divendres, 12 d’octubre de 2007

amicsarbres


Congriant sabers, congriant amistats


Hi ha una frase d’en Julio Cortazar que diu més o menys així: “Andábamos sin buscarnos pero andábamos para encontrarnos”. Era per demés, més prest o més tard havia de topar amb “amicsarbres”. Aleshores, aviat farà dos anys, jo estava preparant un article sobre el plataner (Platanus hispanica) de la sèrie d’arbres d’Alaró que segueixo publicant a la revista local d’Alaró, “El Cercle”. Cercant informació sobre aquest arbre vaig topar amb el blog del Francesc Mas. Era dia dos de desembre de 2005 i com a comentari, a les 20’40 hores hi vaig enganxar l’article sobre el plataner que ja tenia enllestit. Com a resposta en Francesc em demanava que li deixes posar com a nova entrada al blog i que si volia li enviés alguna foto. La veritat és que em va alegrar aquest interès per l’article. I així va ser que a mesura que escrivia sobre altres arbres les anava enviant al Francesc. Fins que un dia, com que es veu que li estava enviant molta feina, em va dir que si volia jo podria formar part de l’equip, on ja hi participaven na Susana i en Guillem, i jo mateix podria dissenyar l’entrada. Després de dubtar-ho vaig accedir. Aquesta nova ocupació em va permetre fer el que he fet fins ara, compartir escrits i fotografies d’arbres, crides i participació en defensa del medi ambient, explorar nous territoris, com el de la sobirania alimentària, els transgènics i tants altres. Una simbiosi semblant al de les micorrizes amb els arbres hostes ha estat la meva relació amb “amicsarbres”. He après molt cercant i publicant informació. Segurament el meu caparrí no pot retenir tants coneixements adquirits, però és segur que qualque canvi es congria les diferents cèl·lules del meu organisme. La fidelitat a les idees, la humilitat a l’hora de compartir les meves aportacions, la xarxa de noves amistats que espera, qui sap, una incerta trobada física... acaben d’adobar aquesta, meva, experiència. Aquest món dels arbres és molt bell i gratificant. És una gran sort ser-ne part i compartir-lo. No sé què més puc dir, no em penedeixo de res, tant si està més bé com si no ho està, tant si és millorable com si no, tant si és políticament correcte com si no ho és. Jo sé que cada dia he intentat millorar. Hi ha dies en que tenc més temps per escriure i crear, són els dies en que quan he penjat l’article em sent content. Hi ha dies que estic cansat i així i tot faig qualque cosa, encara que sé que caldria adobar-les millor. Aquest escrit, per exemple, el faig d’una tirada i no el corregiré gaire. Potser un altra dia en faré un altre de més complet per parlar del blog. Sobre l’equip només puc dir que cadascú és diferent i que tots són bons amics dels arbres. Estic molt content del molt treball que aporta el Chestnut, de la incorporació dels valencians i enyor els articles pagesos d’en Rafel, els de jardineria d’en Guillem o les pinzellades de la Susana. Pel que fa al Francesc vull donar-li les gràcies, no només per haver-me permès entrar al blog d’amics arbres que ell va crear, sinó per haver-lo conegut. És una persona admirablement generosa i bona que sap donar sense demanar res a canvi. Com un bon arbre. I res més per ara. Salut a tothom, endavant i una abraçada.


Joan Vicenç Lillo i Colomar.
11 d’octubre de 2007.


6 comentaris:

Chestnut (Sylvestris) ha dit...

Magnífic Joan Vicenç!
La foto final, molt ben escollida.
Un plaer escriure amb vosaltres!

Pedro Nuno Teixeira Santos ha dit...

As árvores fazem amigos (los árboles hacen amigos).

Jaqme ha dit...

I mil gràcies per escriure aquí.
Per jo, aquest blog, és un dels imprescindibles!
La foto és genial...
És casa teva?
Ho dic per la porta de l'arbre...
:)

zel ha dit...

A mi tal m'hi fa qui ho escrigui, us vaig llegint sempre i sempre n'aprenc alguna cosa, les meves companyes i amigues mestres em diuen sovint quan sortim amb els nens fora que d'on em ve la curiositat per conéixer arbres i plantes i jo no ho sé. Si que sé que en un moment determinat em va fer vergonya passar davant d'una herba, arbust o arbre i no saber-ne explicar res als vailets/etes, i de llavors ençà amb ells he anant aprenent, I ara amb valtros. Gràcies amics dels arbres, amics també un xic meus!

Joan Vicenç ha dit...

Chestnut: gràcies, un plaer per a mí també. Molt camí a recórrer encara.

Pedro nuno teixeira santos: salut amic. "teixeira" vé de teixos?

jaqme: un dels meus primers amics internautes. Recordes quan tenia el blog a vilaweb? Salut company, jo, com pots comprovar també et visito. Besarkada bero bat (no cal posar-ho tan fàcil: cerca-ho tu)

zel: "tot està per fer" tot està per saber també. Mai arribem a l'enfront. Amb amigues i amics ens hi apropem més fàcilment.

Una abraçada.

Joan Vicenç ha dit...

Per cert Jaqme, n'hi caben més de dos dins la soca de l'alzina... però potser hi ha puces. Aquesta alzina és a la finca d'Alcanella, a Escorca. S'hi pot anar de Binibona a Menut o Binifaldó, passant per ses Figueroles o a l'inrevés i és capdevallada.
Salut.