diumenge, 23 de març de 2008

Monsanto: el poder de fer mal





El món segons Monsanto



Marie-Monique Robin és una periodista rigorosa i els seus llibres i documentals li han donat un ben guanyat prestigi internacional. El 1995 el seu treball Lladres d’òrgansli va proporcionar el premi Albert-Londres. El 2004 presentà el documental Esquadrons de la mort, l’escola francesa en el qual demostrà la importància dels serveis secrets francesos en l’organització dels seus homòlegs argentins i xilens. Els mètodes desenvolupats a la guerra d’Algèria (1954-1962), en especial pel que fa a l’aplicació generalitzada de la tortura, foren inspiradors directes de l’operació d’eliminació física dels opositors argentins i xilens.

Filla d’agricultors, Robin, va realitzar Argentina, la soja de la fam (2005), seguida d’Els pirates del vivent (2005) i El blat, crònica d’una mort anunciada (2005). Ara ha aixecat una nova tempesta mediàtica amb El món segons Monsanto, un documental de 108 minuts difós per la cadena francoalemanya Arte el passat 11 de març. Després dels seus treballs sobre el blat, la soja transgènica i la biopirateria, l’autora s’ha enfrontat de cara amb una entitat corporativa essencial en la configuració del món que vivim: Monsanto Company.



La història d’aquesta transnacional (17.000 assalariats i subministradora del 90 % de les llavors transgèniques del món), creada el 1901 per J. F. Quenny —adoptant el nom de la seva esposa Olga Méndez Monsanto—, és tenebrosa. El seu historial està farcit de publicitats enganyoses, compra de voluntats polítiques, corrupció de la justícia, comportaments monopolístics i danys a la salut de les persones. Entre altres dubtosos mèrits s’hi compta el de ser una de les empreses més contaminants de la història de la humanitat. Anniston (Alabama) va ser el poble on Monsanto va produir durant anys el PCB (el pirolè, un agent contaminant persistent actualment prohibit) i va contaminar greument les aigües de la localitat. El resultat fou que un 40 % dels seus pobladors pateixen dolences tumorals. Times Beach és una altra població afectada pels productes de Monsanto: va haver de ser evacuada en la seva totalitat per prevenir els efectes de les dioxines creades per la companyia. Es calcula que 80 grams de dioxina dins les conduccions d’aigua potable podrien eliminar una ciutat de 8 milions d’habitants. De gener de 1962 a 1971 es varen tirar sobre el Vietnam 80 milions de litres de defoliants –el 60 % constituïts per «l’agent taronja»-, herbicida altament cancerigen, fabricat entre altres per Monsanto, amb l’equivalent de 400 kg de dioxina pura.



El documental de Marie-Monique Robin és un treball valent que diu les coses pel seu nom. La pregunta que es fa Robin és: ¿com és possible que la corporació hagi pogut vendre tants de productes en el mercat americà que després han estat prohibits, sense que els científics independents s’hagin pogut fer sentir i sense que els mitjans de comunicació s’hagin fet ressò de les veus d’alerta? Robin demostra que Monsanto per evitar això exerceix grans influències. Per començar, en el món científic, on patrocina molts de projectes d’investigació. Però, a més, exerceix una poderosa influència a la mateixa Casa Blanca.



L’altra pregunta que es planteja Robin és si Monsanto ara haurà canviat i els seus transgènics són inofensius per a la salut. Segons ella hi ha poderoses raons per dubtar-ho. Robert Belle, professor del CNRS, que ha analitzat el «Roundup», el famós herbicida de Monsanto, conclou que aquest producte és altament perillós per a la salut humana. El «Roundup» és usat massivament a les plantacions de soja transgènica: la soja de Monsanto «Roundup ready» és l’única que el resisteix.

El documental diu les coses que tothom sap però que ningú comenta. Els executius de l’empresa no han volgut parlar amb Robin, però no li ha fet falta: són milers i milers els documents oficials que acrediten les seves activitats. Sols li ha calgut parlar amb la gent, en un llarg periple arreu del món, per trobar informacions de gran interès i elaborar un document fonamental per conèixer la realitat del sistema alimentari globalitzat.

Mateu Morro

Diari de Balears



2 comentaris:

Joan Bibiloni ha dit...

Aquesta informació posa es pels de punta, Joan Vicenç. Precisament es Roundup és masivament utilitzat a Mallorca i ningú avisa sa gent de sa seva perillositat. Gràcies per informar-nos. Joan

Joan Vicenç ha dit...

És cert, Joan, l'ajuntament d'Alaró, per exemple, n'usa i n'abusa, sigui pels carrers (dies abans del pas de les processons) sigui fora el casc urbà. Igualment fa la Conselleria de Medi Ambient, en aquest cas per eliminar el càrritx a les faixes de defensa contra incendis que realitza a les muntanyes. Un gran negoci pel qui fabrica i ven aquest producte. El mal no és només químic, va lligat a una manca absoluta de respecte envers la diversitat de la vegetació i la feina ben feta per poder conviure amb ella.