dissabte, 22 de març de 2008

Son Busquets, la lluita val la pena

Son Busquets, entre la utopia i la devastació

Hem vist al llarg dels anys com el ciment s’ha empassat les possessions dels voltants de Palma amb la mateixa voracitat i devastació que provoca un tumor maligne en un cos humà. Bones terres de conreu, illes riques de biodiversitat entre bardisses, torrenteres, basses, tanques, horts, arbres, camins i caminois, marges, teulades, cases, porxos i corrals, així com el ric patrimoni cultural i etnològic a ells lligat, ha patit el menyspreu o, encara pitjor, la nostra indiferència més absoluta. Una manca de respecte per els jornalers, amos i madones que sabien quan i com fer produir la terra i transformar els aliments o com cuidar els animals amb estimació.

El tribut que estem pagant a aquesta voràgine desbocada i destructora afecta directament a la nostra salut física i mental, individual i col·lectiva. Sens dubte. Les consultes als ambulatoris o les visites a la farmàcia ho confirmen. No comença a ser hora de pensar de forma diferent abans de portar a terme certes actuacions que encara ens poden perjudicar més? Son Busquets n’és un exemple. Hauria de ser absolutament prioritari convertir aquest solar en un espai verd de terra per a tots els veïnats que l’envolten. La nostra salut i autoestima ho necessita, i no només pel que fa als veïnats de Palma.

És trist, però, haver de reconèixer que tanta possibilitat hi ha que un pensament així pugui posar-lo en pràctica els presumptament esquerrans que ara governen arreu, com els declaradament dretans i contraris que abans ho feien. En tot cas és el PSIB-PSOE qui te la darrera paraula, sigui en veu del Ministeri de Defensa, propietari del terreny; sigui a l’Ajuntament, qui és qui ha de decidir; sigui al Consell o al Govern que hi poden donar suport. I els altres, els del BLOC, què hi diuen?

Joan Vicenç Lillo i Colomar