dilluns, 7 de gener de 2008

Motoserres i motoserristes

Desconfieu de qui us vulgui esporgar un arbre
i porti aquesta eina


La paraula destraler ve de destral, i aquesta ve de destre, que té destresa. El destraler en principi hauria de ser aquell que usa una destral, però en realitat vol dir “Persona poc curosa amb la tasca que realitza”. La qual cosa no diu gaire bo d'aquelles persones que fan servir aquesta eina, ja que pel que es veu n'hi ha pocs de destres.

La realitat és que la malèfica eina ha sigut substituïda per una de pitjor: La motoserra.No vull dir que l'eina en sí sigui dolenta, igual que la destral no és bona ni dolenta per sí mateixa, si no per la persona que l'usa. I, la motoserra, al contrari que la destral, dona una gran capacitat de tall. I en aquest article no comentaré rés del perill per les persones, ni de seguretat en el maneig, sols parlaré de l'efecte de la motoserra als arbres.
Estic veient que molts cops esdevé eina única per esporgar un arbre.
Jo us dic: Desconfieu de qui us vulgui esporgar un arbre i porti aquesta eina.
Per què? Em preguntareu, doncs per que qui puja a un arbre amb una motoserra vol dir que té la intenció de tallar branques de cert diàmetre que amb altra eina no li seria còmode o potser té la intenció de tallar branques petites per les quals la motoserra no està dissenyada. Per això, si qui ha de podar l'arbre ho fa duent-ne una pregunteu-li abans quines branques vol tallar i quina mena de poda vol realitzar. Si us diu que amb allò farà tot l'arbre, tingueu garantit que no farà una bona poda. Si us diu que sols vol podar alguna branca grossa, demaneu-li el perquè, i si la resposta un convenç doncs endavant.

Després hi ha el que un cop a l'arbre s'engresca i ho comença a tallar tot, fent ferides de gran diàmetre que mai no arribaran a tancar i seran més tard o més d'hora una pudrició o una caverna.

També existeix el que no vigila, i va donat cops de cadena a les branques veïnes de la que ha tallat, deixant tot de senyals en l'arbre del que teòricament tenia cura. O el que talla branques sense contacte visual, és a dir, talla branques que estan darrere del tronc i en realitat no veu per on talla, simplement calcula o suposa per on ha de ser la branca a tallar.
Després, la motoserra facilita en gran mesura un estalvi de temps per el podador (perdó, tallador de branques, no vull dir podador a qui tan sols és un xolla troncs). La temptació de “enlloc de tallar quatre branques tallo el tronc per aquí i cauen totes de cop” és massa gran per qui va a preu fet i no l'importa la salut de l'arbre. Després l'arbre genera rebrots en forma de cua de cavall, dèbils, inestables i lletjos, o en altres casos, directament la mort de la branca per pura inanició.
Es clar, els destralers eren això, destralers, però almenys no s'atrevien amb segons quina mena de branca, s'havia d'agafar el xerrac i serrar a ma, i per tant fins a cert punt eren menys perillosos. El greu problema ara és que tallen ... tallen i no saben per què, però ara la seva capacitat de tall no els implica cap esforç. Premen el gallet i la branca cau, per grossa que sigui.

Com he dit abans, la motoserra és una gran eina de tall i també hi ha qui la utilitza de manera assenyada. Que la usarà sols i únicament per tallar aquelles branques que per diàmetre o duresa l'eina principal de poda (xerrac o tisora) li sigui poc eficient. El nombre de branques de fins a tres centímetres de diàmetre que el podador ha de podar en un arbre i es poden fer amb tisora són sovint un 75%, el nombre de branques de tres a vuit centímetres i que es poden fer amb el xerrac són el 20% i tan sols pot ser que hi hagi un 5% de branca de diàmetre superior a vuit centímetres pel que la motoserra estaria justificada.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

http://www.bosquevirtual.com/
http://www.freewebs.com/clickforcharity/

pere llofriu ha dit...

Guillem... no m’agafis mania, és que crec que la meva vocació frustrada és la filologia, i m’agrada fer d’aquestes hipòtesi:

L’any de la pera la gent era de dretes, almenys des de Cromagnon fins al segle XIX, quasi tots, i la resta era cosa rara, sinistra, o sigui menyspreable. Històricament, la qüestió de majories era immisericordiae. Aleshores la ma que fa bona feina és la dreta, i la millor eina per tenir-hi seria la destral. Destre deu voler dir hàbil en una matèria o en el maneig de qualsevol eina. Els que usaven la destral tot el dia eren llenyataires, carboners o quelcom semblant.

Però la destral no és una eina per a finures, si no més aviat per fer feina feixuga, bruta, algun desastre o advertències amb mala llet: per aquí deu venir destralejar.

I les podes...? Déu meu! ara no en tenc xerrera, però vaja, el que es veu és una destralejada, tot i què, segur, s’ha fet amb moto-serra.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Aquesta manera de podar és un disbarat, una barrabassada de les més grossos, una cruel atrocitat.
Malauradament ara, en aquests dies, es veuen massa podes com ara aquestes.
Des d’aquestes pàgines hauríem d’explicar totes les que veiem o sapiguem.
A veure si els amics lectors ens hi ajuden.

Chestnut ha dit...

Home, jo no m'hi entenc de jardineria ni de podes. Com a molt, conec algunes podes de formació d'algunes espècies com la surera i alguna més.. Crec que en sureres i altres espècies "més de bosc" els danys són encara més grans (suposo que que pel fet de no estar tant a la vista de la gent), sovint als treballadors se'ls demana fer "tants arbres/hora", només cal veure la quantitat d'arbres que hi pot haver en una surera. També és curiós, aquestes feines les fan gairebé sempre extrangers, suposo perquè aquestes feines són realment dures. El procés de pelat és força dur, cal tenir molta experiència si no es vol danyar l'arbre.

Jo el que sé és que veure aquestes formes als troncs és ja típic, en moltes ocasions no deixen ni el "xupa-sabes" i van directe a tallar la base d'aquestes (com ha dit en Guillem per estalviar temps...), al cap d'un temps aquests arbres agafen podridures i formes que gairebé semblen xancres.
La raó? Jo no la sé, què dirieu? No els agrada el seu lloc de treball? Poca formació? Algú els hi fot coets al cul?....

Joan ha dit...

Aquesta gent, com bé dieu, van a preu fix i passen de tot. Si els parleu dels líquids cicatritzants per a tapar les ferides grosses, es prenen per ximplet! Ells al seu rotllo: xollar ràpid i a cobrar!