divendres, 19 d’octubre de 2007

Aigües

Aquests dies ha tornat el debat sobre el canvi climàtic arran de les inundacions causades pel que abans s'anomenava "gota freda".

Una gota freda és, explicat a la meva manera, una bossa d'aire polar que es despenja de les corrents d'aire "en jet", i aquestes són les corrents polars que circulen a velocitats i altures de vèrtic per les zona polar i circumpolar.
Al Pol nord aquestes corrents no causen estralls, bàsicament perquè al Pol nord hi ha absència d'energia solar prou potent per generar oscil·lacions importants entre les temperatures de l'aire en superfície i de l'aire en altura, i per tant no hi ha prou energia que pugui causar moviments verticals d'aire importants, mentre que a la Península, quan alguna d'aquestes gotes fredes arriba a plena tardor, sol causar catàstrofes.
El mar mediterrani té per aquestes èpoques temperatures molt elevades fruit del calentament provocat a l'estiu, si arriba una bossa freda en altura, i d'acord a les propietats adiabàtiques de l'aire(és a dir, aires amb diverses temperatures no es poden barrejar per arribar i equilibrar la temperatura), el que acaba succeïnt és un intercanvi d'aires; L'aire fred que correpon a l'aire que arriba d'altures de fins a 5.000 metres del pol nord, s'acaba desplomant cap a la superfície, mentre que l'aire calent mediterrani inicia una ràpida ascenció cap a altures superiors, això passa simplement per densitats; L'aire fred és més dens que el calent.

El paper de l'aire fred és el d'iniciar el moviment ascendent de l'aire superficial calent i carregat d'humitat per aquestes èpoques.
L'aire calent, quan té un moviment vertical ascendent, es va refredant de manera brusca (d'acord amb el procés adiabàtic) i a mesura que ascendeix arriba al seu punt de condensació, o sigui, que l'aire comença a "deixar anar" la humitat. Això es deu a que l'aire fred no és capaç d'emmagatzemar tanta quantitat d'aigua com l'aire fred. Un cop iniciat el moviment vertical i un cop l'aire calent ha assolit la temperatura de condensació, aquest no deixarà d'ascendir (i per tant, de produïr nuvols) fins a igualar la pressió amb l'aire circumdant, és per això, que es poden originar tempestes de fins a 12 km. d'altura (Si això passa, significa que la massa d'aire no haurà igualat la seva pressió amb la del voltant fins als 12 km. d'altitud).
La devastadores tempestes que s'originen per aquestes èpoques són fruit de múltiples factors;
-La presència d'aire molt calent en superfície i carregat d'humitat mediterrània.
-La troposfera és més elevada per aquestes èpoques (l'explicació d'això em temo que era per el grau d'inclinació de la terra) i per tant l'aire ascendent té més altura per créixer.
-L'arribada de petites bosses fredes provinents de latituds i altituds molt altes.
-La retirada de l'anticicló de la Açores, molt insistent durant l'estiu.

Aquest és un procés natural del mediterrani, en realitat ha succeït sempre. També ha succeït sempre que aquests fenòmens han tingut cert impacte en l'home i la seva fabulosa civilització, sempre entrevancant-se amb la mateixa pedra. Segurament la suma d'aquests dos factors n'acaba determinant les conseqüències.
Aquests fenòmens han estat força documentats per la seva virulència i morts associades. Un dels episodis tràgics van ser a inicis del segle XX quan Pascual Madoz, ministre del progressista Espartero, va decidir desamortitzar els ben públics i privatitzar-ne la majoria. Amb el lema, "la terra és de qui la treballa", molts van poder privatitzar terrenys. Aquesta privatització va originar una catàstrofe ecològica sense precedents: la desforestació de pràcticament la totalitat dels boscos espanyols, quedant-ne petits reductes fruit de la inaccessibilitat o de la insistència dels sectors contraris a les desamortitzacions que van aconseguir salvar-ne certes zones. Certes veus preveien grans inundacions arran d'aquesta desforestació; Això va ser així, tant a Catalunya com a la resta de la Península. A Catalunya es van desbordar rius com el Ter o el Segre, on la ruptura en sèrie d'embassaments van originar grans avingudes.
Sens dubte, això continua passant, ho hem vist a València i ho veiem a Catalunya. Diuen que és pel canvi climàtic, possiblement; és probable que la temperatura del mediterrani hagi augmentat i per tant hi hagi més energia, però tinc els meus dubtes de que això sigui el factor determinant.

