Transgènics lliures?

Lliures de transgènics?

En els primers anys del meu sojorn a València vaig tenir la sort de llegir un llibre que per mi seria del tot il·luminador. Es tractava del que havia escrit un famós historiador australià, Vere Gordon Childe, que fou catedràtic a la universitat d’Edimburg. El llibre que vaig llegir havia estat publicat a Mèxic, per l’editorial Fondo de Cultura Económica, amb el títol, segurament no innocent, de Los orígenes de las civilizaciones. Vaig llegir l’obra de Gordon Childe perquè el me recomanà el que després seria el meu mestre, el professor López Piñero, i també – perquè no dir-ho?–perquè des d’un principi em va agradar el nom de l’autor: Vere Gordon Childe. Si els meus records no em fallen Gordon Childe en aquell llibre es centrava a explicar el que fou la revolució neolítica i la del naixement de les grans ciutats. De l’època neolítica, deia que el fenomen fonamental era l’origen o el naixement de l’agricultura. Aquest fenomen va significar –afirmava– el pas d’una vida itinerant, en la qual l’home procurava arreplegar, així com podia, vegetals, i matar animals a una vida en la qual l’home feia de pagès i de ramader i recollia el que havia sembrat o consumia els animals que havia criat. La revolució neolítica va permetre menjar millor i, en conseqüència, augmentar la mida de la població i, igualment, dur un vida més còmoda, una vida sedentària. No record ara –fa molt de temps que el vaig llegir i la meva memòria és molt flaca– si Gordon Childe senyalava també, o no, un fet que es va produir en aquelles èpoques on l’home va aprendre a sembrar i a recol·lectar. Aquest fet és que s’oposaren per primera vegada agricultura i natura salvatge. L’agricultura, és a dir, la vegetació domesticada permeté, com hem dit, que la població humana augmentàs de nombre d’habitants i, en conseqüència, com un peix que es mossega la cola, els agricultors hagueren d’augmentar el nombre de quarterades conreades que eren manllevades, evidentment, del territori de les plantes salvatges. No cal insistir que el conreu de les plantes –l’agricultura– fou i ha estat, a partir de llavors, una tècnica generosa amb els homes. Sense ella el món seria, de bon de veres, un infern per a tots. Tampoc cal recordar que l’agricultura s’ha vist molt i molt beneficiada per les troballes i les innovacions tècniques que el gènere humà ha fet o ha aconseguit. La selecció de llavors, l’ús de la força animal, els cultius rotatoris, els sistemes de reg, la hibridació, els hivernacles, els adobs, la inseminació artificial, la millora del transport, el motor d’explosió són només alguns exemples que ajuden a explicar que avui en dia s’empri un dècima part del territori i una dècima part d’homes per produir el mateix –exactement el mateix– que es produïa fa només cent anys. El progrés agrícola no s’ha aturat mai i convé dir que no és lineal, sinó que segueix això que els científics en diuen una corba exponencial: com més gros, més creix. Si comptabilitzam, per posar un exemple, el nombre d’articles científics d’agronomia que s’han publicat entre 1980 i 1990, es pot veure que són la meitat dels que es publicaren entre 1990 i 2000. Hi ha també ara el doble del nombre d’investigadors en agronomia dels que hi havia fa 10 anys. L’avanç no es pot deturar. Veurem coses grosses!

Un dels camins més fèrtils i més prometedors d’aquest avanç és el que s’ha denominat biotecnologia de transgènics. No és ara el moment de fer un repàs exhaustiu de quins són els productes que la tecnologia de transgènics ha ofert. N’esmentarem, tanmateix, alguns. Els més antics son l’arròs ric en vitamina A, el blat de les Índies, la soja, la civada, l’ordi i el llevat. Pel que fa a medicaments hem d’esmentar la insulina, alguns antibiòtics, algunes vacunes i l’Antiprototrobina, per evitar la formació de trombos a la sang. Tots ells, i més, són obtinguts gràcies a la introducció d’un determinat gen en un nucli que no en té. Quan he volgut saber de les virtuts i, també, els perills dels transgènics he hagut de llegir a revistes científics d’alta credibilitat. Totes elles deien que els beneficis estaven ben provats i els inconvenients, en canvi, eren hipotètics. Les lectures de revistes «ecologistes» de menor prestigi científict no negaven l’eficàcia dels productes transgènics, però sí que carregaven la mà sobre la «possible» «imprevisible» «hipotètica» «no descartable» «futura» i «a la llarga» acció patògena el seu desconegut i mai provat perill d’alterar el medi ambient.

