divendres, 26 d’octubre de 2007

Bacillus thuringiensis



Transgènics lliures als nostres boscos?


Fa uns dies em varen publicar una “carta al director” que es titulava “Una plaga: PP-UM governbalearicus”. Voldria, si m’ho permet el director, realitzar una rectificació i detallar unes precisions sobre el mateix tema. Sembla ser que no és amb el producte “Dimilin” (Difluobenzuron), que la Conselleria de Medi Ambient ha fumigat massivament els pinars (i la resta de la comunitat vegetal que l’acompanya) de Mallorca i Menorca aquests darrers quatre anys, sinó amb un tipus d’insecticida biològic anomenat Bacillus thuringiensis var. kurstaki, si bé a la seva web recomana diversos productes fitosanitaris “autoritzats”, però prou “delicats” com són, entre altres, el Difluobenzuron o Dimilin. Quedi constància del meu error i ara rectificació. Vull precisar, però, que la Conselleria deu saber que per una banda aquestes fumigacions massives tan sòls aconseguiran fer més resistents les erugues de la processionària havent d’usar, de seguir amb aquest mètode directe de lluita, altres productes molt més tòxics. Per altra banda no estan ni molt manco estudiats els efectes indirectes, però importants, que poden tenir aquestes fumigacions a un gran espectre de la fauna i de la flora de la nostra foresta. La modificació genètica de les soques de Bacillus thuringiensis, per crear un OGM (Organisme Modificat Geneticament), en aquest cas la varietat kurstaki per així fer-la més efectiva a les larves resistents, també poden arribar a alterar geneticamet els nostres ecosistemes forestals. No haviem quedat que lliures de transgènics? Al manco que hi quedin els nostres boscos, a pesar de la processionària. Convé no oblidar tampoc, que aquesta plaga va arribar als anys cinquanta de la mà i mala gestió forestal de l’ICONA (Instituto para la Conservación de la Naturaleza).

Joan Vicenç Lillo i Colomar



El polèmic Bacillus thuringiensis

Robin Jenkins (resum)


Bt és la abreviatura de Bacillus thuringiensis, una bactèria que existeix naturalment el el sòl, i que és fatal per a les larves d’un ampli espectre d’insectes que inclou papallones, lepidòpters nocturns, corcs, i escarabats. És de particular interès per els agricultors, horticultors i reforestadors perquè és molt efectiu contra vàries de les plagues que ataquen comunament a cultius de gran importància comercial, tals com el blat de les Índies, l’arròs, el cotó o la patata. Els agricultors orgànics han utilitzat Bt des de fa un parell de generacions.

La toxina del Bt s’activa només en el tracte digestiu d’alguns insectes en el seu estat larvari i no té efectes perjudicials sobre altres espècies. La vida biològicament activa del Bt és curta i si no és ingerit per una larva, en el termini de pocs dies es torna inefectiva. La toxina és per tant innòcua per a tothom llevat de les larves objectiu i a diferència de molts altres plaguicides químics i biològics no danya directament les erugues i insectes carnívors que normalment controlen les poblacions de larves fitòfagues. Emfatitzam la paraula “directament” perquè actualment hi ha evidències circumstancials de laboratori sobre insectes que poden sofrir deficiències biològiques després d’haver menjat larves que a la vegada havien ingerit Bt.


1913-1940: L’EDAT DE LA INNOCÈNCIA.

El Bt fou instal·lat per primera vegada el 1913, després de que s’hagués comprovada la seva capacitat per matar certs insectes en els seu estat larvari. El bacteri es pot propagar fàcilment i pot ser usat en forma de pols o en solució aquosa. Pocs anys després del seu descobriment ja es trobava disponible a nivell comercial i començà a ser utilitzada per productors d’hortalisses per eliminar les plagues, en els primers estadis, de larves de lepidòpters i abans de l’adveniment dels plaguicides químics. Els productors típics de Bt eren petites empreses familiars que operaven a través de comandes postals. El Bt era simplement un més dins d’ampla arsenal d’insecticides naturals que eren usats correntment, abans que el DDt obrís les portes a l’era dels insecticides sintètics durant la II Guerra Mundial. Per l’agricultor més sofisticat, el Bt oferia una avantatge sobre la nicotina o la piretrina ja que era letal només a un petit espectre d’insectes sense tocar a altres insectes benèfics, tals com els poliols i les crisopes. Els productes que es venien en el mercat consistien probablement de mescles de diferents soques de la bactèria en proporcions no conegudes, amb variacions de resultats en l’eficàcia dels diferents productes Bt comercialitzats.

