dijous, 17 de gener de 2008

La cabra i la desforestació


EL PROGRAMA “1 MILIÓ D'ARBRES” ... MENJAR PER A LES CABRES?


Les repoblacions que executa la Conselleria de Medi Ambient en el mont de la Victòria (Alcudia) seran “devorades“ per les mateixes cabres que la institució fomenta a la zona. Fa més d'un mes que la Conselleria de Medi Ambient va presentar un macro projecte per a repoblar les forests de les Illes Balears, amb el nom de + “Bosc, un milió d’arbres +”. Aquest projecte, a la seva presentació, era mancada d'una planificació temporal i espacial de les actuacions, així com d’uns objectius inviables a realitzar en 4 anys, sota el criteri d'aquest col·legi professional, ja que no s'aporta cap idea nova ni planteja solucions al major element desforestador de les forests de Mallorca: la Cabra.

Aquest col·legi professional planteja com idea principal la reducció dràstica de les poblacions de cabra assilvestrada, ja que les zones de Mallorca que presenten elevades taxes d'erosió i falta d'estrat arbori són aquelles amb elevada presència de cabra. Les finques públiques de Albarca-És Verger a Artà, Son Moragues a Valldemossa o el Puig Major a Escorca són exemples de l'elevat dany sobre la vegetació i les espècies de flora autòctones i protegides que ocasionen aquesta plaga. El més sorprenent de les actuacions de la Conselleria de Medi Ambient ha estat presentar “el vedat de caça de la Victória (en el municipi d'Alcúdia), el primer de Illes Balears homologat per a la caça major de la cabra salvatge mallorquina”, ja que d'una banda fomenta la població de cabra (que s'alimenta entre uns altres, de les principals espècies d'arbres i arbustos) i per l'altra executa repoblacions en la mateixa zona, sense protegir aquests arbres, que en pocs anys seran rosegats (o sigui, menjats) per les cabres, en no tenir cap sistema de protecció.

La polèmica suscitada fa dues setmanes amb els tubs hivernacles (i l'ús d'escuma per a fixar al sòl) no és una tècnica per a protegir a la planta de les cabres, sinó un sistema per a afavorir l'arrelament i creixement dels arbres. Aquests tubs tenen una altura de 0,8 m., i les cabres poden arribar amb les seves dents fins a 1,70 metres. Una solució parcial a les zones repoblades són els tancaments cinegètics (d'elevat cost per a la seva ubicació), i que no solucionen la problemàtica del rosec constant sobre la vegetació per part de les cabres. Aquest col·legi professional aplaudeix que la Conselleria de Medi Ambient vulgui repoblar les forests de Mallorca, el que no té cap sentit és que plantin arbres sense solucionar el motiu de la desforestació, i a Mallorca, no són els incendis ni les urbanitzacions, són les cabres.

Francisco Grimalt Falcó

Degà Delegat del COITF a les Illes Balears

balears@forestals.net


Els forestals diuen que els vedats de cabres
fomenten la desforestació

M. C. ALCÚDIA. El Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Forestals de les Illes Balears (COITF) va manifestar ahir la seva preocupació per la creació de vedats de caça de cabres mallorquines. En un comunicat, asseguren que són aquests animals i no els incendis ni les urbanitzacions els principals causants de la desforestació. Per aquest motiu, per a aquest col·lectiu, en tot cas els esforços realitzats per la conselleria de Medi ambient per a augmentar la massa forestal de les illes, el projecte de reforestació iniciat per la citada cartera "no té cap sentit". Des del col·legi plantegen al Govern tot el contrari, "la reducció dràstica de les poblacions de cabra assilvestrada" després de comprovar que les zones de Mallorca amb més problemes són aquelles amb elevada presència d'aquests animals com les finques de Albarca-és Verger, Son Moragues o al Puig Major, detallen, al mateix temps que demanen una major protecció de les espècies que se sembren.

Diario de Mallorca

2 comentaris:

Pere Llofriu ha dit...

Avui també a "Entorn", suplement del Consell de Mallorca dins Ultima Hora:

Titolars: "La caça de cabres nou atractiu turístic de la Serra de Tramuntana"

per darrera: Els voluntaris dels Consell revisen un tros de camí de la "ruta de la pedra en sec" (capítol 601).

El GOB: callla

Chestnut ha dit...

No ho dic perquè jo també estigui apunt ser enginyer tècnic forestal però crec que tenen raó.
El que m'extranya i que estaria molt bé discutir-ho és el següent:

No té prou força el col·legi com per condicionar les gestions forestals a Mallorca i, per tant, convençer a l'administració per promoure plans i "calers" destinats al control de la cabra?
Si no és així, qui hi ha més o "amb més poder" al darrera?

Sabent que les repoblacions fracassaran i que els diners seran perduts, aleshores, què farà el tècnic forestal? S'hi pot negar?

Sap el tècnic que haurà de fer parceles control (ara no recordo bé el nom, són parceles que es fan per veure si el culpable del fracàs és el viverista o el tècnic) per determinar el responsable?

Aleshores, si tant en el tècnic com en el viverista se'ls hi menjen la parcela, qui haurà de pagar?? La cabra??


Sobre els tubs de propilè, val a dir que al mercat no hi ha gaire cosa més "ecològica". Sobretot s'utilitzen per millorar l'arrelament, crear un microclima interior que conservi més la humitat i evitar l'excés d'insolació als mesos més calurosos . En llocs completament despullats els tubs són força necessaris perquè si no, fins i tot el pi blanc acaba morint amb tant de sol. En el cas de les alzines tampoc els va bé molt sol als primers anys de vida.

La veritat és que llavors aquests tubs no els recull ningú, seria interessant que desembutxaquéssin més en aquest sentit.