Vaig llegir que la setmana passada el Parlament de les Illes Balears va declarar, a instàncies dels ecologistes radicals i no sé si, també, d’algun grup d’esquerra, les Illes Balears, zona lliure de transgènics. De seguir la mateixa lògica, aquella que ens fa parlar en nom de l’equilibri de la naturalesa, que –em creguin– no ha estat mai equilibrada, aviat haurem de declarar-nos enemics de la penicil·lina, dels retrovirals, de les vacunes, dels pinsos econòmics i no diguem de les cèl·lules mare o dels embrions seleccionats. Tot un camí de progrés!

Francesc Bujosa. Catedràtic de la UIB.

Diari de Balears

El Premi Nobel 2007.

Tres Premis Nobel atorgats enguany revelen el caràcter d’aquest premi, el tipus de ciència que promou i el tipus de valors en què es sustenta: El primer és el premi Nobel de la pau atorgat a Al Gore, principal promotor dels agrocombustibles. Ja a la seva pel·lícula “Una veritat incòmoda”, guanyadora d’un Oscar, on es fa una anàlisi sobre el canvi climàtic, i les seves conseqüències, es perfila la seva inclinació cap a l’ús dels agrocombustibles, acompanyat per altres instruments de mercat com són els abocadors de carboni. No proposa un canvi de civilització, ni hi ha un atac directe a la industria petroliera (son pare fou vicepresident de la petroliera Oxy)

Dos mesos després de l’entrega dels oscars, a maig d’enguany, Al Gore inaugura el Congrés de Biocombustibles a Argentina. (Per escoltar-lo s’havia de pagar una suma exorbitant de doblers, i ell mateix cobra per les seves xerrades mig milió de dòlars).

El premi de medicina fou atorgat a tres científics, dos dels Estats Units i un gal·lès, per el seu treball amb ratolins transgènics.

El premi de física fou per a un científic alemany i un altra francès per el seu treball en el desenvolupament de la nanotecnologia.

Irònicament, en el mateix país on s’entreguen els Nobel, a Suècia s’entrega també cada any el Premi Nobel Alternatiu o “Right Livelihood Award” –Enguany aquest premi fou entregat a una parella d’agricultors canadencs que han lliurat una lluita en contra dels transgènics i Monsanto, els esposos Schmeiser.

EL PREMI NOBEL I LA ENGINYERIA GENÈTICA

L’objectiu dels Premis Nobel és premiar a persones que han fet investigacions importants, inventat tècniques o equipament revolucionari o hagin fet contribucions notables a la societat.

Tan mateix, en el camp de la medicina i fisiologia (igual que en altres camps), han donat suport a un tipus d’investigació científica que ha facilitat un major control per part de les empreses transnacionals dels processos productius.

En el cas de les ciències de la vida, al llarg dels anys el Nobel va premiar totes les innovacions científiques que conduïren al desenvolupament de la enginyeria genètica.

Entre ells tenim a James Watson i Francis Crack qui proposaren un model d’estructura de l’ADN que va donar naixement a la biologia molecular moderna.

Altres exemples, encara que no tots, inclouen a:

El 1968 Gobind Khorana va obtenir el premi per la seva contribució a elucidar el codi genètic; com els gens són traduïts en proteïnes i enzimes estructurals. Més tard el laboratori de Khorada va liderar la primera síntesi completa d’un gen a una cèl·lula viva, que va significar posar els fonaments de la industria biotecnològica.

David Baltimore va descobrir el 1970 la transcriptasa reversa, un enzim que catalitza la conversió d’ADN a ARN, cosa que facilità el treball de la enginyeria genètica, la base de la biotecnologia moderna. Va obtenir el Premi Nobel el 1975 per el seu descobriment. Més tard, va treballar amb vectors de retrovirus, que és el fonament de la teràpia gènica, i la “segona generació” biotecnològica.

El 1987 s’atorgà el premi a Susumu Tonegawa per el seu treball en l’estudi de les bases genètiques del sistema immunològic, que va ajudar als científics a controlar i manipular el sistema immunològic. Això va servir de base per a tota una gama de teràpies moltes de les quals es derivaren en biotecnologia.