No hi ha evidències d’ús a gran escala del Bt en els primers 50 anys de coneixement de la seva existència.

No hi havia res intrínsicament ecològic o orgànic en l’ús del Bt fins a la II Guerra Mundial. De fet, si el Bt hagués estat de més confiança en la seva efectivitat, segurament hauria entrat “al molí de descart” dels plaguicides des de fa molt temps. Tal com succeí tot, el Bt no assolí fins fa molt poc temps el nivell d’ús estès i regular requerit per el desenvolupament amb èxit de poblacions d’insectes resistents. Afortunadament –i a la vista dels fets- el Bt fou usat en forma escassa i intermitent, fent possible la seva supervivència útil com insecticida natural.

1940-1960: L’EXPANSIÓ DELS PLAGUICIDES SINTÈTICS

El Bt fou eclipsat per els insecticides sintètics de la II Guerra Mundial, fins la publicació de “Primavera silenciosa” de Rachel Carson el 1962. Durant uns vint anys el Bt només interessà als agricultors que no volien usar insecticides sintètics. En aquest període els arguments d’aquells que es negaren a utilitzar productes sintètics foren marginats fàcilment catalogant-los de “no científics”, “populistes”, o simplement “endarrerits”. No podien donar explicacions científiques sobre perquè els seus mètodes a vegades funcionaven i altres fallaven. Per altra banda no hi havia cap pressió per cercar alternatives als plaguicides sintètics, ja que les evidències que ara coneixem sobre els seus múltiples efectes dolents, senzillament no existien. A més, els nous productes sintètics apareixien com de confiança, eficaços, i en general la seva forma d’actuar era comprensible.

Tan mateix, després d’una generació d’ús majorment acrític, es van haver de reconèixer dos seriosos problemes provocats per els plaguicides sintètics: gran destrucció biològica i contaminació ambiental, que abraçava molt més enllà dels insectes objectiu; i el sorgiment de mutacions resistents a les poblacions d’insectes objectiu, que es tornaren dominants i convertiren els productes en inútils.

Començà la recerca d’alternatives.


1960-1990: EL BT ES CONVERTEIX EN UN GRAN NEGOCI

Per raons que ningú sembla poder explicar, existia fins fa molt poc una creença entre els entomòlegs que el Bt no només era un bioplaguicida ambientalment innocu, sinó també que els insectes vulnerables no s’adaptarien a ell. A diferència dels plaguicides químics, existia la creença que el Bt sempre seria eficaç. Fou descrit com “la meravella dels plaguicides” i la panacea de moltes de les dolences de la industria dels plaguicides, encara quan la majoria de les plagues d’insectes eren i probablement sempre foren naturalment resistents al Bt.

Algunes empreses químiques grans, tals com Laboratoris Abbot, BASF, Novo Nordisk i Sandoz començaren a desplaçar-se cap al Bt. Començà la investigació sobre les soques del Bt i els seus possibles objectius i el mercat per el Bt en reforestacions i en la producció d’hortalisses va créixer ràpidament. Inevitablement, l’ús persistent del Bt estació rere estació va portar a l’aparició d’insectes resistents.

