dissabte, 26 de gener de 2008

"Cap en el palmell de la meva ma...



Principi Terra

Leonardo Boff 2008.01.26

Mai s'havia parlat tant de la Terra com en els últims temps. Fins semblaria que la Terra acabés de ser descoberta. Els éssers humans han fet un sens fi de descobriments, pobles indígenes amagats a les selves remotes, éssers nous de la naturalesa, terres distants i continents sencers. Però la Terra mai va ser objecte de descobriment. Va ser necessari que sortíssim d'ella i la veiéssim des de fora per a descobrir-la com a Terra i Casa Comuna. Això va ocórrer a partir dels anys 60 amb els viatges espacials. Els astronautes ens van revelar imatges abans mai vistes. Van usar expressions commovedores com "la Terra sembla un arbre de nadal penjat en el fons blau de l'univers", "és bellíssima, resplendent, blava i blanca", "cap en el palmell de la meva mà i puc tapar-la amb el meu polze". Uns altres van tenir sentiments de veneració i de gratitud i van resar. Tots van tornar amb un renovat amor per la bona i vella Terra, la nostra Mare. Aquesta imatge del globus terrestre vist des de l'espai exterior, divulgada diàriament per les televisions del món sencer, suscita en nosaltres un sentiment de sacralitat i està creant un nou estat de consciència. En la perspectiva dels astronautes, des del cosmos, Terra i Humanitat formen una única entitat. Nosaltres no només vivim sobre la Terra. Som la pròpia Terra que sent, pensa, estima, somia, venera i cuida. Però en els últims temps s'han anunciat greus amenaces que pesen sobre la totalitat de la nostra Terra. Les dades publicades el 2 de febrer que van culminar el dia 17 de novembre de 2007, per l'organisme de l'ONU, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, juntament amb els impasses recents de Bali ens indiquen que ja entrem a la fase de l'escalfament global amb canvis abruptes i irreversibles. L'escalfament pot variar de 1,4 a 6 graus centígrads depenent de les regions terrestres. Els canvis climàtics són d'origen antròpic, és a dir, el seu principal causant és l'ésser humà que ha donat vida a un procés industrial salvatge. Si no es fa res, anirem a la trobada del pitjor i milions d'éssers humans podran deixar d'existir sobre el planeta. Com hem destruït irresponsablement, ara hem de regenerar urgentment. La salvació de la Terra no caurà del cel. Serà fruit de la nova corresponsabilitat i de la renovada cura de tota la família humana. Donada aquesta situació nova, la Terra ha tornat, de fet, el fosc i gran objecte de la cura i de l'amor humà. No és el centre físic de l'univers com pensaven els antics, però ha tornat en els últims temps el centre afectiu de la humanitat. Només tenim aquest planeta per a nosaltres. Des d'aquí contemplem tot l'univers. Aquí treballem, vam estimar, vam plorar, vam esperar, somiem i vam venerar. A partir de la Terra fem la gran travessa rumb al més enllà. Lentament estem descobrint que el valor suprem és assegurar la pervivència del planeta Terra i garantir les condicions ecològiques i espirituals perquè l'espècie humana es realitzi i tota la comunitat de vida es perpetuï. En raó d'aquesta nova consciència parlem del principi-Terra. És el fonament d'una nova radicalitat. Cada saber, cada institució, cada religió i cada persona ha de plantejar-se aquesta pregunta: Què faig jo per a preservar la matriu comuna i garantir que tingui futur atès que ve essent construïda des de fa 4.300 milions d'anys i mereix seguir existint? Perquè som Terra no hi haurà per a nosaltres cel sense Terra.