Castanyers, d'or i de flama

El Castanyer de les Nou Branques de Viladrau

Foto d'Àngel Toldrà Viazo presa entre 1905 i 1911.

·

El castanyer de les nou branques és el més emblemàtic dels arbres del municipi de Viladrau, i un dels més grossos del Montseny, té una alçada de 23 metres i un tronc amb un perímetre de 6.5 metres. L'any 1987 una forta ventada va esberlar la branca més grossa. De les 9 branques principals, dues ja no hi són i de les set branques que en queden, dues són mortes, cinc encara estan vives i donen any rera any una bona collita de castanyes, tot hi que malauradament pateix una de les malalties que afecten als castanyers. Altres sorruts castanyers, quasi tan vells com ell, l'envolten al mateix prat, just davant del cim de Matagalls.

·

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona però pertanyent a la província de Girona i està situat al vessant nord-est del massís del Montseny.

·

·

Llegendes de les boscúries

Les llegendes diuen que els boscos i paratges del Montseny i de Viladrau estan plens d’éssers fantàstics, follets, gnoms, fades, dones d'aigua, ... i d’aquests paratges n’han sorgit un munt d’històries i llegendes. En relació al castanyer de les nou branques i a tots els castanyers de Viladrau i del Montseny s’explica la llegenda d'en Drau.

La llegenda d'en Drau

En Drau era un esclau que vivia a Roma i l'enxamparen robant una castanya, un fruit destinat només als poderosos. Per aquest afer l'envien a les galeres, amb una castanya lligada al coll. Una tempesta enfonsa el vaixell. però aconsegueix salvar-se i arriba nedant a la costa catalana. Per tal de no ser descobert s'allunya del mar i s'endinsa en el massís del Montseny. Allà conviu amb els nadius del país. En Drau, perd la castanya que portava lligada el coll i amb els anys el bosc es pobla de castanyers, donant el seu fruit als habitants de la zona i a partir d'aleshores, el poblat celebra la castanyada.
Aquesta llegenda s’explica als peus mateix del castanyer de les nou branques en algunes visites guiades per aquests paratges. I, si teniu ocasió de veure el grup ‘Titelles Naip’, fan una molt bona representació d’aquesta llegenda d’en Drau.

·

·
Bellesa al plat...

Bosc endins trobarem els feréstecs senglars,
braus i compactes, cavallers armats:
festegen bulbs, avellanes i tòfones
-els plaers amagats-,
¿quin plat més deliciós no tastaríeu?

Rovellons i llenegues en vellut de molses;
el rovelló és l'orella vigilant
d'aquells gnoms que trobaven diamants
sota l'arrel humida i abrigada,
¿qui no els ha vist almenys una vegada?

Quan el bosc pren colors gloriosos
d'aurons i castanyers, d'or i de flama,
és el temps de converses admirades:
olorem, contemplem, assaborim -i no oblidem el mar.
El món cruel es torna delicat,
¡tanta bellesa condensada al plat...!

Olga Xirinacs
(Tarragona, 1936)
·

Foto de El camí

·