La resposta de la industria agroquímica fou típicament sorprenent: afirmà que seria molt fàcil fer que el Bt produís milers de soques genèticament diferents i d’aquesta manera estarien sempre una passa per davant de l’adaptació que poguessin fer els insectes per a desenvolupar resistència. Fou una estratègia dissenyada especialment per els interessos econòmics dels actors majors en el mercat del Bt, perquè aquests corrien amb l’avantatge de tenir els pressupostos d’investigació i desenvolupament més voluminosos. D’aquesta forma, els productors petits, tradicionals, foren marginats. Començaren a aparèixer en el mercat soques diferents del Bt tals com el Bt israelensis i el Bt kustaki.

Semblaria que la obsolescència de les successives soques de Bt, s’articularia perfectament amb les necessitats econòmiques de creixement i desenvolupament tecnològic continu, tan crucials per a mantenir amb floridesa la industria dels plaguicides.

La nova estratègia fou al manco efectiva per marginar als petits productors de Bt, però no va durar molt. Aviat arribaren evidències que mostraren que els insectes que es feien resistents a una soca de Bt, també podien ser resistents a altres soques, encara aquelles amb les que mai havien estat en contacte. La bioquímica de la toxina del Bt es tornà massa complicada per la industria agroquímica. Va condir el pànic.. La industria organitzà un grup de treball sobre la resistència al Bt, que serví per comissionar més investigacions, però sobretot, per mantenir calmades a les autoritats de les dependències agrícoles oficials. A la majoria dels països, les normes de seguretat en l’ús de plaguicides requereix que les autoritats restringeixin l’ús d’aquells plaguicides per els que s’ha desenvolupat resistència. Ningú a la industria va voler enfrontar-se a una llista de cultius sobre els que no es pot aplicar Bt.

Actualment, el tema és encara més greu. L’ús d’sprays Bt està essent ràpidament eclipsat per les plantes Bt: el Bacillus thuringiensis ha caigut en mans de la enginyeria genètica. El nombre enorme de patents que s’han sol·licitat per productes manippulats amb toxina Bt, mostra la concentració desproporcionada d’atenció sobre el Bt que ha posat la industria agroquímica i les corporacions biotecnològiques. Fins juny de 1998, s’havien presentat 482 sol·licituds de patents que mencionaven al Bt. Aproximadament 95 d’aquestes es referien a plantes transgèniques. Els 10 sol·licitants principals acaparaven el 62% de les patents, amb la Dow propietària d’una cinquena part d’aquestes.


1990-2005: LA CURTA ERA DE LES PLANTES BT?

Tots els cultius sobre els que actualment s’utilitza Bt pot convertir-se, al manco teòricament, en plantes transgèniques. No satisfets amb cultius Bt tals com patata i blat de les Índies, la industria està desenvolupant també arbres fruiters amb Bt –entre ells pomeres i noguers- i fins i tot arbres per producció de fusta com eucaliptus i pins.


CULTIUS BT EN ASSAJOS DE CAMP FINS EL 1997:

Avet, Alfals, Cotó*, Allegheny S, Vaccinium mirtillus, Arròs, Albergínia, Brócoli, Colza, Eucaliptus, Blat de les Índies*, Maní, Pomeres, Noguers, Patates*, Tabac, Tomàtiga, Raïm.

Font: ISB Environmental Release database, USDA.

(www.aphis.usda.gov/bbep/bp/index.html)

Fonts:

* M. Mellon & J. Rissler (1998). Now or Never: Serious New Plans to Save a Natural Pest Control. Union of Concerned Scientists, Washington, EE.UU.

* IRRI (1997). Bt Rice: research and policy issues. IRRI Information Series No 5, Box 933, Manila 1099, Filipinas.

* G. Persley (1996). Biotechnology and Integrated Pest Management. CAB International, Oxford, Reino Unido.

* B. Tabashnik (1994). Evolution of Resistance to Bt. Annual Review of Entomology 39: 47-79.

* J. Mendelson (1998). Testimonio presentado al Panel de Asesoría Científica sobre Bt de la EPA, Estados Unidos. ICTA, Washington DC.

* A Hruska (1997). Transgenic Bt Plants in Mesoamerican Agriculture. Librería Zamorano, Box 93, Tegucigalpa, Honduras.

