diumenge, 9 de març de 2008

Svalbard, el judici final


L'arca de Noè


La inauguració, el passat 26 de febrer de la «Svalbard Global Seed Vault» o «La Cambra Global de Llavors de Svalbard», també coneguda com «el banc de llavors del judici final», va tenir un enorme llançament publicitari. Aquesta instal·lació, considerada el principal magatzem mundial de llavors, està situada a l'arxipèlag àrtic d'Svalbard, a l'illa d'Spitsbergen, 1.000 quilòmetres al nord de Noruega, en el punt més al nord que hi ha en el món amb vols planificats diaris.

En aquest indret remot, descobert pels víkings en el segle XII, el Govern de Noruega hi ha construït un enorme depòsit a 120 metres de profunditats, en un subsòl permanentment glaçat que garanteix una temperatura constant de 18 graus sota zero. El gran cofre d'Svalbard pot arribar a acumular fins a 3 milions de llavors diferents i 1.500 milions de llavors en conjunt.

Les finalitats que es presenten com l'objectiu d'aquesta magna empresa són les de preservar l'herència agrícola de la terra dels efectes de possibles catàstrofes i guerres. Se'ns parla de desastres naturals de gran magnitud i de virulents conflictes bèl·lics i, amb molta d'insistència, es planteja que aquestes dues raons (el descontrol de la natura i les guerres) són els grans perills de la biodiversitat agrícola. Són més de 10.000 anys d'història agrària que es preservarien en les entranyes gelades d'Svalbard, esdevengudes depositàries de «l'últim recurs per mantenir l'herència agrícola de la humanitat». Aquest centre hauria de treballar d'acord amb els 1.400 bancs de llavors més importants del planeta i seria un espai segur al seu servei.

Des de mesos abans de la inauguració les principals organitzacions internacionals vinculades a la promoció de l'agricultura sostenible i a la preservació de la biodiversitat venien fent unes anàlisis ben diferents. Tenien motius per a fer-ho. Qui hi ha al darrera la fabulosa volta de ciment armat d'Svalbard? A part del molt fiable Govern del Reialme de Noruega, el gran finançador del projecte és el «Global Crop Diversity Trust» i les entitats visibles d'aquesta trama financera són la Fundació Rockefeller, el Banc Mundial, la Fundació Bill i Melinda Gates i un grup d'empreses tan qualificades com DuPont, Monsanto i Syngenta (la crema de la indústria biotecnològica i agroquímica). Com assenyalava fa uns dies un articulista: «aquests socis del govern noruec no tenen bona reputació en el tema de l'agricultura sostenible». Al costat de les grans corporacions transnacionals hi apareix el CGIAR (Grup Consultiu sobre la Investigació Internacional en Agricultura), entitat fortament vinculada a la Fundació Rockefeller i al Banc Mundial, que actua com a força de xoc del complex agroindustrial en el control de l'agricultura i l'alimentació globalitzades (amb centres importants a Filipines, Mèxic i Nigèria). El CGIAR és una entitat que treballa a favor de la difusió del negoci mundial de les patents, els transgènics i els insums químics.

Crida l'atenció que siguin els grans promotors de la destrucció dels recursos genètics de la humanitat els que ara en preparin la seva salvació. Sembla que ens trobam davant una nova versió de la història del llop que guarda les confiades ovelles.

Les organitzacions dedicades al suport a l'agricultura sostenible bé han dit que les llavors s'han de protegir en el seu propi entorn i en mans dels seus legítims propietaris: els pagesos i els pobles que al llarg dels mil·lenis les han anat creant. El gran enrenou de la inauguració de «la cambra del judici final» ha apagat totes les crítiques. El missatge és clar: es pot seguir endavant amb la destrucció de la diversitat genètica mundial i ara, a més, ja no cal preocupar-se per la conservació de la biodiversitat, que roman tancada a 120 metres de profunditat a l'àrtic.

D'aquí és d'on surten molts dels interrogants. Efectivament, Noè jugava amb avantatge: quan va començar a construir la seva arca estava ben advertit que s'acostava una immensa tempesta. Què deuen saber Rockefeller, Gates, Monsanto, Syngenta i DuPont que es comencen a preparar pel dia «del judici final»?

Mateu Morro

Diari de Balears



3 comentaris:

zel ha dit...

Calla, calla, Joan, que el final és apocalíptic, vaig veure els plànols al diari i em va despertar una sensació de no sé ben bé què, entre sorpresa i por, entre ciència i guerra, com diu l'article... Malament quan els grossos fan coses d'aquestes, si ho pensem de manera calculadora i un pèl cínica...
Salut, amics!

Ibèria ha dit...

ben contenta estic de coincidir amb vos,bon home.....jo crec que el que s´ha de fer amb les llavors , es plantarles,regarles, esperar un temps i cullir.ne els fruits.
i que cada pagés es cuidi de les seves,les conservi, les regali les vengui o en faci el que vulgui,que si es bona persona , segur que ho farà molt bé !!!!!!!salut i ecologia.
Ibèria

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Això em recorda una pel·lícula que se'n deia "Naus misterioses", on en comptes de frigorífic soterrat eren estacions espacials les que conservaven la diversitat en llavors i cultius. I a la peli, la cosa, acaba com acaba!!!