Arbres transgènics: una passa molt perillosa

Informació essencial sobre arbres transgènics

Donat el perill imminent de la incorporació d'arbres transgènics al paquet de monocultius d'arbres i l'escassa informació que circula referent a això, hem elaborat un document informatiu que esperem pugui servir per a ajudar a comprendre millor el tema. AL mateix temps, vam aspirar que sigui d'utilitat per a influenciar als delegats oficials a la pròxima reunió de l'organisme assessor de la Convenció sobre Diversitat Biològica (SBSSTA), que es reunirà a Roma al febrer d'aquest any. Ho poden usar lliurement (incloent la seva impressió en paper) i modificar-lo a gust per a adaptar-lo a les necessitats locals. Es pot accedir al document en format pdf a:

http://www.wrm.org.uy/temas/AGM/documento_AGM.pdf

Els arbres transgènics

Fins a ara el debat sobre els organismes genèticament modificats –també anomenats transgènics- s'ha centrat principalment en els cultius agrícoles i només en menor mesura en els arbres genèticament modificats. Això és comprensible, atès que ja s'estan sembrant comercialment cultius transgènics –per exemple blat de moro i soja- que estan destinats a alimentar directa o indirectament als éssers humans, el que constituïx una amenaça potencial per a la seva salut. No obstant això, el fet que no es mengin, no significa que els arbres transgènics siguin menys perillosos. Per contra, els perills que plantegen els arbres transgènics són en certa manera més greus que els presentats pels cultius d'aquest tipus, ja que els arbres viuen més temps que els cultius agrícoles, i això significa que hi pot haver canvis no prevists en el seu metabolisme molts anys després d'haver estat plantats. Per exemple, ja s'està treballant en arbres manipulats genèticament perquè no floreixin, amb el supòsit objectiu d'evitar la possible contaminació d'arbres naturals amb el pol·len de transgènics. El problema és que ningú pot assegurar que, 20 o 30 anys després de plantats, un entre els milers o milions d'arbres transgènics no pugui florir i contaminar als arbres normals de la mateixa espècie, tornant a la seva descendència estèril. L'impacte que això significaria sobre aquesta espècie i sobre el bosc en el seu conjunt podria ser devastador. D'altra banda, el pol·len dels arbres pot ser dut pel vent a enormes distàncies. Això significa que els arbres transgènics poden fàcilment contaminar amb el seu pol·len a arbres localitzats a gran distància i generar així greus impactes sobre els boscos. Per exemple, un pi radiata transgènic resistent a l'atac d'insectes plantat a Xile pot a la llarga contaminar als pins d'aquesta mateixa espècie en el seu lloc d'origen en els EEUU, podent exterminar a una àmplia gamma d'insectes i generar greus impactes sobre les cadenes alimentàries vinculades als mateixos.

En el cas de salzes i àlbers, és coneguda la capacitat d’encreuament de diferents espècies entre si, pel que una espècie manipulada genèticament podria contaminar a moltes altres espècies i transmetre'ls característiques indesitjables del punt de vista de funcionament dels ecosistemes. A pesar de les incerteses i dels riscos potencials, els científics continuen jugant amb els gens per a “millorar” els arbres. Per descomptat que el que en realitat fan és canviar algunes de les característiques dels arbres per a servir millor els interessos de qui financen la seva investigació –en particular grans empreses vinculades al sector forestal- de manera de millorar la rendibilitat dels negocis involucrats. Però des d'una perspectiva biològica no hi ha cap millora. És un arbre amb menys lignina millor o pitjor que un de normal? És clarament pitjor, donada la pèrdua de força estructural resultant, que ho fa susceptible de sofrir seriosos danys durant les tempestes de vent. És “una millora” un arbre resistent a herbicides? No ho és, perquè permet la fumigació extensiva d'herbicides, que afecta el sòl on hi ha l'arbre, al mateix temps que destrueix la flora local i repercuteix sobre la vida silvestre i la salut de la gent. Quina utilitat pot tenir un arbre sense flors, sense fruits i sense llavors per als éssers vius, incloent al ser humà? No proporcionarà aliment a nombroses espècies d'insectes –entre els quals es conten les abelles productores de mel- ocells i altres espècies que depenen de les mateixes per a alimentar-se. És una millora un arbre amb propietats insecticides? És un perill per a moltes espècies d'insectes que al seu torn són part de cadenes alimentoses majors. Des d'una perspectiva socioambiental, els arbres transgènics són un pas molt perillós i cal analitzar qui els estan impulsant i per a què. En aquest sentit, la indústria forestal ha estat històricament la més interessada a adequar els boscos - percebuts des de la seva visió empresarial com “desordenats” i “poc productius”- als seus interessos comercials. Es va assignar llavors a científics i tècnics forestals la tasca de “millorar-los”. La resposta va ser establir plantacions d'una sola espècie en files rectes equidistants per a així obtenir la major quantitat possible de fusta per hectàrea. D'aquesta manera els boscos i prades van començar a ser progressivament destruïts i reemplaçats per monocultius productors exclusivament de fusta.