* Novartis (1997). Le livre vert du Mais Cb. Novartis Seeds, BP27, 31790 Saint Sauveur, Francia.

* US EPA (1998). White Paper on Bt plant pesticide resistance management. US Environment Protection Agency, Washington DC.

* RAFI (1999). The Gene Giants: Masters of the Universe?, Ottawa, Canada. Disponible en: http://www.rafi.ca

De: BIODIVERSIDAD SUSTENTO Y CULTURAS Biodiversidad en Amèrica Latina.



BACILLUS THURINGIENSIS I LES SEVES TOXINES COM A BIOPESTICIDES (resum)

Prof. Joe Cummins, University of Western Ontario


e-mail: jcummins@julian.uwo.ca

(Informe fet per a l’Institute of Science in Society, UK)

Els biopesticides són microbis o químics naturals produïts per organismes que són usats per a controlar malalties causades per organismes (pesta) que poden ser insectes o bactèries. L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units d’Amèrica (EPA) regula els pesticides de plantes, usats directament o com a part d’un cultiu genèticament modificat (GM). Bacillus thuringiensis (Bt) i les seves toxines és el pesticida més usat. Bacillus thuringiensis és una bactèria comuna que produeix espores. Certes varietats produeixen toxines que controlen efectivament pestes específiques d’insectes. Per altra banda, cada varietat pot produir un número específic de toxines de toxicitat variable i específica.

Normalment, els cultius GM estan transformats amb l’ús d’un sòl gen que aprodueix una toxina, el mateix que és escollit entre una sèrie de toxines presents a la bactèria, amb la finalitat de controlar-ne una específicament, sovint una pesta, el gen de la toxina és una còpia sintètica del gen bacterial. La proteïna tòxica s’aferra a la membrana cel·lular en un lloc específic, on es formen porus que permeten a la cèl·lula prendre major quantitat d’aigua, cosa que fa que la cèl·lula exploti. Les toxines usades en els cultius transgènics són seleccionats de tal manera que encara que siguin nocius per a les cèl·lules de l’insecte, en els mamífers no ho siguin. Altres biopesticides bacterials si s’aferren a les cèl·lules de mamífers la toxicitat és destruïda per l’ambient àcid del tracte digestiu (que en els insectes és normalment alcalí).

Les espores de Bacillus thuringiensis són normalment aplicats als cultius com a biopesticides. Hi ha informes que assenyalen que aquestes espores produeixen al·lèrgies a treballadors rurals (Bernstein, I, Bernstein, J, Miller, M, Tiewzieva, S, Bernstein, D, Lummus,Z, Selgrade, M, Doerfler, D and Seligy, V "Immune responses in farm workers after exposure to Bacillus thuringiensis pesticides" 1999 Environ Health Perspect 107,575-82). Les espores es renten abans de sortir al mercat perquè no constitueixin una amenaça al consumidor. Les toxines als cultius GM són part de cada una de les cèl·lules de la planta, i no poden ser rentades abans del consum.

Psuedomonas flourescens és modificada genèticament amb els gens de les toxines Bt, i es ven com una forma encapsulada de la toxina Bt. Aquests productes són venuts per a produir productes orgànics, sense saber que es tracta de productes genèticament modificats.

Aquesta és una llista de la EPA sobre els pesticides Bt i les seves toxines::

EPA website: http://www.epa.gov/oppbppd1/biopesticides/ai/all_ais.htm

Bacillus thuringiensis Cry1IA(c) & Cry I(c) delta-endotoxin in killed Pseudomonas fluorescens (006457)

Bacillus thuringiensis Cry1A(b) delta-endotoxin and the genetic material necessary for its production in corn (006430)

Bacillus thuringiensis Cry1A(b) in corn from PV CIB4431 (006458)

Bacillus thuringiensis Cry1A(c) delta-endotoxin and the genetic material necessary for its production in cotton (006445)