El 1993 Phill Sharp guanyà aquest premi per els seus estudis sobre el funcionament i estructura bàsica dels gens i el rol de l’ARN a la síntesi de proteïnes. Aquests treballs significaren una passa molt important per la posterior “revolució biotecnològica” en desembullar la manera per la qual s’arregla i reprodueix l’ADN. Ell és a més co-fundador de Biogen Inc. Empresa biotecnològica amb base a Gland, Suïssa.

El 2001, el professor Hunt de l’Imperial Cancer Institute fou guardonat per els seus descobriments de reguladores “claves” en el cicle cel·lular.

En el 2007, els guanyadors foren Mario R. Capecchi, de la Universitat de Utah, Oliver Smithies de la Universitat de Carolina del Nord i Evans de la Universitat de Cardiff (aquest darrer anomenat com a Sir per la seva reina) per els seus treballs amb ratolins transgènics.

Els guanyadors del Premi Nobel Alternatiu, irònicament, són una parella d’agricultors canadencs, Percy i Louise Schmeiser qui s’han destacat per alertar dels perills que per a la biodiversitat porta la política agressiva de companyies que recorren a la enginyeria genètica.

Alguns dels guardonats amb el Premi Nobel són promotors i defensors de la biotecnologia aplicada a l’agricultura. Tal vegada el més conegut i més utilitzat per la industria biotecnològica sigui Norman Borlaug, Premi Nobel de la Pau 1970, pare de la revolució verda, qui veu en la biotecnologia agrícola una segona revolució verda, sense fer cap anàlisi crítica dels impactes que ja va causar la primera.

En el 2005, un grup de científics redactaren una declaració per a donar suport a la agrobiotecnologia. Una llista especial fou la de guanyadors del Nobel, que estava formada per:

Norman Borlaug. P.N. Pau 1970
James Watson. P.N. Medicina y Fisiologia 1962
Timothy Hunt. P.N. Medicina y Fisiologia. 2001
Peter C. Doherty. P.N. Medicina y Fisiologia 1996
Paul D. Boyer. P.N. Química. 1997
Oscar Arias Sánchez. P.N. Pau. 1980
Paul Berg. P.N. Química. 1980
Phillip A. Sharp. P.N. Medicina y Fisiologia. 1993
Douglas D. Osheroff. P.N. Química. 1996
Marshall Nirenberg. P.N. Medicina y Fisiologia. 1968
Richard E. Smalley. P.N. Química
Edward Lewis. P.N. Medicina y Fisiologia. 2002
Sydney Brenner. P.N. Medicina y Fisiologia. 2002
Eric Wieschaus. P.N. Medicina y Fisiologia. 1995
Leon N. Cooper. P.N. Física. 1972
Edmond H. Fischer. P.N. Medicina y Fisiologia. 1992
George A. Olah. P.N. Química. 1994
Christian de Duve. P.N. Medicina y Fisiologia. 1974
Mario Molina. P.N. Química. 1995
Arthur Kornberg. P.N. Medicina y Fisiologia. 1959
Donald A. Glaser. P.N. Física. 1960
Roger Guillemin . P.N. Medicina y Fisiologia. 1977
Sheldon Glasgow. P.N. Física. 1979
Jean-Marie Lehn. P.N. Química. 1987
Richard J. Roberts. P.N. Medicina y Fisiologia. 1993

LA DECLARACIÓ

CIENTÍFICS QUE DONEN SUPORT A L’AGRICULTURA BIOTECNOLOGICA

“Nosaltres, els membres de la comunitat científica les signatures dels quals es troben al final d’aquest document, creiem que les tècniques d’ADN recombinant constitueixen un mitjà poderós i segur per a la modificació d’organismes i que poden contribuir a l’augment de la qualitat de vida millorant l’agricultura, tractaments de salut, i el medi ambient.

La modificació responsable de gens de plantes no és res nou ni perillós. Moltes característiques, com són per exemple els de resistència a pestes i malalties, han estat introduïts a plantes agrícoles, ja sigui utilitzant mètodes de reproducció sexual o procediments de cultius de teixits, de manera rutinària. L’addicció d’un gen nou o diferent usant tècniques d’ADN recombinant a un organisme no ocasiona riscs nous ni riscs més elevats en comparació amb la modificació d’organismes mitjançant mètodes tradicionals. A més, comparat amb organismes modificats mitjançant mètodes tradicionals, la seguretat d’aquests productes ja a la venda està assegurada per els reglaments actuals, que tenen el propòsit d’assegurar la qualitat alimentària. Aquestes noves eines genètiques ofereixen més precisió i flexibilitat en la modificació de plantes agrícoles.

