dijous, 13 de març de 2008

El pi de Son Creus, un gegant amagat


El pi de Son Creus

Ahir vaig anar per son Creus amb uns talladors de pins de Bunyola. Varen ser ells qui me varen assenyalar on podia trobar un pi, "segons mon pare, el més guapo de Mallorca, és clar que mon pare era tallador de pins i aquest te molt de tronc i poca capçada, per això ho devia trobar tan guapo". Hi vaig anar i realment és un gegant, un "monument natural" que diu en Pere. A la seva vista em sent petit, senzill, protegit, emparat, segur de sentir-me part del que ens agermana: la vida. Quin estat espiritual, anímic, psíquic es crea en mi baix la seva presència? Quedar quiet amb el cel, el sol, la verdor.... instants dins el record, però també dins la certitud de formar part, fins i tot quan em mori, com ell un dia, d'una creació anomenada vida.

Els comentaris i informació que ve a continuació els vaig demanar ahir al Pere Llofriu, sabia ben cert que el tendria ben amidat a aquest bergant de pi.

Sembla com si Bunyola s'hagués especialitzat en amagar gegants. Aquest està ben camuflat en un racó, però és ben prop del poble i, en trobar-lo, ens semblarà impossible: ens hi haurem d'acostar just per davall, cosa que fa la impressió d'acostar-se a una monstre antediluvià. Les soques d'aquest calibre es veuen poques vegades i també impressionen; inicialment només semblen grosses dins el que és normal, però els darrers metres, quan ens hi acostam, sembla que s'inflen.

Descripció: arbre isolat, capçada, alta i clara; estructura subaxial amb un cimal hipertrofiat i algunes balmes; la soca és una columnassa d'uns 12 m; rabassa inconspícua en talús.

Salut: és en regressió: presenta un bonyot esclatat a la base i bastant de brancam sec (algunes branques caigudes i escàtils) que no es va renovant; la base del tronc es va pelant d'escorxa.

Localització: al comellar d'en Mateu. Carretera d'Orient, PM-210, km 2,4, 200 m a ponent.

Ubicació: dins el bosc eixermat.

Altres: com que aturar-se per la carretera és dificultós i perillós, el millor que podem fer és deixar el cotxe a Bunyola (si hi cap) i anar-hi a peu, així podem aprofitar per veure el pi de Can Grau, just a la sortida del poble, just abans hi ha un exemplar notable de pi canari, i uns vuit-cents metres després, a l'esquerra, hi ha el camí des Forns, també molt interessant.
(Monuments de Vida, p. 50)

Cintura: 448 (2004) Metres alçària: 31 M. amplària: 22
c.UTM: 474890-4395842 Municipi: Bunyola. Possessió: son Creus
Funció antròpica: biga indultada Diagnosi: regressió 2º

Pere Llofriu

Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar

3 comentaris:

Anònim ha dit...

un altre pi impresionant es el que esta en el "festival park"(esta catalogat per cert). Cada dia passen centenars de persones devant, pero estic segur que ben pocs l'han vist.

matilde ha dit...

és un pi preciós,també, el del Festival. Está just a l'entrada, o sortida,segons d'on es vingui, del túnel que passa per sota de la carretera.
el vaig descobrir fa molt poc, i la veritat és que fa una mica de pena! A la nit el tenen tot el temps il.luminat i el seu entorn está totalment invadit: contaminació lumínica i sonora. Pobret.

Antoni Canyelles ha dit...

Aquest altre, per cert, el pi des Caülls, els del govern no el volien protegir per si de cas hagués pogut esser un inconvenient per al negoci del Festival Park. Després que l'ajuntament socialista el va protegir, no varen tenir més remei, els del govern, de protegir-lo també. Un promotor d'aquestes travetes és en Cañellas, expresident i correveidile de parcs temàtis, Son Espases, Castell de Sant Elm i d'altres. Podríem fer un museu de la pedra en sec, de carotes d'aquests.