dijous, 10 de gener de 2008

literatureta.1



A la plaça de la Reina…

Fau­ne restaurat,
brollador vivent,
jardí resplendent.
Poeta immortal.

La font que ja vessa, la font que ja canta
reviu el jardí.
La font que ja brolla, la font que duu vida,
me fa canta’ a mi.

Com si fos ahir...
record la padrina,
encara fadrina,
bracet del padrí...

Parlaven i reien fins quasi la nit.
Valent ell contava aventures de caça
del temps quan a Espanya havia servit:
"Guineus, llops i onsos...
No en vaig deixar traça..."
Orelles de llebre la jove posava.
La boca badava,
oint les batalles d'un home de gesta.
Sens dubte, de Palma, n'era el més ardit.
Quan ja la tenia
tota embadalida
i a punt de confit...
arriba la sogra -aquesta maleïda-
i esclafa la festa...

Així d'intrigant
m'ho conten pedrissos
fassers, degostissos
i l'arbre gegant.

Faune restaurat,
brollador vivent,
jardí resplendent,
poeta immortal.

Pere Llofriu