dijous, 4 d’octubre de 2007

La bella vellesa del Gingko

Els arbres d’Alaró

Ginko biloba


Les fulles d’aquest arbre, que de l’Orient
han vengut al meu jardí i l’embelleixen ara
tenen un sentit enigmàtic, que al savi
donen matèria per a la reflexió.
Deu ser aquest arbre estrany un ser viu
que algun dia s’escindí en dues meitats?
o eren dos, que es comprenien tant
i es decidiren fondre en un ésser sol?
La clau d’aquest enigma tan inquietant
crec que l’he trobada en el meu interior:
no endevines tu mateix, pel meu poema
que som únic i doble, al mateix temps, com aquest arbre?

(1815)

Johann Wolfgang von Goethe, (1719-1832)

He de començar per dir que si voleu gaudir d’una extensa informació sobre aquest arbre no teniu més que anar a internet, on hi trobareu fins i tot llocs especialitzats . No hi ha dubte que en el tractament que se li dona hi ha qualque cosa més que un simple i justificat interès botànic i científic, hi ha també una certa atracció cap a l’espiritualitat de l’orient més llunyà. Aquest poema d’en Goethe n’és una mostra. No l’he traduït jo, he suposat que ho va fer en Climent Picornell per incloure’l en un article que va escriure on parla del ginko en relació a un viatge que va realitzar a Weimar al land de Turingia. Allà hi va viure en Goethe. A Weimar i en relació als ginkos del jardí d’en Goethe i al seu poema, han convertit la fulla d’aquest arbre en un producte de souvenir, ben encertat per altra part.















La fulla del Ginko biloba té forma de petit ventall, bilobulada, dos lòbuls, d’aquí li ve el segon cognom en llatí. En canvi ginko en xinès significa albercoc de plata (gin=plata kyo=albercoc). Els darrers anys aquesta fulla s’ha popularitzada pels nostres entorns per les seves virtuts medicinals. És per això que veïnades i amigues de ma mare venen a cercar-ne del jove ginko que tenim a ca nostra. No les deixen engroguir!. Aquest ginko deu tenir una quinzena d’anys. El vaig plantar enganxat a la curiositat historico-botànica que representa. En Darwin en parlava com “el fòssil vivent”. Fòssils d’aquest arbre se n’han trobat del període Permià, fa 270 milions d’anys. Durant el Juràssic convisqué amb els dinosaures, que s’extingiren. Fa uns 7 milions d’anys desaparegué del registre fòssil de Nord Amèrica. D’Europa va desaparèixer fa com uns 2’5 milions d’anys enrere. El ginko viu s’ha conservat fins als nostres dies gràcies als monestirs xinesos que el veneren com a arbre sagrat. Els europeus el creien extingit totalment fins que el 1690 el botànic alemany Engelbert Kaempfer el va localitzar als jardins del temples japonesos. No he pogut aclarir si el ginko està realment extingit com espècie silvestre o si els exemplars que es troben a la província de Zhejiang a la Xina, són producte d’una dispersió d’altres ginkos conservats com a ornamentals. En tot cas es parla de 244 ginkos que creixen principalment en formacions, a les penyes i penyassegats de la Reserva Tian Mu Shan de Zhejiang. A Mallorca en podeu veure alguns exemplars bells i esponerosos a La Granja d’Esporles. Ara, a la tardor és un molt bon moment per descobrir-los vessant de grogor. Exemplars com aquests són habituals als jardins urbans més septentrionals de Europa com a Paris, Girona o Gasteiz.

El ginko té un llarg període de vida, de més de 1000 anys. Es tenen proves de l’edat del més vell de la Xina, uns 3.500 anys de vida. És un arbre dioic, o sigui, les flors femenines i masculines estan en arbres diferents. El fruit, semblant a una pruna blanquinosa és comestible, si bé fa pudor tot d’una que es podreix, és per això que es solen plantar arbres mascles, decisió que complica la variabilitat i riquesa genètica de l’espècie. El Ginko està al llistat de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) a la Llista Vermella de Plantes en Risc d’Extinció. Si no ho record malament als ginkos d’Esporles hi ha qualque peu femení i per tant se’n poden collir per sembrar, solen germinar sense problemes i tenen un creixement molt lent. Fructifiquen per primera vegada al cap de 20 o 30 anys. El fruit no es pot considerar ben bé com a tal, sinó una llavor una mica especial que no es pot guardar gaires dies. Al Japó l’anomenen ginnan.