Al segle XX, va ser segurament la tala massiva la que va "ajudar" a les avingudes. És sabut que un terreny amb massa arbòria afebleix molt més el cabal punta d'un riu.. Però, i ara qui n'és el responsable? Només el canvi climàtic?
No soc Valencià però suposo que a ells els passa una mica com aquí; desviació de cursos d'aigua, urbanitzacions en trams baixos, urbanitzacions en zones properes a torrents, encimentació de zones properes a torrents, destrucció del bosc de ribera....


Un dels estudis més importants dins el camp de la hidrologia és el càlcul del cabal punta associat a un període de retorn. Segons què perilli es calcula el cabal amb un període més o menys elevat (Els dics Holandesos, estan calculats amb un període de retorn de 10.000 anys). Per fer això és necessari calcular el cabal del riu i l'evolució d'aquest en el temps d'una suposada pluja.
Un dels factors més importants per fer això és observar com és la conca, és molt important saber com és el sòl que entra dintre la xarxa de drenatge; Sòl forestal, agrícola, rocós, urbanitzat.... Sens dubte, el sòl urbanitzat és el que més risc presenta, és el responsable de que els resultats es disparin completament.
Hi ha diversos mètodes per calcular el cabal punta d'un riu, és a dir, el cabal màxim que assolirà determinat riu, però si utilitzem el del mètode racional, les variables d'interès són la Intensitat de pluja (I) , l'àrea de la conca (A), el Coeficient d'escolament (C) i el Coeficient d'uniformitat (K) éssent la fórmula:
Q (Cabal)= K*C * I * A/3,6.

Amb el coeficient d'uniformitat no hi entraré però depèn de la longitud de la llera, els pendents i altres variables.
El coeficient d'escolament va associat totalment a com és la conca, és a dir, si és forestada, urbanitzada, cultivada....
Perquè us en feu una idea, us poso algún valor de C interessant;

Valor "C" del terreny forestal= entre 0,05 i 0,20
Valor "C" del terreny cultivat= entre 0,05 i 0,30
Valor "C" del terreny pavimentat i encimentat= entre 0,85 i 1,00
Valor "C" del terreny comercial i indústrial= 0,90
Valor "C" del terreny saturat per pluges prolongades= 1,00

D'aquests valor s'en desprèn que un suposat cas de terreny únicament forestal, és capaç de dividir fins a 17 unitats el cabal que hi pot haver en un suposat cas de únicament terreny pavimentat i encimentat (això és evident ja que sòl pavimentat i urbanitzat és impermeable i per tant incapaç d'infiltrar l'aigua). Encara que, per sort, no és normal trobar una conca tota pavimentada, l'efecte "esponja" que fan les superfícies boscoses o si més no, la pròpia terra al absorvir de mica en mica l'aigua, evita en gran part que molta d'aquesta baixi de cop.
Si a més, hi afegim l'agravant de la mala planificació de moltes de les ciutats costaneres, molts carrers sobre antics torrents que encara recullen gran part de l'aigua provinent de zones més altes i desviacions d'antics cursos d'aigua, les coses s'agraven molt més, perquè si en un lloc hi ha un curs d'aigua és precisament perquè geomorfològicament és per on hi ha més risc de que hi vagi a parar i circular l'aigua.