Cap producte alimentari existeix, ja sigui produït usant tècniques d’ADN recombinant o usant mètodes més tradicionals, sense tenir cap risc. Els riscs que puguin tenir productes alimentaris són una funció de les característiques biològiques d’aquests menjars i dels gens específics que hi hagin estat usats, i no dels procediments emprats en el seu desenvolupament. La nostra meta com a membres de la comunitat científica és assegurar que qualsevol menjar produït utilitzant ADN recombinant sigui tan segur com el menjar que ja és consumit, o més segur encara.

Els mètodes actuals de reglament i desenvolupament han funcionat be. Tècniques de ADN recombinant ja han estat usades per a desenvolupar plantes agrícoles benignes al medi ambient, amb característiques prevenen les pèrdues de rendiment i permeten a agricultors reduir l’ús de pesticides i herbicides sintètics. La pròxima generació de productes promet proporcionar al consumidor beneficis encara majors, com són els de nutrició, augmentant olis més sans, major contingut vitamínic, productes que es conserven millor, i millors medicaments.

L’ús prudent de la biotecnologia també pot ajudar a prevenir la degradació del medi ambient i ajudar a prevenir la fam i la pobresa en el tercer món, proporcionant més productivitat agrícola i més seguretat en nutricional. Científics en els centres d’agricultura internacionals, universitats, institucions de investigacions públiques i en molts altres llocs, ja estan provant productes dissenyats especialment per el seu ús en el tercer mon.

Expresam el nostre suport en quan a l’ús d’ADN recombinant com una eina potent per l’assoliment d’un sistema agrícola productiu i sostenible. Donam el suport a legisladors que usen principis científics apropiats per a regular productes produïts mitjançant ADN recombinant. També donam el suport a legisladors que basen les seves avaluacions sobre aquest productes en les característiques d’aquests, i no en els processos usats en el seu desenvolupament.”

EL PREMI NOBEL PER ELS RATOLINS TRANSGÈNICS

Els tres compartiran el milió i mig de dòlars que entrega aquesta nova versió del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia, d’acord amb l’anunci d’ahir.

Segons l’Institut Karolinska, les troballes d’aquests científics “impregnaren” tots els camps de la medicina i varen tenir un enorme impacte en la comprensió del funcionament dels gens en diferents trastorns.

“Els seus experiments permeteren estandaritzar una metodologia que avui s’aplica massivament i que permet estudiar gens humans i fer models de malalties humanes a animals”, explica el doctor Marcelo Rubinstein, de l’Institut de Genètica i Biologia Molecular.”

Fa un poc més de vint anys, els treballs de Capecchi i Smithies assentaren les bases per a una tècnica genètica que utilitza la recombinació denominada “homòloga”, on un gen desitjat troba una seqüència de ADN idèntica o homòloga en el genoma de l’animal, i intercanvia llocs amb ella.

Evans va trobar el vehicle perquè aquestes modificacions s’expressassin a tot l’organisme: les cèl·lules mare embrionàries.

“Evans va descobrir que és possible generar un ratolí a partir de cèl·lules embrionàries manejades in vitro, en un tub d’assaig –diu Rubinstein-. Sembla un truc de màgia: és com si se’l desmembrés en les seves distintes cèl·lules, se les posés a la liquadora i se’l tornés a armar.”

La “recepta” d’Evans consistia bàsicament en obtenir cèl·lules embrionàries de ratolí, congelar-les, cultivar-les i llavors tornar a generar el ratolí. “Això permeté introduir-li mutacions i obtenir ratolins knock out [on un gen natiu és eliminat, en ser reemplaçat per un gen defectuós]- diu Rubinstein, que aplica aquesta tècnica des de 1991 i generà varis ratolins mutants-.

Capecchi i Smithies treballaren molt a la interfase entre el treball amb cèl·lules mare i amb l’ADN, i estandaritzaren mecanismes per a produir mutants. Fou, en el seu moment, un treball a les fronteres de la ciència, però des de que seqüenciaren el genoma humà i el del ratolí, l’ús d’aquestes tècniques esclatà i actualment és el mètode de rutina per estudiar qualsevol gen.

I ARA LA NANOTECNOLOGIA

El Premi Nobel de Física el 2007 fou per el francès Albert Fert i l’alemany Peter Grunberg per el seu treball en nanotecnologia.

