dimarts, 9 d’octubre de 2007

Aprofitaments forestals. Alternatives

Els recursos forestals a Catalunya són d'allò més variats. Segurament la fusta és el primer recurs forestal que a tothom l'hi passa pel cap però cal tenir en compte també que n'hi ha de molts altres que fins i tot en superen la contribució al sector forestal. La gran crisi relacionada amb aquest recurs ha comportat l'abandonament de les forests que en major part han estat durant molts segles utilitzades bàsicament per a l'obtenció de fusta, sobretot provinent de coníferes.
La fusta ha estat el recurs més conegut i valorat però també el que més ha estat en el punt de mira de molts silvicultors, ara apareixen noves tendències i nous mètodes de gestió que contemplen els diversos recursos i que, tot i dificultar-ne la gestió, crec que en beneficien la persistència; La silvicultura multifuncional.

La silvicultura multifuncional ja no busca només l'obtenció de fusta, no només observa el bosc com un conjunt d'arbres de tronc recte que aniràn a trituració, palet o a fusta de qualitat, sinó que observa el bosc d'una manera molt més complexe sobretot perquè les demandes al bosc han augmentat i ara són més variades i complexes; El bosc protector, els diferents recursos (excepte la fusta) van en augment, valor paisatgístic, faunístic, cinegètic, lúdic....

La contribució dels diversos recursos al sector és encapçalada principalment pel que es cataloga com a altres productes (on entrarien els bolets, els pinyons, la tòfona, els fruits...) i representa el 41%, en segón lloc hi ha la fusta amb un 30%, en tercer lloc la caça i la pesca amb un 22%, en penúltim lloc la llenya amb un 5% i en últim lloc el suro amb un 2% (segons Raddi, 1997).
De la categoria "altres productes", el que segurament està rebent més atenció són els bolets, i per això ja s'en han fet múltiples estudis sobre producció, tots ells força variats segons la zona (En boscos del Solsonès els estudis han dónat valors de 45 kg/ha. (Bonet i Col., 2005) a 14 kg/ha (Martinez & Colinas. in prep.)) i fins i tot hi ha dades que estimen que els ingressos derivats de l'aprofitament dels bolets en els boscos més productors de pi roig podrien duplicar els obtinguts amb la fusta.

Actualment es busquen alternatives davant la crisi fustanera i pastoral, que ha abocat a molts propietaris a abandonar definitivament els seus boscos, oportunitat més que bona per establir nous marcs de gestió i per tenir en compte les demandes anteriors. L'objectiu principal d'aquestes alternatives és evitar el despoblament rural i que el propietari no abandoni les seves terres. Sempre dintre d'una concepció protectora que impliqui i garanteixi la conservació de zones rurals i boscoses, i que per tant ofereixi també beneficis ecològics a l'entorn.

Una de les pràctiques que s'estan desenvolupant a Catalunya i que responen a l'objectiu esmentat, és la plantació d'alzines micorritzades amb tòfona, plantacions destinades sobretot en antigues zones de cultiu o zones que han patit incendis forestals.
La tòfona a Catalunya ha estat bàsicament fins als anys 50 trobada de manera silvestre en boscos d'alzina, els canvis que han patit aquests i el descens en l'aprofitament tradicional han fet disminuïr en picat la producció i algunes zones tradicionalment tofonaires han deixat de produïr, motivat sobretot, segons Santiago Reyna, per els augments en l'espessor dels boscos, tot i que contempla més causes com per exemple l'augment de presència de senglar, els incendis, les males pràctiques culturals etc...
L'aprofitament de la tòfona requereix molta informació i dades al respecte que hom pot trobar a la web i en molts llibres que s'han escrit al respecte, però cal tenir en compte que no requereix l'ús d'insecticides ni fertilitzants i en quant a requeriments hídrics com a molt caldria una instal·lació de reg de suport (utilitzant-lo unicament en períodes molt secs i amb una freqüència molt baixa).
El mercat d'aquest producte és força desconegut (és difícil de trobar-ne, díficilment s'en pot comprar) i encara l'hi cal força empenta però el preu que assoleix és molt alt, sobretot en el cas de la tòfona negra (Tuber melansporum) que en alguns casos s'han arribat a pagar preus de fins a 1000 euros/kg. Normalment el preu sol rondar els 500-600 euros/ kg. i la tòfona d'estiu els 50 euros/kg. Equiparant beneficis, segons Santiago Reyna, un tofonaire obtindria un benefici venent un quilo de tòfona que sería igual al benefici obtingut amb 20 metres cúbics de fusta de pi blanc.

Actualment aquestes plantacions tenen caràcter més aviat experimental tot i que hi ha zones de la Península que ja fa temps que es van desenvolupar i que han donat resultats molt satisfactoris. A Catalunya les plantacions són en general força joves i s'han propiciat sobretot en zones agrícoles abandonades o zones on s'han produït incendis forestals.

Santiago Reyna ressalta els múltiples beneficis ecològics d'aquesta plantació;

·Renda econòmica important en zones deprimides o amb abandonament rural; Millora social.

·Formacions de quercínies; La plantació d'alzines és rentable.

Respecte a aquest punt, moltes zones que es cremen periòdicament estan formades per pins (pinassa, pi blanc) que en el seu moment es van plantar o afavorir per tal d'obtenir més ingressos, la vegetació potencial d'aquestes zones solen ser quercínies o alzines.

·Defensa de l'erosió en cultius abandonats.

·Facilita la recàrrega d'aqüífers.

·No a l'ús de pesticides.

·Defensa contra incendis.

·Millora paisatgística; Zones adevesades o semi-adevesades.

·Millor vigilància i protecció forestal.

·Augment de la biodiversitat; S'afavoreix la qualitat i augment dels ecotons. Zones amb abundància de rosegadors, molt bones per a rapinyaires etc...
Aquí però, cal tenir en compte que pràcticament sempre s'han de protegir aquestes plantacions del senglar. L'efecte negatiu segurament és la instal·lació de pastors elèctrics.

·Foment del turisme gastronòmic i cultural.

·

Bibliografia molt recomanada al respecte i per qui hi estigui interessat:
“Truficultura. Fundamentos y técnicas”. Llibre guanyador del Premi del Llibre Agrari de la Fira de Sant Miquel de Lleida. A part de ser molt complert, el que em va cridar l'atenció és que és un llibre amb moltes imatges. Truficultura. Fundamentos y técnicas.
·