Grans amics

És difícil trobar bons amics, més encara deixar-los i impossible d’oblidar-los.

I si et pares a pensar, estas envoltat d’amics que, a més, són els que conscient o inconscientment t’ajuden a seguir endavant.

Els meus primers amics sense carn ni ossos;
·No és que estigués molt relacionat amb el món rural, no he crescut a pagès però em passava hores en aquests entorns bé perquè força amics meus si són pagesos o bé perquè el joc preferit amb els amics era fer les típiques “cabanyes”, suposo que com tots els que més o menys ens hem criat en un poble. A més, la gran persona que em va cuidar de petit m’havia mostrat i ensenyat el món vegetal, una col·lecció de plantes que cuidava diàriament i que van despertar en mi un gran interès i curiositat ja de ben petit. El que més curiositat em despertava era el fet d’haver-les de regar o el fet que perdéssin la fulla.... en fi.
Ja de més gran, no en tenia prou perquè, com de petit, veia moltes coses però poques les podia explicar ni entendre, és per això que vaig decidir que el que m’agradava era això i que estava decidit a aprofundir el tema i a endinsar-m’hi, encara que signifiqués anar a estudiar a Lleida.

Poder parlar amb amics d'amics sense carn ni ossos;
Al manejar internet, buscava sovint llocs on parléssin de qualsevol cosa relacionada amb els boscos, la natura, els ecosistemes etc..., em vaig recorrer més de la meitat dels blocs en català sense resultats massa satisfactoris, fins que un dia vaig descobrir Amics arbres · Arbres amics. Des d’aleshores, visitava sovint el bloc per veure les noves publicacions, realment era un lloc de visita obligada; escrits molt interessants i d’allò més variats.
Quan menys m’ho esperava i en època d’exàmens em van fer una proposta. Al penúltim dia d’abril, en Joan Vicenç, que m’aportava diàriament punts de vista més que interessants però sobretot aquell estat espiritual que si tothom el tingués tant arrelat, probablement les coses aniríen millor, m’oferia entrar al bloc que visitava tant sovint.
Ja formava part de l’equip, el bon tracte amb el que vaig ser rebut m’havia animat a escriure. Al principi tenía força incertesa, tots els escrits que havia llegit a amicsarbres, amb coneixements molt ben fundamentats, tenien una vessant força pedagògica i espiritual i jo en aquest sentit sempre he mostrat tenir pèssimes qualitats. En tot moment, he notat que sempre han confiat en les meves aportacions, tots tenim punts de vista diferenciats (al principi em feia certa por), però a mi això m’ha enriquit molt, m’ha obert la ment i he après coses noves perquè al cap i a la fi la diversitat enriqueix.

He intentat i intentaré encara més pel futur, parlar de tot allò relacionat amb la ciència forestal, des del màxim de punts de vista possibles; Protectors, productors, socials... i intentar introduïr al màxim ciències i temàtiques tant desconegudes per la societat com la silvicultura i les activitats silvícoles, la gestió de la fauna i flora del païs, els plans de conservació, la caça, la pesca, les activitats lúdiques, els pastoralisme, plagues i malalties de les forests etc... amb totes les parts implicades; propietat, indústria, ecologistes, gestors, govern i societat, sempre, i això és inevitable, posant dosis d’opinió pròpies.
Sobretot busco una cosa; Apendre! soc conscient que encara em manquen moltes coses per saber, i també sé que molta gent sap molt però que evidentment, el primer que s’els ocurreix no és venir-m’ho a explicar, és per això que escrivint al bloc de ben segur que molts poden aportar opinions, punts de vista i coneixements nous, que valen molt.
Haig d’agraïr profundament a en Francesc, a més d’obrir-me les portes i rebre’m magníficament al bloc, m’ha mostrat punts de vista que m’han fet mirar més enllà i ser més crític. La seva bona gestió del bloc ens ha permès de continuar sobre rodes amb el bloc, el servei de consultes via correu i el gran equip que s’ha forjat ha estat gràcies a ell i a la seva manera de ser. Endavant per les noves incorporacions, Josep i Josep Enric. Pel Joan Vicenç, que ja us n’he parlat ;), sense ell no hagués estat possible.
Pel Rafel, que de ben segur que ens té preparat un escrit com els que he pogut llegir en anteriors publicacions i per la Susana que tant aviat com pugui tornarà a la càrrega. També vull destacar les aportacions de la Zel i els comentaris dels que molt sobint ens visiten. Tots molt bona gent.

De ben segur que algún dia podrem fer una quedada (amb festa inclosa), on podrien venir també els que comenten o visiten el bloc.

Endavant!

P.D.= Espero no haver enviat a dormir a ningú