Ells descobriren independentment la Magnetoresistència Gegant o GMR, que s’empra per a llegir la informació de discs durs.

La institució explicà en un comunicat que el guardó d’aquest any fou concedit per la tecnologia que s’empra per a llegir la informació de discs durs. “La nanotecnologia brinda caps lectors sensibles per a discs durs compactes”, anotà.

“Amb aquesta tecnologia que ha fet possible miniaturitzar radicalment discs durs en anys recents, es necessiten caps lectors sensibles per a poder llegir dades dels discs durs compactes usats a ordinadors portàtils (laptops) i en alguns reproductors de música, per exemple”, assenyalà la Reial Acadèmia.

Va referir que el 1988, Albert Fert i Peter Grunberg descobriren independentment un efecte físic totalment nou: la Magnetoresistència Gegant, o GMR

“El més fascinant és que la investigació va tenir èxit comercial massiu passats tan sols deu anys. Normalment demora entre 20 i 30 anys”, va sostenir per la seva part Josepg Nordgren, un altra membre del comitè suec.

EL PREMIO NOBEL ALTERNATIU

En franc contrast, el premi alternatiu fou donat als Schmeiser. Ells han protagonitzat des de fa més d’un lustre una batalla judicial contra la multinacional Monsanto, que s’ha convertit en un emblema en la lluita contra les patents modificades genèticament.

MONSANTO CONTRA ELS AGRICULTORS

Entrevista amb Percy Schmeiser Revista WORLD WATCH Nº15, Abril 2002

A la darrera dècada, l’empresa química Monsanto s’ha transformat en una companyia de biotecnologia que proporciona als agricultors molts dels seus productes, des de plaguicides a llavors. Però aquestes llavors, que els agricultors han de comprar cada any, han estat manipulades genèticament per a sobreviure a dosis d’herbicides químics produïts per la mateixa empresa.. Avui només hi ha un element que impedeix que empreses com Monsanto aconsegueixin imposar la seva estratègia comercial de controlar els subministres agrícoles: els agricultors que obtenen, milloren i planten les seves pròpies llavors. World Watch entrevistà a un d’aquests agricultors, el canadenc Percy Schmeiser, cultivador de colza que l’any passat va perdre un plet emprès per Monsanto per haver infringit suposadament les lleis de patents perquè a algunes de les seves parcel·les hi havien brotat plantes de colza transgènica.

World Watch (WW): Perquè els tribunals canadencs el trobaren culpable de robatori de la colza transgènica de Monsanto i vostè no va plantar cap de les seves llavors?

Percy Schmeiser: El meu suposat delicte fou infringir la seva patent, la patent de Monsanto de la colza transgènica resistent a l’herbicida glifosato, perquè hi havia algunes plantes transgèniques a la meva parcel·la. El tribunal va fallar que no importava com (la colza transgènica de Monsanto) havia arribat allà, ja sigui per pol·linització creuada, arrossegada per el vent, caiguda dels camions que transporten les llavors, a través de l’aigua de la pluja, o transportada per els ocells i abelles. El fet és que allà hi havia algunes plantes i això significa que soc culpable.

WW: En què es diferencia això de si, per exemple, jo tir les meves coses en el corral del meu veïnat i llavors és arrestat per robatori?

Schmeiser: És exactament la mateixa cosa. La gent d’aquí diu que si no t’agrada el teu veïnat, tot el que has de fer és agafar una grapada de llavors de colza transgènica de Monsanto i llançar-la a la parcel·la, i llavors cridar a Monsanto un mes o sis setmanes després i dir-li “escolti, el meu veïnat està cultivant colza transgènica”. Bàsicament el que el jutge dictà és que el contaminador no paga, és la persona que sofreix la contaminació la que paga. És com el que va passar a Alaska quan el buc Valdez va vessar tot aquell petroli. Excepte que segons aquesta sentència s’hauria de pagar a Exxon per la neteja. Allò que el jutge sentencià té grans implicacions. Ell declarà que si jo tenc una planta de colza convencional aquesta és contaminada per pol·linització creuada per la colza transgènica de Monsanto, la meva planta passa a ser de la seva propietat. Així que vostè pot veure l’abast enorme d’aquesta sentència. Monsanto contaminà les llavors que he desenvolupat durant 53 anys, i arruïnaren el meu esforç. Ja no les puc tornar a emprar més. El jutge també va decidir que tots els ingressos de la meva collita de 1998 vagin a Monsanto, fins i tot de dues parcel·les on les anàlisis demostraren que no hi havia la colza transgènica i una altra que no fou analitzada. Jutjà que fins i tot els ingressos d’aquestes parcel·les anirien a Monsanto perquè hi havia alguna probabilitat que hi hagués alguna llavor transgènica de la companyia perquè jo “guardava les llavors” –estava plantant les meves pròpies llavors procedents de la collita de l’estació anterior.