Les inundacions sempre han existit, de fet, són un procés natural i fins i tot en algunes zones del planeta són imprescindibles per tancar el cicle biològic. Al mediterrani també és un fenòmen normal sobretot per les gotes fredes.
Sembla que després del que ha passat a València, a la televisió només els hi agradi parlar del canvi climàtic, està molt bé atemoritzar la població per tal de conscienciar-la del greu i perillós canvi climàtic, el que no m'està bé és aquest "tufillo" a veritats amagades de molts que saben més be que ningú que l'han espifiada amb el model urbanístic, amb la manca de planificació i amb el creixement totalment desordenat sense tenir en compte els processos ecològics i dinàmics dels rius, ignorant a més, les zones inundables dels rius, com va passar amb la catàstrofe del camping de Biescas, en que l'any 1996, aquest camping que es trobava situat al con de dejecció d'un barranc, va ser afectat per una forta pluja (Que experts van xifrar en 100 litres/m2 en 10 minuts) que va anar acompanyada d'una forta crescuda que va arrossegar fins a 13.000 tonelades de roques en la qual hi van perdre la vida 87 persones.

Un cúmul de factors (Gota freda + 400 litres/m2 + Conques mediterrànies (petites, concentrades...) + urbanitzacions + desviació de cursos + (canvi climàtic?)...) que han desencadenat les catàstrofes, els dos últims factors són els únics controlables i els únics que, encara que no haguéssin pogut evitar del tot les inundacions, està clar que les pèrdues humanes, materials, econòmiques etc... si ho haguéssin pogut evitar. La meva opinió personal, sincera, és que el canvi climàtic poc hi ha tingut a veure, més ha estat per les ments calentes per construïr i urbanitzar.

Coef. d'escolament extrets de
Wikipedia. Coeficients d'escolament.

Wikipedia. Riada del camping de Biescas.

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Crec que vas molt ben encaminat quan a que la desforestació primer i l'ocupació desgavellada del territori després, han provocat l'agreujament dels efectes de les tempestes i grans aiguats, afectant evidentment a les estructures i a la mateixa població humana que ara ocupa un territori que un temps es pensava impossible que arribés a utilitzar com a hàbitat: penyassegats, vessants de rius i torrents, litorals d'aiguamolls i zones humides etc. Cert i molt ben explicat.
Ara be l'experiència de l'altre dia amb aquell cap de fibló a Mallorca, jo pens que va ser un tant excepcional. A Mallorca quan el temps fa el mal que va fer es parla que el vent ha "trencat", i així va ser la força descomunal i giratòria del vent va provocar una trencadura d'arbrat increible. Els garrovers i pins van ser els més mal parats. L'experiència, però, vos assegur que va ser increïble. La virulència, l'escenificació d'aquell cap de fibló va ser al meu entendre excepcional. Jo crec que basta mirar cada dia la quantitat de vehicles que contaminen i encalenteixen l'atmòsfera o el manteniment de temperatures altes en aquests mesos ja de tardor, per pensar que qualque cosa hem desbaratat. L'altra dia també, després d'aquest cap de fibló, l'aiguat que va caure va ser extraordinari, també. I ho dic jo que n'he viscut molts i d'aprop. Jo que no som ni tenc perquè ser tant caut com aquests investigadors i professors universitaris, crec que sí, que aquests fenòmens són causats per l'activitat humana sobre la terra i atmòsfera.
Salut Chesnut.

Chestnut ha dit...

ostres si, deu ni dor amb els caps de fibló per aquí...
Jo reconec que el canvi climàtic ja està afectant a la dinàmica atmosfèrica, és més Joan Vicenç, l'altre dia mirava algún article de Science AAAS, una revista de dibulgació científica, hi havia força articles que parlaven de desfassaments i de clares oscilacions en moltes variables climàtiques, que qualificaven de greus.
No vull negar ni molt menys el canvi climàtic, jo també penso el mateix que tu.
El que volia destacar més que res, és que, si saben que això passa, i amb el canvi climàtic encara amb més raó perquè passarà més, perquè no fan bones planificacions? Perquè li resten interès al que es pugui endur el riu l'endemà?
En aquest post l'hi he restat interès al canvi climàtic perquè aquests dies moltes antenes nacionals han utilitzat aquest terme per "amagar" un altre culpable.
P.D. Realment ha de ser sorprenent, inexplicable, veure fenòmens com els de mallorca.
Salut!