dilluns, 14 de gener de 2008

El senglar (Sus scrofa)

Una espècie tot terreny

Avui voldria aprofitar les meves hores lliures d'estudi per parlar del senglar.
No faré una descripció en detall de la seva ecologia, distribució ni anatomia però si comentaré certs aspectes que poden ser interessants per comprendre l'actual situació d'aquesta espècie als nostres ecosistemes.

Resum

El porc senglar, també anomenat porc fer (porc salvatge), ha estat sempre associat als nostres ecosistemes forestals. Val a dir que al llarg dels anys aquesta espècie ha competit clarament amb l'home pels recursos naturals. Aquest fet sempre ha implicat que l'home i el senglar no tinguéssin massa bona relació.
El cas que ens ocupa és molt similar al del llop, aquella espècie per tothom tant endimoniada però que també tenia una funció dintre l'ecosistema. Per aquest motiu, voldria remarcar les diferències ecològiques significatives més importants entre aquestes dues espècies;

·Els hàbits alimenticis del llop com a espècie clarament carnívora i els del senglar, totalment omnívor.

·La posició o el lloc dintre la xarxa tròfica del llop com a espècie que ocuparia la última posició de la xarxa tròfica, i el senglar, espècie que ocuparía una posició intermitja d'aquesta xarxa tròfica.
En part això significa que el llop sería capaç de depredar al senglar.

Com ja sabem, el llop també competía pels recursos amb l'home, segurament de manera més important encara que el senglar. Els comportaments del llop han estat força estudiats i per la xarxa o per mitjà d'estudis científics en podeu trobar informació, és d'allò més interessant. D'alguna manera sempre hem mirat d'esbrinar la raó per la qual un llop pot matar moltes preses i seguidament abandonar-les. En aquest sentit, sé que hi havia molts estudis per explicar aquest comportament, clarament evolutiu.

Podriem dir que l'home ha tingut sempre temor al llop pel fet que aquest sigui un depredador carnívor del seu bestiar però també perillós en cas d'un possible enfrontament. El que no sap la gent és que històricament el porc senglar també ha estat una espècie força odiada per la societat.

Antecedents històrics

Cal només remuntar-nos 50 anys enrere, a plena època post-bèlica i a plena crisis alimentícia i econòmica per comprendre aquest odi al porc senglar. Els anys 40-50 va ser una època de fam, cosa que va implicar que els cultius, les pastures i demés s'extenguíssin de manera espectacular.
Fàcil és buscar qualsevol fotografia dels nostres avis i contemplar el paisatge dominant d'abans: pastures, conreus i pocs arbres. (Compareu fotos amb la situació actual i ja ho veureu). Un exercici que recomano és el de mirar la típica foto del pi de les tres branques. Un cop ho hagueu fet, aneu-lo a veure en persona i compareu amb la foto com ha canviat el paisatge.

En aquests temps molta gent depenia del que plantava o pasturava. El senglar era una espècie que sovint feia emprenyar a tothom (arrancava totes les patates) i molt llaminera (si tenia aliment de sobra només menjava els brots tendres). Evidentment això implicava que fos una espècie perseguida, tal i com ho era el llop. És per aquest motiu, que el senglar únicament es refugiava a les zones més altes de les muntanyes i allà on l'home no hi feia acte de presència. Senzillament el senglar era una espècie que es matava perquè provocava pèrdues en cultius i pel delicat moment que es vivía al païs. Com que l'home feia acte de presència a pràcticament tot arreu, el senglar era considerada una espècie molt escassa i fins i tot amb cert risc de desaparèixer, tal i com estava el llop. En realitat, als 50 únicament podiem trobar senglar als racons més inòspits perquè fora d'aquests la mort era segura. En desconec l'origen, però la "batuda del senglar" de ben segur té alguna relació amb aquest context i probablement amb èpoques més antigues.

No obstant això, el senglar s'espavilava prou bé a les grans altures i va aprendre a tenir por de l'home.

Canvis de tendència

La millora de la situació econòmica, la revolució industrial, l'abandonament dels cultius o pastures de menys qualitat (i demés) provocà que el senglar pogués ampliar la seva àrea de presència i fins i tot, d'ocupació. Les conseqüències foren que a més d'ampliar territori, pogués ampliar poblacions.
A partir d'aquest moment el senglar deixava de ser ésser maleït i anava ampliant territori. Com que és una espècie omnívora, es podia espavilar fàcilment menjant el que fos (arrels, petits bitxos, fruits silvestres...).
El senglar deixava de viure als cims de les muntanyes i passava a ocupar les parts mitjanes de les muntanyes.