WW: Cóm va descobrir Monsanto les llavors de colza transgènica a la seva propietat?

Schmeiser: Bàsicament, un dels meus veïnats (no puc donar el seu nom), un granger que havia treballat per a Monsanto com el seu representant de vendes durant dos anys, usà la línia calenta de Monsanto per informar que hi havia colza transgènica a les meves terres. Prèviament ell havia plantat colza transgènica l’any anterior a algunes de les terres que cultivà. Aquesta fou la terra que ell denuncià. L’evidència mostra que ell cultivà la colza transgènica abans d’haver estat autoritzada el 1996 perquè treballava per a Monsanto.

WW: Cóm creu que va arribar la colza transgènica de Monsanto a les seves terres?

Schmeiser: Hi podria haver algunes llavors transgèniques de l’antic agricultor. Però com que jo soc millorador de llavors i cultiu colza des de fa molt temps, crec que es deu al moviment directe, i que les llavors han pogut ésser transportades per el vent o han caigudes dels camions dels agricultors. La carretera principal que condueix a la planta de tractament de la colza travessa les meves terres en un tram de tres quilòmetres. Un agricultor testificà que ell perdé una gran quantitat de colza transgènica, suficient com per a sembrar 2.000 acres. Suposo que el jutge potser no va entendre totalment la situació: la colza seca pot ser arrossegada per el vent a grans distàncies, o quan neva a l’hivern. No és rar que les llavors es desplacin 10 o 15 quilòmetres.

WW: Què li ha costat aquest cas? pensa vostè apel·lar?

Schmeiser: Sí, he apel·lat. I molt probablement no es veurà fins a la primavera. Fins ara m’ha costat al voltant de 200.000 dòlars canadencs (125.000 dòlars dels EUA). Bàsicament, la meva esposa i jo, que ambdós tenim 70 anys d’edat. hem finançat la defensa amb els nostres fons de pensions perquè pensam que és molt important que els agricultors puguin emprar les seves pròpies llavors. És probable que el cost de l’apelació ascendeixi a 80.000 dòlars canadencs (50.000 dòlars dels EUA). Ara que h apel·lat, Monsanto contraataca reclamant un milió de dòlars canadencs (625 dòlars USA) en lloc de només els meus ingressos per violar suposadament la seva patent i per cobrir els costos judicials.

WW: Hi ha alguna probabilitat que els agricultors puguin guanyar?

Schmeiser: Al cap i a la fi, quin és el propòsit de tot això? La finalitat és el control absolut del subministrament de llavors. Els agricultors ara comencen a donar-se compte de com aquestes multinacionals estan intentant controlar el subministres de llavors usant les lleis de patents. Vostè pot tenir tots els drets dels agricultors del món, la propietat de la terra o el que ells anomenen “els privilegis dels agricultors”, on l’agricultor sempre te el dret de cultivar a partir de llavors que ha produït en els anys anteriors. Però ara, els tribunals han sentenciat que ja no es pot fer això, perquè hi ha una possibilitat de que s’infringeixin les patents de Monsanto, perquè les llavors podrien tenir trets transgènics degut a la pol·linització creuada i tots els altres factors que abans he mencionat. Això suprimeix els drets dels agricultors, la seva llibertat d’opció per a poder plantar i cultivar el que vulguin per a la seva regió. I això no només te implicacions serioses aquí al nord dels Estats Units, sinó per a tot el món. Les persones no podran guardar les seves llavors només perquè poden estar contaminades amb transgènics. I a l’any següent, Monsanto pot dir: “Oh, vostè no pot cultivar això”, ja siguin fruites, arbres o verdures, perquè vostè està violant la seva patent. Així que és un control complet del subministrament d’aliments a través de les llavors. I la venda de llavors és un negoci de milers de milions de dòlars a tot el món. Perquè Monsanto ha gastat en els darrers anys més de 8.000 milions de dòlars USA en l’adquisició d’empreses de llavors per tot el món? Era una empresa química, i ja és la segona companyia de llavors més gran del món. Això ens diu exactament quines són les seves intencions. Quan controlen les llavors, els diran als agricultors que han de pagar 15 dòlars per acre cada any a càrrec de la biotecnologia, i hauran de comprar tant les llavors com els plaguicides de Monsanto. Això és important perquè els drets de Monsanto sobre les patents dels seus productes químics han caducat als Estats Units i al Canadà, i han de trobar una nova manera de poder vendre l’herbicida Roundup Ready (glifosato) als agricultors. Poden aconseguir-ho controlant els subministres de llavors. Si vostè no compra el seu herbicida, vostè no aconsegueix les seves llavors.

