diumenge, 23 de març del 2008

L'escarabat morrut no té aturador

L'escarabat morrut ja ha aniquilat més de
1.700 palmeres a Catalunya i no té aturador


La Generalitat admet que si no es troba una solució aviat zones com el Maresme poden quedar sense cap exemplar.

A l'escarabat morrut que es menja les palmeres del tipus canari res l'atura. Les xifres d'arbres afectats i condemnats a la crema creix cada mes i ja són més de 1.700 arreu de Catalunya. Les perspectives de resoldre la plaga són, a hores d'ara, molt pessimistes. Cap dels mètodes emprats pels experts –insecticides, infiltracions i altres tractaments– ha aconseguit resultats amb un nivell prou bo. Sanitat Vegetal alerta que, malgrat que l'aparició de nous casos s'ha fet més lenta, això no vol dir que l'insecte perdi força, perquè continua treballant al cor de les palmeres i serà al setembre quan apareixeran en massa els exemplars infectats. Els experts asseguren que, si no es troba aviat una cura efectiva, zones com el Maresme poden quedar sense palmeres canàries.

+ Imatge d'una palmera infectada per la plaga de l'escarabat morrut en un municipi del Maresme nord. / Foto: T.M.

Veure palmeres sense fulles i embolicades amb un plàstic o tècnics tallant exemplars que després cremaran comença a ser un fet habitual arreu de la geografia catalana, amb una especial incidència a la costa. La plaga de l'escarabat morrut –Rhynchophorus ferrugineus olivier– s'escampa amb rapidesa i, segons les últimes dades recollides per Sanitat Vegetal, del Departament d'Agricultura de la Generalitat, els arbres condemnats ja superen els 1.700. «El procés es repeteix un any més, i ja serà el tercer, perquè es localitzen menys casos nous. Serà al setembre quan comprovem les destrosses que hauran fet els insectes», es lamenta Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal.

Solució ineficaç
Malgrat que la solució s'ha de trobar als laboratoris, de moment els resultats obtinguts amb els diferents sistemes aplicats no són satisfactoris. «En determinats casos la constància del tractament i la paciència en l'aplicació han aconseguit salvar algun exemplar, però són mínims», exposa. Actualment s'ha habilitat una zona de proves en una finca de Cabrils on els experts experimenten directament als arbres els nous productes que surten dels laboratoris. Les expectatives, però, són dolentes. En cas de no trobar cap remei efectiu, zones altament afectades com és el cas del Maresme –on es concentren prop de 1.300 casos– poden arribar a quedar sense exemplars de palmeres datileres. «De moment és l'espècie que més li agrada, però no sabem què passarà quan ja no en trobi. La resta de palmeres també podrien ser afectades», anuncia el responsable de Sanitat Vegetal, que afegeix: «l'escarabat morrut és un insecte gregari i allà on va un a fer niu acaben anant-hi tots».
Per l'expert, la col·laboració dels ajuntaments a l'hora de detectar nous casos i, en especial, d'actuar sobre les palmeres malaltes «és imprescindible per evitar mals majors». Tot i això, Jordi Giné també reconeix que en casos com ara Pineda de Mar, amb 244 exemplars, Vilassar de Mar, amb 163, o El Vendrell, amb 116, «és difícil que el consistori pugui atendre la plaga amb el màxim d'efectivitat i tenint cura de cada exemplar».

TARRAGONA - Riudoms: 14
- Banyeres del Penedès: 3
- Bellvei: 2
- La Bisbal del Penedès: 3
- Calafell: 182
- Cunit: 32
- Santa Oliva: 6
- El Vendrell: 116
- Bonastre: 1
- Creixell: 33
- La Pobla de Montornès: 1
- Roda de Berà: 11

BARCELONA - Castelldefels: 4
- Cornellà: 1
- Gavà: 7
- Molins de Rei: 2
- El Prat: 1
- Badalona: 1
- Barcelona: 14
- Cubelles: 7
- Sant Pere de Ribes: 1
- Vilanova i la Geltrú: 27
- Alella: 18
- Arenys de Mar: 16
- Arenys de Munt: 2
- Argentona: 29
- Cabrera de Mar: 108
- Cabrils: 88
- Calella: 43
- Canet de Mar: 11
- Llavaneres: 4
- Malgrat de Mar: 24
- El Masnou: 44
- Mataró: 9
- Palafolls: 20
- Pineda de Mar: 244
- Premià de Dalt: 33
- Premià de Mar: 47
- Sant Pol de Mar: 22
- Sant Vicenç: 1
- Santa Susanna: 193
- Teià: 30
- Tiana: 5
- Tordera: 6
- Vilassar de Dalt: 28
- Vilassar de Mar: 163
- Ametlla del Vallès: 1
- Cànoves: 2

GIRONA: LA SELVA: 26

Una plaga provinent d'Egipte
Les darreres investigacions sobre l'escarabat morrut de les palmeres situen el seu origen a Egipte, encara que també se'ls situa al sud-oest asiàtic. Com si es tractés d'una de les set plagues que recull la Bíblia, l'insecte no tan sols ha afectat Catalunya, sinó que s'ha estès per tot el Mediterrani. Segons explica Jordi Giné, a l'Estat espanyol les zones més afectades són Andalusia, València i Múrcia. «Fa pocs dies hi va haver una reunió d'experts a Màlaga i les xifres d'aquella comunitat són esgarrifoses», apunta Giné. A Andalusia, només durant el 2007 han hagut de destruir 8.000 palmeres i ara ja en tenen comptabilitzades 3.000 més. «A València l'any passat van haver de cremar-ne 2.746 i a Múrcia 1.200», assenyala.
A Catalunya els més de 1.700 exemplars localitzats fins avui són la suma de prop de tres anys, des que es van detectar els focus principals. El morrut també s'ha localitzat en poblacions de França, com ara Perpinyà, o en municipis del litoral d'Itàlia.

Teresa Márquez. Mataró
· Article publicat a El Punt el 23.03.2008
·