diumenge, 6 de gener del 2008

Tots contra l'excursionisme







Tots contra l'excursionisme


Per si teníem poques travetes, ja tenim escampat un nou rètol intimidador: "perill, caça de cabres". Mirau per on surt aquell "pla de xoc" que havia de regular no-sé-què.

Es veu que ja ens hem acostumat a l'omnipresent "prohibido el paso" i cal augmentar l'emoció. Jo mateix, ja m'he posat un "prohibido el paso" al menjador del meu pis, així tenc la sensació que visc en un "paratge natural".

Els mals, però, venen de lluny. Ja fa uns quants lustres, al temps que les possessions es reconvertien en xalets hostils als pobles que les varen fer grans, i gairebé coincidint amb la l'engegada de la maquinària propagandística de "la ruta de la pedra en sec", es va posar de moda tancar els camins tradicionals, i fins i tot segellar les sortides de les urbanitzacions. Ara mateix no queda cap pas normal entre Son Vida i la resta de la serra de Na Burguesa. Tapar-ho tot de ciment, en canvi, va tant bé com sempre: sembla que les moletes de Son Vida vulguin substituir la vista de la pedrera d'Establiments.

No contents amb això, amb la complicitat de la majoria d'institucions, i oenagés que s'estan institucionalitzant, també es tanquen camins públics, i fins i tot s'ha arribat a la paranoia de què, segons paraules textuals d'un representant de l'Administració a la Trobada de Vilafranca, són els excursionistes, els que han de demostrar jurídicament que la carretera vella de Pollença a Lluc existeix. No basta que sigui allà, si no que cal trobar el paper del notari que ho va certificar... Vergonya, cavallers!

Per a més burla i escarni, bona part d'aquest "malentès" va esser provocat precisament pel pas de la "ruta de la pedra en sec" que, en haver-la dissenyada un poc més cap enllà (per què?), alguns propietaris varen interpretar (fins i tot varen exhibir un suposat conveni) que tota la resta era seu. I els mateixos dies que hi havia un acte reivindicatiu per això, el senyor Borràs inaugurava un quilòmetre de "pedra en sec" (capítol 567) per un lloc que a un excursionista normal mai no se li hauria acudit que podria servir per travessar la serra.

...I per acabar-ho de compondre, la plana web del GOB encara posa l'èmfasi en què un problema important de la serra són les excursions clàssiques: hi va massa gent, diuen. Les cabres, ni tocar-les, que tenen banyes.

Esperem que a la nova etapa del GOB recondueixin aquest tema. Si no, haurem de demanar als de Gadma que creïn una delegació a Palma. De moment, Antoni Gorrias i les plataformes pro camins de Pollença i Manacor ens treuen les castanyes del foc.

És possible que no passi res, si desapareix l'excursionisme clàssic. Com si desapareix el voltor, el català o la Seu. Els Arapahoes no tenen res d'això i sobreviuen, els que queden. Però jo crec que la nostra cultura no es pot permetre perdre res més. Ni els excursionistes a l'antiga.

Sembla que s'estan guanyant algunes batalles, però Mallorca està trista, què li passa, al cor de Mallorca...? Deu estar molt malament, si no volen que tengui visites.

Pere Llofriu in Diari de Balears

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un article ben assenyat. Quan els propietaris no volen que s'utilitzin els camins ancestrals per tal que el veïnat travessi les seves terres no pensen que també ells es barren el pas...
Pobra de la nostra terra que en lloc d'obrir camins, l'omplim de filats!
Pel lliure accés a la muntanya!

Pepe ha dit...

Totalment d'acord, clar i contundent, de moment no hem vist cap avanç a aquest tema, si els polítics i institucions haguessin fet la meitat de feina que la plataforma pro camins ...