Bacillus thuringiensis Cry1F protein and the genetic material necessary for its production (plasmid insert PHI8999) in corn plants (pending)

Bacillus thuringiensis Cry3A delta-endotoxin and the genetic material necessary for its production in potato (006432)

Bacillus thuringiensis Cry3Bb protein and the genetic material necessary for its production (Vector ZMIR14L) in corn plants (pending)

Bacillus thuringiensis K Cry1A(b) delta-endotoxin and the genetic material necessary for its production in corn produced by HD-1 gene from PV pZ01502 (006444)

Bacillus thuringiensis K Cry1A(c) delta-endotoxin and the genetic material necessary for its production in corn (006463) 4/00

Bacillus thuringiensis K Cry1C in killed Pseudomonas fluorescens (006462) Bacillus thuringiensis subsp. aizawai (006403)

Bacillus thuringiensis subsp. aizawai GC-91 (006426)

Bacillus thuringiensis subsp. israelensis (006401)

Bacillus thuringiensis subsp. israelensis EG2215 (006476)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki (006402)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki BMP123 (006407)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki delta-endotoxin in killed Pseudomonas fluorescens (006409)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki EG2348 (006424)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki EG2371 (006423)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki EG2424 (006422)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki EG7673 Coleoptera Toxin (006447)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki EG7673 Lepidoptera Toxin (006448)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki EG7826 (006459)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki EG7841 (006453)

Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki M200 (006452)

Bacillus thuringiensis subsp San Diego delta-endotoxin in killed Pseudomonas fluorescens (006410)

Bacillus thuringiensis subsp. tenebrionis (006405)

Bacillus thuringiensis subsp tolworthi Cry9C delta-endotoxin and the genetic material necessary for its production in corn fm PV pRVA9909 (006466)

En general, les revisions de la EPA sobre Bt i sobre toxines biopesticides ignoren el fet que Bt produeix al·lèrgies als treballadors rurals.

Es presenten estudis fets amb rates, on es trobà que hi ha una resposta al·lèrgica (IgE) associada amb Cry9 a la pols del blat de les Índies.

Considerant que milions d’animals de granja, i probablement molts humans, han estat alimentats amb productes de blat de les Índies contaminats amb blat de les Índies designat només per a consum humà, s’ha de fer públic qualsevol resultat trobat que evidencii la resposta IgE al blat de les Índies Cry9, i no s’ha de permetre que aquests resultats siguin enterrats per a protegir buròcrates o els interessos d’empreses transnacionals.

Finalment es presenta una llista de biopesticides aprovats per US EPA per a consum humà:

Proteïna de plata-pesticida
Aprovat per a ús dietètic
40 CFR Citation

Càpsula proteica del virus-2 del Mosaico de la síndria
Per a tots els productes agrícoles
180.1184

Càpsula proteica del virus del Mosaico de Zucchini Amarill
Per a tots els productes agrícoles
180.1184

Càpsula proteica del virus Y de la patata
Per a tots els productes agrícoles
180.1182

Càpsula proteica del virus de la taca de la Papaia
Per a tots els productes agrícoles
180.1185

Càpsula proteica del virus del Mosaico del cogombre
Per a tots els productes agrícoles
180.1186

Gen replicasa del virus de la fulla de la patata
Per a tots els productes agrícoles
180.1183

Proteïna Cry3A de Bacillus thuringiensis
Patata
180.1147

Proteïna Cry1Ac de Bacillus thuringiensis
Per a tots els productes agrícoles cruus
180.1155

Proteïna Cry1Ab de Bacillus thuringiensis
Per a tots els productes agrícoles
180.1173

Proteïna Cry9C de Bacillus thuringiensis
blat de les Índies usat com a pinso, així com aliments per a animals de granja que produeixen carn, pollastres, llet o ous.
180.1192

Red por una América Latina Libre de Transgénicos

Casilla 17-15-246-C
Quito - Ecuador
Telfaxes: (593 2) 547516 / 527583


8 comentaris:

Chestnut ha dit...

uale, m'has deixat parat O_O. No imaginava que fos això...