Però això no va ser suficient i els forestals van prendre diferents mesures per a “millorar” aquests monocultius. El primer pas va ser investigar quins eren els arbres més apropiats per a cada país i per a cada ambient i seleccionar els que presentessin millors qualitats per al propòsit cercat: la producció de fusta per a la indústria. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va tenir un paper central referent a això, en primer lloc definint a aquests monocultius com “boscos” i fonamentant la necessitat de promoure la plantació de tals “boscos” en els països del Sud. Però el paper de la FAO no es va limitar a això, sinó que va promoure la investigació sobre espècies que va considerar aptes per a la plantació -en particular d'eucaliptus- i va ser un dels principals vehicles per a convèncer als governs sobre la conveniència de promoure aquest tipus de plantacions en els seus països. A partir dels resultats de les primeres plantacions es van anar després seleccionant les espècies més aptes, tenint sobretot en compte ràpid creixement, troncs rectes, poques i primes branques i fusta adequada per a la indústria. El segon pas va suposar l'adopció gradual de tot el paquet de la Revolució Verda, també protegit per la FAO: creixent mecanització de les tasques forestals, aplicació de fertilitzants químics, agrotòxics per a combatre les plagues i herbicides per a evitar la competència d'altres plantes amb els arbres plantats. L'etapa següent va ser la selecció genètica tradicional per a “millorar” l'acompliment de les plantacions en termes de rendiment de fusta, a la qual aviat va seguir la hibridació i clonació dels “millors” arbres. Des d'aquesta perspectiva reduccionista, òbviament la següent etapa era modificar els arbres genèticament. És important assenyalar que la implantació d'aquest model creixentment artificial de plantacions d'arbres de ràpid creixement a gran escala ha estat acompanyat per l'oposició cada vegada més forta i estesa de les comunitats locals que resultaven afectades pel mateix a causa dels seus greus impactes socials i ambientals. No obstant això, a pesar d'aquesta oposició i malgrat els perills potencials resultant de la manipulació genètica d'arbres, els científics segueixen endavant en les seves investigacions, no només en el laboratori i a nivell d'assajos controlats sinó també en el camp, com il·lustra el cas de Xina, on ja s'ha plantat bastant més d'un milió d'àlbers transgènics resistents a insectes mitjançant la inserció de gens d'un bacteri (Bacillus thuringiensis). Però la investigació no es limita a àlbers, sinó a una gran quantitat d'espècies (salzes, oms, avets, noguers, etc.), entre les quals, com no podia ser d'altra manera, es troben els favorits de les empreses papereres: eucaliptus i pins. Això no és casual, perquè precisament la indústria de la polpa i el paper és una de les principals interessades –i finançadores- de la investigació en arbres transgènics i aspira a substituir les seves actuals plantacions d'arbres “normals” –si és que les actuals plantacions es poden catalogar com “normals- amb arbres transgènics clonats que: - creixin més ràpid - contenen més cel·lulosa i menys lignina - siguin resistents a herbicides - siguin resistents a l'atac d'insectes i fongs - siguin resistents a la sequera i les baixes temperatures - no floreixin. Al mateix temps, la indústria de la cel·lulosa –igual que el sector dels combustibles- està també investigant les possibilitats de la manipulació genètica d'arbres i enzims per a la conversió de la cel·lulosa en un combustible líquid –l’etanol- que podria ser utilitzat per a substituir el petroli en el transport. Això podria resultar en la instal·lació d'enormes plantacions d'arbres transgènics –àlbers, salze, eucaliptus i uns altres- la fusta dels quals seria transformada en cel·lulosa i aquesta al seu torn convertida –amb l'ajuda d'enzims també transgènics- en etanol.