Situació actual

Hom parla de l'actual auge del senglar. I és veritat, de senglar se'n pot veure a tot arreu.
Tothom especula les possibles raons d'aquest augment increïble de poblacions de senglar. Les teories que corren més són les que el senglar s'ha barrejat amb el porc comú (de granja) i per tant pot arribar a tenir més raions. També es diu que el seu hàbitat ha millorat moltíssim.
Tot plegat és cert però m'agradaria reflexionar sobre aquest tema.

Cal tenir en compte que actualment el senglar és l'espècie que ocupa l'últim lloc a la xarxa tròfica, és a dir, cap organisme més en l'ecosistema és capaç de controlar les poblacions de senglar.
Normalment els organismes que ocupen l'últim escaló de la xarxa tròfica són organismes amb grans necessitats territorials, amb grans necessitats de consumir preses i de depredar-les i per tant, les seves poblacions no seràn extremadament abundants sinó que es veuran clarament relacionades amb les poblacions dels depredats.
En el cas del senglar això no passa. El senglar és una espècie que menja de tot. Si no té bitxos, arrencarà arrels, si no té arrels s'espavilarà amb els rostolls... A més, el senglar és una espècie de comportament nocturn que pot arribar a fer 40 o 50 quilòmetres amb una nit tranquilament. A més, els seus òrgans sensitius són extremadament delicats, cosa l'hi permet trobar de tot allà on sigui i a la distància que sigui. Per tant, és molt important arribar a la conclusió que segurament mai tindrà limitacions alimentícies i si les té, serà amb poblacions extremadament elevades (sería bo plantejar-nos si aquestes podrien danyar significativament l'ecosistema forestal).

Perquè el senglar té aquest comportament?? Senzillament perquè l'únic factor que limitava les seves poblacions eren els seus depredadors, abans l'home i el llop i ara inexistents.
Penseu que la xarxa tròfica va en ordre decreixent, com he dit, de manera natural el senglar no està programat per ocupar la última posició de la xarxa tròfica i per tant, posseeix els comportament necessaris per omplir els buits causats per la depredació. És claríssim que aquests comportaments evolutius són la seva condició d'omnívor, una major reproducció en comparació amb el llop, uns òrgans sensitius molt desenvolupats, requeriments d'hàbitat no molt específics etc.... Per tant, si no té depredació aquests mecanismes evolutius continuen i finalment les seves poblacions no paren de créixer.
El llop, pel contrari, al ocupar l'últim escaló de la xarxa, és una espècie amb requeriments alimentícis molt específics, tal com es demostra amb la seva condició de carnívor. També té requeriments territorials amplis i poc degradats. Tot plegat no és una prova més que es tracta d'una espècie més delicada i juntament amb la gran persecució, va provocar la seva desaparició al territori.

Sobre la millora de l'hàbitat això també és evident tot i que no és gaire ambiciós en aquest sentit. Tot i que segurament el més correcte sería dir que té gran quantitat d'hàbitats i territori on hi pot viure tranquilament sense preocupar-se de l'atac de cap depredador.

No sé perquè però la majoria de la gent creu que la raó de pes de tot aquest auge del senglar és el fet que es creués amb el porc de granja. Tinc entès que en algunes zones (sobretot Girona) era una activitat (ara il·legal) que es portava a terme per obtenir un porc de granja molt més fort i ja no ho dic amb tant seguretat, per caçadors mateix. Ignoro si aquests creuaments afavoreixen una major reproducció del porc fer (tothom m'ho assegura i pot ben ser). Encara que fos així, crec que no té lògica pensar que aquesta superpoblació és deguda a creuaments d'aquest tipus sinó al que ja he comentat. En fi, ho deixaré al tinter....

En fi, us ho deixo perquè pogueu reflexionar una mica.
Com passa amb els coloms, ara és una imatge típica veure la perifèria de Barcelona dónar menjar als senglars, no és que siguin barrejes entre porc senglar i porc comú, senzillament el senglar ha vist que lluny de ser tirotejat, l'home l'hi dóna menjar. Senzillament s'ha acostumat a l'home i sap que al seu costat tindrà menjar fàcil. Evidentment no s'ha de moure, no ha de suar per la nit i l'hi és molt fàcil anar sempre al mateix lloc ja que sap que hi haurà gent inconscient amb trossos de pa a la ma.
A més, cal anar amb compte (això sempre) per la nit dónat el comportament del senglar, a més d'un l'hi ha costat cara la broma d'impactar el cotxe amb un senglar...


Com podeu veure és una espècie tot terreny, i la naturalesa no les crea precisament per fer bonic, serà que hi havia algú més al seu davant... Us deixo uns videos d'allò més entretinguts!



Xasperman



LocaliaTVcatalunya