dilluns, 15 d’octubre de 2007

Malalts de sostenibilitat

N'hi ha per acabar malalt

Estava per comprar algun llibre sobre arbres al mercat de Sant Antoni quan vaig veure per casualitat un nou centre cívic. Tenia aspecte de funerària. Rera una façana més negra que el carbó em vaig trobar amb la mateixa novel·la de sempre: arquitectura de dubtosa funcionalitat atemptant contra uns quants arbres.
Pollancres plantats en un patí interior, rera un vidre, com un aparador de cadàvers vegetals. Fan bona fila pobrets : un marc de plantació d’un metre quadrat amb prou feines, donant l’esquena al mur de formigó i mirant la vidriera com si els estéssin fent un roda de reconeixement en una morgue.
Al terrat diuen que hi ha d’haver un hort urbà però el jefe del club de gent gran que ocupa aquesta part de l’edifici diu que s’ha de ser soci per a poder entrar i que no es poden fer fotos (en un edifici de titularitat municipal ¡? )
Per tal de compensar un panorama tant sinistre, el disseny de l’interior de l’illa fa que uns tamarius estiguin plantats apretadets. Competint pels recursos essencials per a la seva supervivència parodien així la societat actual. Tenen un toc estilístic d’allò més “friki”: en el seu escossell hi ha un fanal per a fer que brillin com estels.
De nit, des de la futura biblioteca podran contemplar-se en un escenari insostenible representant l’obra “Kilowatts al cel”.
Hi han més incoherències però ja són les típiques dels equipaments de barri amb projecte visat pel col·legi d’arquitectes.
Arribo a casa, obro el correu i veig la propaganda institucional sobre tot això:
Segons l’Agència d’Energia de Barcelona l'emissió de llum per sobre de l'horitzontal a Catalunya es permet fins al 50%; a Navarra, un 25% i, a Cantàbria, fins un 15% ".
És evident que en termes de contaminació lumínica algú de l’administració tindrà accions a les companyies elèctriques...
Per altra banda llegeixo després al butlletí de la Diputació “Sostenible” que l’Hereu acompanyat de la Mayol i de l’Escarp ja han inaugurat la remodelació del parc Joan Miró. El verd urbà ha crescut en forma d’una catifa verda de només 6000 m2. En aquest cas la contaminació que comporta segar aquesta gespa té l’aprovació municipal.
I una altre noticia encara més curiosa, Imma Mayol inaugura una nova estació de biodiésel per a subministrar combustible als vehicles de neteja Urbaser :
“L'ús del biodièsel en aquests vehicles estalviarà l'emissió de mil tones de CO2 l'any, la quantitat de CO2 que absorbirien 8,5 parcs de bosc mediterrani de la mida del de la Ciutadella", ha assegurat Mayol.
Em pregunto si els fabulosos tot terrenys urbans del Servei d’Emergències Mèdiques i dels Mossos o les segadores de Parcs i Jardins també podran repostar aquí o és només per a les empreses de neteja privades...
De fet és que encara no sé què vol dir bio en aquest cas i no sé si es pot acreditar l’origen d’aquest combustible. No m’estranyaria que fos un agrocombustible de conreu transgènic d’aquells que fan passar fam als més pobres... I allò més greu encara és que uns mesos abans al mateix “Sostenible”, Ramon Folch, ens explicava les mesures contra el poder contaminant del diésel :
El 23 de maig de l'any passat, el Govern de la Generalitat de Catalunya promulgà el Decret 226/2006 pel qual Barcelona i els municipis del seu entorn es declararen zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric. La finalitat era lluitar contra la contaminació produïda pel diòxid de nitrogen i les micropartícules en suspensió... ...el Govern ha aprovat (Decret 152/2007, de 10 de juliol) el Pla d'actuació que desenvolupa aquella disposició,
El Pla proposa 73 accions per a aconseguir aquesta reducció, començant per la substitució, abans de 2010, de la motorització diesel que emet partícules, però poc NO2, tot s'ha de dir per gas, hidrogen o altres combustibles 'nets' en tots els vehicles públics pesants (autobusos, camions d'escombraries i bombers, etc.).
No m’estranya que veient tot això el doctor Folch acabi parlant d’anorèxia en el seus darrers apunts de notícies de sostenibilitat i és que amb aquests ecologistes verds de pega n’hi ha per acabar malalt...
Josep Bonet
·