantàstics. Éssers fantàstics que jo estic segur que hi son de veritat i estan amagats entremig d’aquestes branques.
Publica un comentari a l'entrada