Roure de les muntanyes

El Roure del Giol

L'arbre que aixoplugà a Sant Antoni de Pàdua

Fotografia de Anna Martí i Guitart

·
El Roure del Giol fou declarat arbre monumental protegit
per l'Ordre de 19 d’abril de 1991 del Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
·
Nom de l’arbre: Roure del Giol.
·
Localització:
Indret: Santa Coloma Sasserra.
Terme municipal: Castellcir.
Comarca del Vallès Oriental.
Quadrícula UTM: DG 3127.
·
Número d’identificació: 41.055.01.
Espècie: Roure martinenc (Quercus humilis).
·
·

Arbre de miracles i meravelles

Diu la llegenda que a finals del mes d’abril de l’any 1231 quant Sant Antoni estava a Pàdua el van avisar que el seu pare s’estava morint, quan ho va saber, Sant Antoni de Pàdua va fer un viatge d’urgència de Pàdua (Itàlia) a Coïmbra (Portugal) cavalcant un esplèndid cavall blanc amb enormes ales de cigne que li va proporcionar l’arcàngel Sant Miquel. En aquest ràpid viatge només es va permetre una baixada a terra per descansar, quan es va fer fosc, a l’ermita de Santa Coloma Sasserra, a Castellcir, allà es va aixoplugar sota l'ombra d'un majestuós arbre, a l’empara del gran Roure del Giol, anomenat també Roure de Santa Coloma Sasserra, lloc on es van succeir grans miracles i meravelles.

 

El Roure del Giol és un roure martinenc i està situat en el petit nucli rural de Santa Coloma Sasserra, davant mateix, al sud, de l'església parroquial de Santa Coloma, al sud-est de la Rectoria i al sud-oest del Giol, presidint l'esplanada on es trobaven el Camí de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina i on hi havia la gran era comunal del poble. Pel costat de l'arbre arriba, des del poble de Castellcir, el primer dels dos camins esmentats. El 1987 va ser declarat oficialment Arbre Monumental de Catalunya. A prop i al sud-oest del Roure del Giol hi ha les restes de la Domus de Santa Coloma.

·
·
·

Com el roure de les muntanyes

Era una generació forta com el roure
de les muntanyes,
els penyals altius que s'alcen,
com els gegants de les rondalles,
envoltant les valls amagades,
el sord repicar de les campanes.

Homes i dones insistents
en llur fantasmal presència,
torxes il·luminant el camí,
foragitant el mal,
gegants adormits en el rocam
que ens empresona,
fets paisatge,
silenciosos habitants d'aquests boscos
urulls de fades i dimonis,
retornant en cada primavera
des del mercuri dels espills.

Miquel López Crespí
(Sa Pobla, Mallorca 1946)
·

*