La manipulació genètica d'arbres amb aquests i altres objectius s'està portant a terme en nombrosos països industrialitzats, tals com Alemanya, Austràlia, Canadà, Xina, Espanya, Estats Units, Finlàndia, Anglaterra, Japó, Nova Zelanda, Portugal i Suècia. A Amèrica Llatina, Brasil i Xile són els països que estan més involucrats en aquest tema. En el cas de Brasil, la investigació s'ha centrat en l’ eucaliptus i ja s'han autoritzat –amb certes limitacions- assajos de camp amb arbres genèticament modificats d'aquesta espècie. En aquest cas, l'objectiu central és el de proporcionar més, més barata i millor matèria primera per a la indústria de la cel·lulosa per a exportació. És així que les característiques més cercades són: ràpid creixement, major percentatge de cel·lulosa i tolerància a l'herbicida glifosato. A Xile, la investigació apunta a resoldre dos problemes que afecten a les grans empreses del sector forestal d'aquest país. D'una banda, manipular pins per a tornar-los resistents a un insecte que està atacant a les plantacions (la papallona del brot). D'altra banda, modificar genèticament eucaliptus per a fer-los més resistents al fred i poder així llavors estendre les plantacions –que estan sent activament resistides pels Maputxe- més cap al sud del país i més amunt en la serralada. No obstant això, és important assenyalar que totes aquestes investigacions, tant dintre com fora de la regió ens concerneixen a tots, ja que els arbres que avui estan sent manipulats a Nova Zelanda o a Xile o en qualsevol altre país poden ser aviat els arbres que es plantin a Uruguai, o Colòmbia, o Sud-àfrica o Indonèsia. És important que tots sàpiguen que plantacions d'arbres transgènics no faran més que exacerbar tots els impactes dels monocultius actuals. En efecte, arbres de creixement més ràpid esgotaran l'aigua més ràpidament; hi haurà una major destrucció de la biodiversitat en els deserts biològics d'arbres modificats per a ser resistents a insectes i no tenir flors, fruits ni llavors; es destruirà el sòl a un ritme major mitjançant l'augment de l'extracció de biomassa, la mecanització intensiva eliminarà encara més ocupacions i l'augment de l'ús de agrotòxics afectarà la salut de la gent i dels ecosistemes i es llevarà el sustento a més comunitats que seran desplaçades per a fer lloc encara a més “deserts verds”. És per això fonamental que totes les organitzacions i comunitats que avui s'oposen a l'expansió dels monocultius d'arbres s'incorporin a la lluita contra els arbres transgènics per evitar que aquesta amenaça es converteixi en realitat. En aquest sentit, una sèrie d'organitzacions han iniciat una campanya internacional per a la prohibició de l'alliberament d'arbres transgènics, a la qual es poden incorporar tothom qui s'interessi en aquesta activitat.

Contactes: Ana Filippini Moviment Mundial pels Boscos

Hemisferi Sud:

anafili@wrm.org.uy · http://www.wrm.org.uy

Orin Langelle Global Justice Ecology Project
STOP GE Trees Campaign

Hemisferi Nord:

langelle@globaljusticeecology.org · http://www.stopgetrees.org/

A qui tinguin interès a obtenir més informació sobre arbres transgènics, els informam que el WRM ha publicat un llibre, un butlletí especial i una sèrie d'articles sobre aquest tema.