Els arbres donen la fulla
per joguina als quatre vents,
i el camp de joia es despulla
acatant els elements.
Ja la terra preparada
per una bona saó,
verge sempre renovada
s’obri en solcs al llaurador,
i amb una ànsia maternal
s’entrega al viril trepig
amorosament, carnal,
abrasada de desig.
Oh Terra! Ara sembles morta
i en ta entranya beneïda
s’hi està renovant, fent forta
l’eternitat de
JO SÓC CATALÀ
Enmig de la mar
s'aixeca ma terra
fins tocar el cel,
que es deixa en
banderes de blau.
Jo sóc balear,
jo sóc de Mallorca,
català insular.
Tot el meu passat
que la història allunya,
el tenyeix de glòria
En les rels profundes
de la meva gent,
un conqueridor
portà, proa al vent,
la nau que a Salou
deixà ses amarres,
seguint la bandera
de les quatre barres.
Jo sóc de la raça,
vella i gegantina,
que espantà dels mars
la gent sarraïna.
Jo sóc de
dels agermanats,
Joanot Colom,
vells antepassats,
defensors heroics
de tradicions,
que en sang ofegaren
Àustries i Borbons.
Herois de Mallorca,
herois catalans,
que en les hores greus
us dàreu les mans,
fent del nostre exemple
un sagrat costum,
jo us tinc en ma vida
de guia i de llum.
Jo sóc mallorquí,
i és la meva glòria
esser català
per la meva història.
Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat;
perquè dins un regne
d'oprobi i de sang,
teixí la grandesa
del Corpus de Sang;
perquè en tots els segles
contra l'esclavatge
...
Pere Capellà i Roca (Algaida 1907 – Palma 1954).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada