dimarts, 29 de gener del 2008

Per Tossals



Caminant per l’hàbitat del Myotragus


Avui en Martí i jo hem anat a fer una volta per Tossals. L’objectiu era trescar aquell territori en exploració botànica, especialment pel que fa a espècies “relicte”, majoritàriament caducifòlies. Aquestes es troben confinades a indrets on el barram de la cabra no hi arriba. Val a dir però, que aquestes sembla que cada dia estan més especialitzades en escalar aquests penyals, aviat potser les veurem penjades de cordes i arnesos a la recerca de la mossegada més saborosa de Sorbus aria, Amelanchier ovalis, Pistacea tarabintus, Acer granatensis, Lonicera pyrenaica, Taxus baccatta, Ilex aquifolium... En Martí i jo pensam que aquest verd fosc dels alzinars del Prat o de devora el Castellot tocarien, a la tardor, estar esquitats de diferents tonalitats de grocs, marrons, vermells... d’aquests caducifolis ara acorralats.



Hem pujat cap a les Cases Velles de Tossals per sa font des Garrover, després hem ascendit a ses Capelletes i d’allà cap a l’avenc d’obertura vertical de Tossals. Allà hem pogut confirmar la presència de l’arbre de visc, l’auró, la pomera borda... i no hem pogut confirmar, ara sense fulles, la presència del corner o de la mata vera.


Un poc més endavant he mostrat a en Martí un empelt de bruixa de tot un pi. En Martí ha agafat un parell de pinyes i se l’ha mirat detalladament. Ha dubtat fins i tot de si no es tractaria d’una varietat de pi enlloc del parasitisme del fong de l’empelt de bruixa.


El dia ha estat esplèndid, lluent. La boira del pla s’ha mantinguda gairebé tot el matí. Hem observat moltes més plantes, els coixinets de monjo (Teucrium subspinosum. var. balearica, Astragalus balearicus), les aritges (Smilax aspera var. balearica), els boixos (Buxus balearica), les estepes joanes (Hypericum balearicum), les no gens fràgils efedres (Ephedra fragilis). És a dir hem trescat el paisatge modelat pel Myotragus balearicus. Allà baix, a la llunyania semblava com si no hi hagués cotxes. No en sentíem cap renou.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 29 de gener de 2008