WW: Vostè ha dit que perdé la varietat de colza que havia obtingut després de 53 anys; com afectaran les pràctiques de Monsanto i empreses similars al subministrament d’altres llavors indígenes?

Schmeiser: Tenim dues malalties importants que afecten a la colza, i jo he desenvolupat una varietat resistent a ambdues malalties. Ara Monsanto els dirà als agricultors: vostès només poden cultivar colza cada quatre anys o sofriran els efectes de les malalties. Jo vaig poder cultivar la colza 10 anys seguits a la mateixa parcel·la sense patir els efectes de les malalties, i ho vaig perdre tot a causa de la contaminació de la varietat transgènica. S’ha de recordar que totes les llavors i plantes que s’han desenvolupat a Amèrica del Nord, als Estats Units i Canadà – blat de les Índies, soja, colza, blat o ordi- les han desenvolupat els agricultors. Ells són els que obtenen millors varietats, perquè adapten les plantes a la regió on viuen. Si jo desenvolup varietats de colza o blat a la meva àrea, aquestes no servirien a 80 o 150 kilòmetres d’aquí, degut a les condicions climàtiques i als sòls. Monsanto entrà molt recentment en el negoci de les llavors i només va obtenir la primera aprovació el 1996. No necesitam que Monsanto ens ensenyi com cultivar la colza. Ells volen ensenyar-nos què fer només per a controlar-nos i poder vendre’ns més productes químics. Ara mateix seria molt difícil trobar un camp de colza a l’oest de Canadà que no estigui contaminat amb la colza Roundup Ready (glifosato). No importa si vostè mai la va cultivar i només planti blat o ordi, les seves terres estaran contaminades amb colza transgènica. Algunes llavors de colza poden perdurar inactives sense problemes a la terra durant cinc i fins i tot deu anys. I de una diminuta llavor transgènica creix una planta que produirà més de 10.000 llavors en un any. Una petita llavor arrossegada per el vent pot contaminar un camp en dos anys. No ens alliberarem mai de la colza transgènica al Canadà.

WW: Per tant si no s’aconsegueix recórrer la sentència, això vol dir que Monsanto pot perseguir a qualsevol agricultor al Canadà.

Schmeiser: O en el món. I per això persegueixen als agricultors a Dakota del Nord, en aquest cas per la soja, i els fan processos per aquestes mateixes raons. Les empreses de llavors transgèniques han dit, “A cap agricultor se li ha de permetre usar mai les seves pròpies llavors”. Aquesta és la base d’aquest plet. Hi ha en judici la llibertat dels agricultors. La llibertat per a poder usar les nostres pròpies llavors. Perquè si perdem aquesta llibertat i no lluitam per ella, haurem perdut el control sobre la totalitat de les labors agrícoles, convertint-nos simplement en servents de la terra. Jo tenc 70 anys d’edat. Estaria millor pescant amb els meus nets en lloc de lluitar contra una empresa multinacional. Sé contra qui estic, i sé que ells tenen immensos recursos, i per això esper poder continuar rebent l’ajuda de les persones, perquè, com m’han dit, aquest no és només el cas de Percy Schmeiser. És el judici de tots els agricultors del món, i es decideix si podran mantenir els seus drets i la llibertat de poder usar les seves pròpies llavors.

REFERENCIES
Nobel alternatiu premia compromís en la lluita per la pau i l’ecologisme. Organización Editorial Mexicana. 2 d’octubre de 2007. EFE. Veure aquí i aquí
Nora Bär. LA NACION. Ver aquí
RED POR UNA AMERICA LATINA LIBRE DE TRANSGENICOS
BOLETIN 259
Coordinació: Acción Ecológica