dimecres, 17 d’octubre de 2007

Agrobiodiversitat: aprendre dels qui en saben


Les llavors natives són la nostra identitat i futur


Les comunitats indígenes, camperoles i afrodescendents d’Amèrica Llatina han estat ancestralment les guardianes de les llavors; per generacions, han conservat els coneixements i pràctiques productives, contribuint així a la diversitat biològica i cultural existent. Com a resultat d’aquest treball col·lectiu, la humanitat disposa de centenars de varietats de blat de les Índies, mongetes, quinua, patata, iuca, tomàtiga, cotó, arròs i altres cultius que actualment sustenten l’agricultura i alimentació del món.

Les llavors natives són la base de la nostra vida, cultura i identitat, ens permeten produir aliments sans i diversificats, són el fonament de l’agricultura ecològica i garanteixen la sostenibilitat dels ecosistemes i la sobirania alimentaria. Defensam les nostres llavors i coneixements tradicionals.

La globalització de l’economia imposada als nostres països a través d’acords i tractats internacionals, lesiona la sobirania de les nacions, afecta la diversitat biològica i cultural, fomenta la sobre explotació dels recursos naturals i vulnera la sobirania alimentària, especialment de les poblacions indígenes i camperoles. A les darreres dècades, els recursos genètics i especialment la biodiversitat existent en els nostres territoris han adquirit un gran valor econòmic i estratègic per a la industria biotecnològica, com són les transnacionals farmacèutiques, de llavors, agroquímics i aliments.

La privatització de les llavors es realitza mitjançant l’aplicació de la propietat intel·lectual (patents i drets d’obtenidors vegetals); aquests recursos i coneixements són obtinguts de les nostres comunitats a través de la biopirateria.


No a la importació i producció de transgènics

Els organismes genèticament modificats (OGM), també coneguts com transgènics, són aquells organismes als que, a través de la enginyeria genètica se’ls ha introduït gens d’altres espècies, provinents de plantes, animals o microorganismes, per a generar propietats alienes a la seva estructura natural. Actualment la majoria dels cultius transgènics produïts en el món són soja, blat de les Índies, cotó i canola, els quals en general tenen dues característiques: plantes tolerants als herbicides i cultius Bt que els fa resistents a algunes plagues. Aquestes llavors transgèniques i el paquet tecnològic lligat a elles, com és l’ús d’herbicides i insecticides, són patentats per unes poques empreses transnacionals com: Monsanto, Syngenta, Dupont, Pioneer, entre altres.

Les empreses transnacionals obliguen als agricultors a firmar contractes que els impedeixen vendre, guardar o intercanviar llavors sense pagar drets per el seu ús, fet que viola el “dret de l’agricultor” consagrat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació – FAO.


La nostra sobirania alimentaria com a dret a l’alimentació.

Les polítiques agrícoles i ambientals dels nostres països estan basades en la privatització, la monopolització i l’explotació irracional dels recursos naturals. Enfront d’aquests models econòmics, les comunitats indígenes, camperoles i afrodescendents, implementen propostes productives basades en l’agricultura sostenible, la mateixa que reconeix a les llavors com patrimoni dels pobles al servei de la humanitat, valora i promou l’agricultura ecològica, la sobirania alimentaria i el dret a viure d’allò que produeixin d’una manera digna i independent.

Els governs i les polítiques agràries han de reconèixer la contribució dels nostres pobles en la creació, millora i conservació del patrimoni genètic i de l’alimentació.

Per a més informació: semillas de identidad