Quan als seus famosos usos medicinals, la informació que n’he extret del Viquipèdia, parla que els principis actius es troben a les fulles, si bé les llavors són molt usades a la medicina tradicional xinesa. En tot cas els seus usos medicinals poden ser com a neuroprotectors, vasodilatadors perifèrics i cerebrals, protector capil·lar (augmenta la resistència i disminueix la permeabilitat), diürètic, antiespasmòdic etc. És vasoregulador d’artèries, venes i capil·lars. Augmenta el flux sanguini convertint l’extracte de ginko en un tònic venós degut als flavonoides. Està indicat en cas de varius, úlceres, afeccions vasculars de la diabetis... És un dels tractaments fitoterapèutics en la insuficiència vascular senil, arteriosclerosi i els símptomes que provoca, com vertigen, sorolls a l’oïda, pèrdua de memòria i alteracions de l’equilibri. Alguns autors l’han recomanat com a tractament preventiu de l’Alzheimer, en estudis clínics, s’ha comprovat que milloren els símptomes de les funcions cognitives: memòria, atenció, fluïdesa mental... Actua com a antiagregant plaquetari pels gingkòlids B comportant-se com un antagonista dels PAF (factor d’activació plaquetari). té un efecte antiasmàtic inhibint la bronconstricció, també en casos de xoc anafilàctic. Augmenta l’oxigenació cerebral com a preventiu en embòlies cerebrals i l’Alzheimer per l’efecte dels terpens. Redueix la quantitat de radicals lliures el l’organisme, produint una protecció inespecífica dels teixits, així indirectament produeix una acció d’atienvelliment de tipus general. Actua sobre la insuficiència circulatòria cerebral i senil, sobre les seqüeles d’accidents vasculars cerebrals (vessaments, embòlies, trombosis) Sobre els sistema circulatori perifèric actua contra els trastorns vasculars perifèrics: mala circulació a les extremitats inferiors, flebitis, cames cansades, turmells inflats i també és útil en hemorroides i angiopaties (patologies dels vasos). Per via externa, els flavonoides poden actuar estimulant la secreció de les glàndules sebàcies, així pot ser un bon tractament per a la pell seca. Tradicionalment s’ha usat com a remei contra l’asma.

Si en faig tan esment a aquesta particularitat com a remei medicinal és perquè precisament ha estat per això que molta gent finalment ha conegut el ginko i no tant per el interès personal que jo en pugui tenir. La vellesa, per altra part, amb tota la càrrega de noves experiències, no te remei. Si bé ja ho sabeu: un jove bell és un accident de la natura, un vell bell és una obra d’art. Igual passa amb els ginkos bilobulats i respectats.

Una història relacionada amb el llançament pels nordamericans de la bomba atòmica a Hiroshima relata com aquest arbre, situat vora el temple de Housenbou, va sobreviure a la devastació que causà el seu impacte. L’arbre encara és viu, se’l va respectar quan es va construir un nou temple. Per això es parla del ginko com a arbre de l’esperança. A Nagasaki en canvi va ser un caquier qui va resistir els efectes d’aquell enginy destructor inventat pels humans.

Aplecs sobre el Gingko biloba

Joan Vicenç Lillo i Colomar
4 d’octubre de 2007.

2 comentaris:

zel ha dit...

Quina hermosura, jo no n'he vist mai cap, però me'ls tenis representats d'una altra manera, aquest així de florit no em sona de res. Gràcies per la informació que publiqueu. Salut

Joan Vicenç ha dit...

En realitat no esta florit, són les fulles que engrogueixen espectacularment abans de caure.