Chestnut ha dit...

De fet, jo creia que era un bon exemple de control biològic amb un bacteri natural, en que s'aplicava quan la processionària es preveia que adquiria alts index poblacionals... almenys això és el que m'han "vengut" a mi....

Joan Vicenç ha dit...

Tu creus que és tolerable emprar el Bacilus thuringiensis a comunitats vegetals silvestres cobertes de pins en cas "d'alt índex poblacional" de Thaumetopoea phytiocampa?

Chestnut ha dit...

Si fos tècnic, encara tenint en compte que es degrada ràpidament, que no afecta a fauna ni peixos ni insectes depredadors però per desgràcia si afecta a altres insectes, segurament m'estalviaria l'aplicació, perquè veig la processionaria com un insecte més dels nostres ecosistemes...
De totes maneres, t'asseguro que si estudiant la plaga en èpoques pre-hivernals puc predir un grau d'infestació màxim durant l'hivern (Pins completament defoliats), realment no dormiria, perquè únicament caldria una primavera prou seca com la dels últims anys per matar tots els pins,"..i aquí el tècnic fracasat..".

Jo sé la interpretació que n'has fet d'això quan ho he dit però crec que hi ha un factor social enmitg que fa que molts tractin sense massa voluntat.
De fet, sería molt interessant que la gent opinés sobre aquest tema, perquè moltes vegades es tracta sense realment desitjar-ho.
Les raons que porten a la gent a odiar la plaga és l'impacte visual de veure pins defoliats, també dels alèrgics als pèls urticants però també sòl coincidir la calçotada i la alta freqüentació al bosc (primavera) quan la processionaria deixa anar aquests pèls urticants que no recomano a ningú.

Si, d'acord, és un insecte més dels nostres ecosistemes, forma part de la xarxa tròfica, però crec que les pressions socials i mala consideració envers al tècnic que no aplica davant circumstàncies de plaga que pot arribar a defoliar completament els pins de l'Ajuntamnet, propietari o de diputació, porten a molts a tractar amb aquest producte.

El meu punt de vista: Jo opino que una població de processionaria s'ha de regular en segons quins casos, per les raons que ja he comentat. El bacillus és la manera més còmode però, jo, intentaria aplicar altres mètodes, sobretot el d'afavorir als depredadors, parasits de la processionaria i d'altres que s'en alimenten (Que n'hi ha MOLTÍSSIMS) tot creant refugis i hàbitats per aquests....

Joan Vicenç ha dit...

Si no ho tenc mal entès, la processionària va ser introduïda als nostres ecosistemes mediterranis, però no sé de on. En tot cas el que sí és ben cert és que a Mallorca va arribar de la mà d'ICONA en unes repoblacions de pi que es varen fer a Bellver i sa Dragonera. Això vol dir que va ser una introducció d'una espècia invasora i aliena. Jo no vull que es fumigi amb aquest bacteri transgènics els boscos, ullastrars, garrigues, alzinars... amb pins. Si ho volen fer a places, jardins, carrers, escoles etc. tampoc no ho trob correcte, però tanmateix més nociu que altres elements que menjam, tocam, escoltam, veiem o respirem no seran. Al manco que deixin que el que es salvatge (amb l'estat transitori imperant a causa de la mà humana)s'arregli tot sol. No tenc cap dubte que ho farà millor que amb la nostra ajuda. Això no vol dir però que....

Salut. JV.

Anònim ha dit...

És impossible que la culpa de l'entrada de la procesionaria a Mallorca en els anys 50 fora del ICONA, ja que aquest organisme no es va crear fins a 1971 . S'ha d'anar alerta amb el que es diu. Una salutació.

Joan Vicenç ha dit...

Gràcies per la puntualització. En tot cas va ser l'administració forestal d'aleshores, que com es sap era absolutament centralista des de Madrid.
Salut

Joan Vicenç ha dit...

Encara que potser fou als anys 70
Salut